Vés al contingut

Batalla de la Porta Col·lina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Batalla de Porta Collina)
Infotaula de conflicte militarBatalla de la Porta Col·lina
Primera Guerra Civil romana

La ciutat de Roma durant la guerra civil
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1 de novembre del 82 aC
Coordenades41° 54′ 26″ N, 12° 29′ 55″ E / 41.907222°N,12.498611°E / 41.907222; 12.498611
LlocRoma, Itàlia
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria optimate
Bàndols
República Romana República Romana Samnites
Lucans
Comandants
Luci Corneli Sul·la,
Marc Licini Cras,
Gneu Corneli Dolabel·la
Ponci Telesí†,
Marc Lamponi,
Gai Carrines,
Gai Marci Censorí
Forces
40.000 legionaris 70.000 samnites
10.000 legionaris

La batalla de la Porta Col·lina va ser un enfrontament lliurat l'any 82 aC i es considera com la batalla final en la qual Luci Corneli Sul·la es va assegurar el control de Roma després de la guerra civil contra els seus rivals.

Batalla

[modifica]

Els samnites, dirigits per Ponci Telesí van atacar a l'exèrcit de Sul·la sobre la muralla nord-est de la Porta Col·lina i després d'una acarnissada batalla que va durar tota la nit, Lluci Bacil·le i Gai Mummi van entrar a Roma per l'Esquilí i aconseguint la fugida de Gai Mari.[1]

Conseqüències

[modifica]

Sul·la es va alçar amb la victòria finalitzant d'aquesta manera amb les ambicions dels socii i amb la guerra social i la Primera guerra civil romana. En aquesta batalla, el jove Marc Licini Cras va guanyar renom gràcies a l'habilitat amb la que va combatre en la lluita a la seva ala de l'exèrcit.[2] Després de la victòria, tots els presoners van ser executats a la Vila Pública, a prop de la seu del Senat, a fi de causar temor entre els senadors. Els cossos dels samnites van ser llançats al Tíber posant punt final a les seves accions militars contra la capital republicana.

Referències

[modifica]
  1. The civil wars of Rome: select lives tr. with notes by G. Long. Volum 1. Charles Knight, 1844, p. 142. 
  2. Grossman, Mark. World Military Leaders: A Biographical Dictionary (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 77. ISBN 0816074771.