Batalla d'Otumba
conquesta espanyola de l'Imperi asteca  | |
|---|---|
_Painting.jpg) | |
| Tipus | batalla |
| Data | 7 juliol 1520 (Gregorià) |
| Coordenades | 19° 41′ 49″ N, 98° 45′ 17″ O / 19.6969°N,98.7547°O |
| Lloc | Otumba |
| Estat | Mèxic |
La batalla de Otumba va ser un enfrontament entre les forces mexiques i aliades encapçalades pel cihuacóatl Matlatzincátzin i les d'Hernán Cortés conformades pels conqueridors espanyols i aliats tlaxcalteques, que es va dur a terme el 7 de juliol de 1520 aTemalcatitlán[3] —una plana pròxima a Otumba— durant el desenvolupament de la Conquesta de Mèxic.[1] El resultat de la batalla va ser una victòria per als espanyols, la qual va permetre a Cortés tornar a reorganitzar el seu exèrcit, el qual havia sofert baixes uns dies abans en l'episodi conegut com la Nit Trista. Un any més tard, mitjançant el reforç del seu exèrcit amb nous homes i pertrets, i la creació d'aliances amb els pobles indígenes que havien estat subjugats pels mexiques, Cortés va aconseguir assetjar i conquistar Mèxic-Tenochtitlan.
La victòria de l'exèrcit de Cortés, en extrema inferioritat numèrica, va canviar el rumb de la conquesta de Mesoamèrica i ha estat reconeguda com una de les més grans gestes bèl·liques en la història de l'Imperi Espanyol.[2]
Avaluació
[modifica]Segons l'historiador mexicà Juan Miralles: "Otumba va significar una batalla d'unes repercussions polítiques immenses. Allí es va revertir la marea. Els espanyols, que fins al moment eren una partida de fugitius, van passar a ser els vencedors de la més gran batalla, en nombre de participants, mai lliurada en sòl mexicà. I això es va aconseguir sense les armes de foc i sense experimentar la pèrdua d'un sol home. Sobre Otumba, pràcticament tots, fins als més acèrrims enemics de Cortés, estan d'acord a afirmar que el cop d'audàcia d'aquest va resultar definitiu per al desenllaç de la batalla."[3]
Referències
[modifica]- ↑ Cortés señaló en su segunda carta de relación que llegaron al territorio de los tlaxcaltecas el 8 de julio de 1520, un día después de haber combatido a los mexicas en las cercanías de Otumba. De esta forma, los historiadores Chavero, Orozco y Pereyra señalaron el día 7 como día de la batalla. Sin embargo los historiadores Martínez, Prescott y Thomas señalan el día 8. Por otra parte, Díaz del Castillo señaló el 14 de julio; de acuerdo a un análisis de Orozco el error pudo haberse generado por los copistas de López de Gómara al transcribir la fecha de la Noche Triste como el día 10 de julio confundiendo la escritura de la fecha señalada como 1.° de julio, quedando en evidencia que Díaz del Castillo tomó como referencia a López de Gómara.
- ↑ «La batalla de Otumba en la Historia de Antonio de Solís y Rivadeneyra» (en castellà). www.noticonquista.unam.mx. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Hernán Cortés, inventor de México - Juan Miralles». www.librosmaravillosos.com. [Consulta: 28 agost 2021].
Bibliografia
[modifica]- Aguilar, Francisco de. «Relación breve de la conquista de la Nueva España». A: Germán Vázquez Chamorro. La conquista de Tenochtitlan. Madrid: Editorial Dastin, 2003, p. 149-198. ISBN 84-492-0367-8.
- Alva Ixtlilxóchitl, Fernando de. Historia de la nación chichimeca. Barcelona: Linkgua Ediciones, 2011. ISBN 978-84-9816-685-9.
- [Enllaç no actiu]
- Chavero, Alfredo. «Tomo I. Historia antigua y de la conquista». A: Vicente Riva Palacio. México a través de los siglos. México: Ballescá y Cía., 1888.
- Cortés, Hernán. Cartas de relación. Mario Hernández Sánchez-Barba. Madrid: Editorial Dastin, 2003. ISBN 84-492-0352-X.
- Díaz del Castillo, Bernal. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. México: Editorial Porrúa, 2007. ISBN 978-970-07-7331-0.
- García Icazbalceta, Joaquín «Conquista y colonización de Méjico. Estudio histórico». Boletín de la Real Academia de la Historia. Real Academia de la Historia, 25, 1894, pàg. 5-39 [Consulta: 17 octubre 2012].
- León-Portilla, Miguel. Visión de los vencidos. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2008. ISBN 978-970-32-4469-0.
- López de Gómara, Francisco. Historia de la conquista de México. México: Editorial Porrúa, 2006. ISBN 970-07-7021-4.
- Martín Gómez, Pablo. Hombres y armas en la conquista de México. Madrid: Almena, 2001. ISBN 84-930713-8-2.
- Martínez Rodríguez, José Luis. Hernán Cortés (versión abreviada). México: Fondo de Cultura Económica, 2005. ISBN 968-16-4699-1.
- Orozco y Berra, Manuel. Historia antigua y de la conquista de México. México: Tipografía de Gonzalo A. Esteva, 1880.
- Orozco y Berra, Manuel. «Itinerario del ejército español en la conquista de México». A: Antonia Pi-Suñer Llorens. México en el diccionario universal de historia y geografía. Volumen III. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2004. ISBN 970-32-0673-5.
- Pereyra, Carlos. Hernán Cortés. México: Editorial Porrúa, 2006. ISBN 970-07-6062-6.
- Prescott, William H. Historia de la conquista de México. México: Editorial Porrúa, 2000. ISBN 970-07-2218-X.
- Sahagún, Bernardino de. Historia general de las cosas de Nueva España. Ángel María Garibay. México: Editorial Porrúa, 2006. ISBN 970-07-6492-3.
- Serrano y Sanz, Manuel. Compendio de historia de América. Barcelona: Juan Gili Editores, 1919.
- Solís y Rivadeneyra, Antonio de. Historia de la conquista de México. México: Editorial Porrúa, 1996. ISBN 968-432-059-0.
- Thomas, Hugh. La conquista de México. El encuentro de dos mundos, el choque de dos imperios. México: Editorial Planeta, 2007. ISBN 970-690-163-9.
- Vázquez de Tapia, Bernardino. «Relación de méritos y servicios del conquistador Bernardino Vázquez de Tapia». A: Germán Vázquez Chamorro. La conquista de Tenochtitlan. Madrid: Editorial Dastin, 2003, p. 119-148. ISBN 84-492-0367-8.
- de Solís i Rivadeneyra, Antonio (1970) [1684]. Història de la Conquesta de Mèxic: població i progressos de l'Amèrica Septentrional coneguda per li nomeni de Nova Espanya, Madrid, Espasa-Calpe, pàg. 308-312.