Baronia de Peguera
La Baronia de Peguera fou una jurisdicció senyorial centrada al castell de Peguera i que comprenia el que actualment són els termes de Vallcebre, Fígols i Fumanya, a la comarca del Berguedà.
Història
[modifica]L'any 1390, el rei Joan I, que era a qui pertanyia el domini directe i alodial del terme del castell de Peguera, donada la seva necessitat d'obtenir recursos econòmics,[Nota 1] vengué el referit domini, amb el de les parròquies de Vallcebre, Fígols, la Vedella i Cercs, a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera. El conjunt dels referits terrenys passà a constituir la baronia de Peguera. El document de compra-venda és de data 12 de febrer de 1390 i fou redactat per Bernat de Jonquera, secretari del rei i notari públic.[1]
L'any 1448 el fill d'aquest primer baró de Peguera, Ramon de Peguera i de Torrelles, donà la baronia al seu nebot Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós, vescomte d'Illa i Canet.[2]
La baronia passà més endavant al llinatge dels Castre-Pinós,[2] els quals la vengueren, el 1494, a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill il·legítim de Galceran VII.[2] El 1586 passà als Agulló.[2]
Notes
[modifica]- ↑ Segons exposa Josep Fontana, Joan I "el Caçador" «es va voltar […] de gent incompetent i poc escrupulosa, que saquejaven els seus béns i explotaven el país, sense importar-los l'empobriment general». El rei passà a estar «obligat a empenyorar en condicions oneroses fins per al consum quotidià de la casa, on sovint faltava de tot». Fontana, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya. pàg. 82. Vic: Eumo Editorial, 2014. ISBN 9788497665261.
Referències
[modifica]- ↑ Busquets Castellà, Josep «Discrepàncies entre Berga i el rei pel domini de Peguera» (PDF). L'Erol, revista cultural del Berguedà, 103, 2010, pàg. 39-41 [Consulta: 6 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Baronia de Peguera». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 febrer 2015].