Vés al contingut

Sant Joan del Laterà

(S'ha redirigit des de: Basílica de Sant Joan del Laterà)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Sant Joan del Laterà
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Façana principal de Sant Joan del Laterà
Nom en la llengua original(it) Arcibasilica Papale di San Giovanni in Laterano Modifica el valor a Wikidata
EpònimJesús de Natzaret, Joan Baptista i Joan Evangelista Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica
Part deCentre històric de Roma, Santa Seu i Sant Paolo exramurs, Laterà, Extraterritorial properties of the Holy See (en) Tradueix i Pelegrinatge de les Set Esglésies de Roma Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesco Borromini
Alessandro Galilei Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1990 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoan Evangelista Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicNeoclàssic
Materialmarbre, ciment i granit Modifica el valor a Wikidata
Mesura73 (amplada) × 140 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCiutat del Vaticà Ciutat del Vaticà
Map
 41° 53′ 09″ N, 12° 30′ 22″ E / 41.885905555556°N,12.506155555556°E / 41.885905555556; 12.506155555556
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
TipusPatrimoni cultural
Data1980 (4a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat1990 Modifica el valor a Wikidata
Identificador91-002a
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorMelquíades Modifica el valor a Wikidata
Propietat deSanta Seu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvatican.va… Modifica el valor a Wikidata

L'Arxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa). Està dedicada al Crist Salvador, no obstant això és més coneguda amb el nom de Sant Joan del Laterà perquè tant Joan Evangelista com Joan Baptista van indicar el Salvador, i per la seva situació a la zona del Laterà. Tot i estar situada fora dels límits de la Ciutat del Vaticà, és una propietat extraterritorial de la Santa Seu.

El nom oficial és Archibasilica Sanctissimi Salvatoris et Sancti Iohannes Baptista et Evangelista in Laterano ('Arxibasílica del Santíssim Salvador i dels Sants Joan Baptista i Evangelista del Laterà'), i és la més antiga i la de rang més alt entre les quatre basíliques majors o papals de la ciutat de Roma, juntament amb Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria Major, totes les quals tenen una Porta Santa i un Altar Papal. Té el títol honorífic d'"Omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput" ('Mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i del món'), ja que és la seu episcopal del principal de tots els bisbes, el papa. Va ser consagrada pel papa Sant Silvestre I l'any 324 i completada la seva última etapa històrica de construcció l'any 1735.

Actualment, el papa celebra certes cerimònies litúrgiques en aquest lloc (per exemple, la missa del sopar del Dijous Sant i la de la festa del Corpus Christi; aquesta última té lloc a l'atri, a partir del qual parteix la processó eucarística).

Història

[modifica]

L'arxibasílica neix al segle iii en terres dels laterans, una noble família romana caiguda en desgràcia en temps de Neró, les propietats de la qual van passar, per tant, al domini imperial. El palau va caure a les mans de Constantí I quan l'emperador es va casar amb la seva segona dona, Fausta, germana de Maxenci, i era conegut amb el nom de Domus Faustae. Per aquesta via, Constantí ja disposava d'aquesta residència quan va guanyar la batalla del Pont Milvi, l'any 312.

La tradició cristiana indica que els terrenys i la residència dels laterans van ser donats al bisbe de Roma (la data de la donació no és segura, però hauria de ser durant el pontificat del papa Melquíades), en senyal de gratitud de l'emperador a Crist, que l'havia fet vèncer en la batalla, ja que se li havia aparegut en somnis.

L'edifici i l'entorn

[modifica]
L'absis de la basílica, amb la càtedra papal

L'actual basílica és d'estil neoclàssic, ja que gairebé no es conserven parts de la basílica primitiva, excepte alguns mosaics de l'absis. A la part alta de la façana figuren estàtues de Crist, els dos Joans (l'Evangelista i el Baptista) i els apòstols. La façana ha estat deliberadament feta seguint l'estil de la de Sant Pere del Vaticà. A les columnes d'ambdós costats de la nau central s'aixequen estàtues dels dotze apòstols. Sota l'altar major hi ha enterrat el papa Martí V, ja que sota el seu pontificat es va obrir per primera vegada la Porta Santa en aquesta basílica. La taula d'aquest altar és una llosa que, segons la tradició, és la mateixa que usaven sant Pere i els primers papes a celebrar la missa. Sobre l'altar hi ha un baldaquí amb un reliquiari en el qual es conserven els caps de sant Pere i sant Pau. Al fons de l'absis hi ha la càtedra, el tron episcopal del bisbe de Roma (el papa), fet de marbre i mosaics.

Escala Santa

El baptisteri d'aquesta basílica és un edifici independent de planta octagonal i té la forma típica dels baptisteris dels primers segles, quan el bateig es feia per immersió. Per tant, compta amb una piscina en la qual se submergia el neòfit, el qual sortia pel costat contrari.

Annex a l'arxibasílica hi ha un claustre amb jardins i arqueries, i un palau (el Palau del Laterà), propietat del papa. Antigament, tot aquest complex del Laterà va ser la seu del papa i del govern eclesiàstic, fins al temps en què la cort pontifícia es va traslladar a Avinyó, període conegut com la captivitat de Babilònia. En tornar els papes a Roma, es van establir al turó Vaticà, on actualment hi ha la Santa Seu, però les seves antigues pertinences dins de Roma van continuar pertanyent a la Ciutat del Vaticà, com tot el conjunt del Laterà.

També a prop d'aquesta basílica hi ha l'edifici que alberga l'Escala Santa, una escala els graons de la qual, portats de Terra Santa, són segons la tradició els mateixos que va pujar Crist al palau de Pilat. No es permet pujar-los de peu dret: els devots els pugen de genolls.

Arxiprestes de la Basílica de Sant Joan del Laterà

[modifica]