Quist de Bartholin
  | |
| Tipus | malaltia de la glàndula de Bartholin i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | ginecologia |
| Patogènesi | |
| Localització | glàndula de Bartholin |
| Afecta | glàndula de Bartholin |
| Classificació | |
| CIM-10 | N75.0 |
| CIM-9 | 616.2 |
| CIAP | X99 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 001489 |
| UMLS CUI | C0004767 |
| DOID | DOID:851 |
Un quist de Bartholin es produeix quan es bloqueja una glàndula de Bartholin dins dels llavis majors.[1] Els quists petits poden provocar símptomes mínims. Els quists més grans poden provocar inflor en un costat de la vagina, així com dolor durant el sexe o caminar.[1] Si no hi ha símptomes, no cal cap tractament.[2] Els quists de Bartholin afecten aproximadament el 2% de les dones en algun moment de la seva vida.[2] Es produeixen amb més freqüència durant els anys de procreació.[2]
Si el quist s'inflama es produeix una bartholinitis i, si s'infecta, pot produir-se un abscés, que sol ser vermell i molt dolorós. Sol estar produït per l'acció de bacteris, com per exemple estreptococs, Escherichia coli o gonococs, a causa d'un traumatisme exterior (com per exemple, un part) en un context de desequilibri hormonal. No és greu, però els símptomes són molestos i inclouen vermellor, sensació de cremor i dolor. La dolor sovint es pot aliviar amb banys d'aigua calenta, a la temperatura del cos, que moltes vegades actua també contra els bacteris causants de la inflamació; una altra opció és l'ús d'antibiòtics i en alguns casos cal recórrer a la cirurgia per a fer un drenatge de la glàndula inflamada.
Quan el quist es torna incòmode o dolorós, per una inflamació, es recomana el drenatge.[2] El mètode preferit és la inserció d'un catèter de Word durant quatre setmanes, ja que és freqüent la recurrència després d'una simple incisió i drenatge.[2][3] Es pot utilitzar un procediment quirúrgic conegut com a marsupialització o, si els problemes persisteixen, es pot eliminar tota la glàndula.[2] De vegades es recomana l'eliminació en persones majors de 40 anys per garantir que no hi ha càncer.[2]
La causa del quist de Bartholin és normalment desconeguda.[1] Un abscés resulta d'una infecció bacteriana, però no sol ser una infecció de transmissió sexual (ITS).[4] Poques vegades, la gonorrea pot estar-hi implicada.[1][5] El diagnòstic es basa generalment en símptomes i exploracions.[1] En dones majors de 40 anys, sovint es recomana una biòpsia de teixits per descartar el càncer.[3][1]
El quist rep el nom de Caspar Bartholin que va descriure amb exactitud les glàndules el 1677.[6] El mecanisme subjacent del quist va ser determinat el 1967 per l'obstetra Samuel Buford Word del segle xx.[7][6][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Bartholin Gland Cysts». Merck Manuals Professional Edition. [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Omole, Folashade; Simmons, Barbara J.; Hacker Yolanda «Management of Bartholin's duct cyst and gland abscess». American Family Physician, vol. 68, 1, 2003, pàg. 135–40. PMID: 12887119.
- ↑ 3,0 3,1 Lee, MY; Dalpiaz, A; Schwamb, R; Miao, Y; Waltzer, W; Khan, A «Clinical Pathology of Bartholin's Glands: A Review of the Literature.». Current Urology, vol. 8, 1, 5-2015, pàg. 22–5. DOI: 10.1159/000365683. PMC: 4483306. PMID: 26195958.
- ↑ Marx, John A. Marx. «Skin and Soft Tissue Infections». A: Rosen's emergency medicine : concepts and clinical practice. 8th. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014, p. Chapter 137. ISBN 978-1455706051.
- ↑ Ferri, Fred. Ferri's clinical advisor 2018 : 5 books in 1. Elsevier Canada, 2017, p. 175. ISBN 978-0323280495.
- ↑ 6,0 6,1 Knaus, John V.; Isaacs, John H. Office Gynecology: Advanced Management Concepts (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 266. ISBN 9781461243403.
- ↑ Baskett, Thomas F. Mr. United Kingdom: Cambridge University Press, 2019, p. 455–457. ISBN 978-1108421706.
- ↑ Williams Gynecology. 2. McGraw Hill Professional, 2012, p. 1063. ISBN 9780071804653.