Vés al contingut

Bertomeu, l'as dels ganduls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bartolo, as de los vagos)
Infotaula de publicacions periòdiquesBertomeu, l'as dels ganduls
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1950 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJosep Palop Gómez Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorialEditorial Valenciana Modifica el valor a Wikidata

Bertomeu, l'as dels ganduls va ser una sèrie de còmics autoconclusius creada en 1950 per Josep Palop Gómez per a la revista Jaimito de l'Editorial Valenciana, una de les més populars de la publicació.[1] Originàriament es publicava en castellà amb el nom Bartolo, as de los vagos.

Bertomeu va començar com una simple tira, però va passar després a compartir una pàgina amb una altra sèrie de Palop, El abuelo, fins que finalment va disposar d'una pàgina sencera per a ella sola.[1] A partir de 1991, en el número 70 de Camacuc, comença a publicar-se en valencià.[2]

Bertomeu representa l'encarnació d'una qualitat, la vagància, com dona a entendre la seua pròpia iconografia: Postura encorbada, mans en les butxaques, cigarret en els llavis, ulls entretancats i boina.[3] Totes les seues històries narren els seus intents per evitar qualsevol esforç i poder seguir dormint la becadeta.[3] A mitjans dels anys 60 s'introdueixen noves ambientacions, i Bertomeu apareix empleat en una oficina, amb companys com Chivatini.[3]

Bertomeu és el propotip del malfaener dins del còmic clàssic espanyol per damunt d'altres personatges, com Leopoldo Vaguete (1959) de Beltrán, Vagancio (1953) de Cifré o el Pepón de Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (1959). La diferència en este personatge, és que no arriba a conèixer la frustració característica de l'escola Bruguera, atès que com explica Antonio Altarriba, Bertomeu manca d'aspiracions vitals.[1][4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Altarriba (2001), pp. 106 a 109.
  2. Pons (2007), p. 240.
  3. 3,0 3,1 3,2 Ramírez (12/1975), pp. 167 a 168.
  4. Altarriba (2001), p. 72.

Bibliografia

[modifica]