Batalla de la punta Hermea
Primera Guerra Púnica  | |
|---|---|
| Tipus | batalla naval |
| Data | 255 aC |
La batalla de la punta Hermea va ser una batalla de la Primera Guerra Púnica del 255 aC on els romans van enviar una flota de 350 quinquerrems[n. 1] i més de 300 transports per evacuar els seus supervivents, que estaven sent assetjats a Aspis. Els dos cònsols de l'any, Servi Fulvi Petí Nobílior i Marc Emili Paulus, van acompanyar la flota.[2][3][4] Van capturar l'illa de Pantel·leria en el camí.[5] Han sobreviscut pocs detalls de la batalla.
Els cartaginesos van intentar oposar-se a l'evacuació amb 200 quinqueremes. Van interceptar els romans davant del cap Hermaeum (el modern cap Bon o Ras ed-Dar), una mica al nord d'Aspis. Els 40 vaixells romans que havien quedat per donar suport a la força de Règul durant l'hivern van sortir d'Aspis per unir-se a la lluita. Els cartaginesos estaven preocupats que estarien encerclats per la flota romana més gran i, per tant, navegaven prop de la costa.[6] No obstant això, els vaixells cartaginesos van ser superats i es van fixar contra la costa, on molts van ser abordats a través del corb i capturats, o obligats a la platja.[7][8] 114 dels seus vaixells van ser capturats, juntament amb els seus tripulants, 16 d'ells van ser enfonsats.[7] No se sap quantes van ser, si n'hi ha, les pèrdues romanes; la majoria dels historiadors moderns assumeixen que no n'hi havia cap.[2][4] L'historiador Marc DeSantis suggereix que la manca de soldats que serveixen com a marines als vaixells cartaginesos, en comparació amb els romans, pot haver estat un factor en la seva derrota i en el gran nombre de vaixells capturats.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Tipps, 1985, p. 432-465.
- ↑ 2,0 2,1 Goldsworthy, 2006, p. 115.
- ↑ Lazenby, 1996, p. 111.
- ↑ 4,0 4,1 Tipps, 1985, p. 438.
- ↑ Rankov, 2015, p. 157–158.
- ↑ Meijer, 1986, p. 159.
- ↑ 7,0 7,1 Casson, 1991, p. 164.
- ↑ Andrei i Nedu, 2010, p. 208.
- ↑ DeSantis, 2016, p. 108.
Bibliografia
[modifica]- Hau, Lisa. Moral History from Herodotus to Diodorus Siculus. Edimburg: Edinburgh University Press, 2016. ISBN 978-1-4744-1107-3.
- Lazenby, John. The First Punic War: A Military History. Stanford, California: Stanford University Press, 1996. ISBN 978-0-8047-2673-3.
- Tipps, G.K. «The Battle of Ecnomus». Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 34, 4, 1985, pàg. 432–465. JSTOR: 4435938.
- «A War of Phases: Strategies and Stalemates». A: A Companion to the Punic Wars. Chichester, West Sussex: John Wiley & Sons, 2015, p. 149–166. ISBN 978-1-4051-7600-2.
- Meijer, Fik. A History of Seafaring in the Classical World. London; Sydney: Croom and Helm, 1986. ISBN 978-0-7099-3565-0.
- Casson, Lionel. The Ancient Mariners. 2a edició. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1991. ISBN 978-0-691-06836-7.
- Andrei, Cristina; Nedu, Decebal «The Campaign of Marcus Atilius Regulus in Africa, Military Operations by Sea and by Land (256−255 B.C.)». Constanta Maritime University Annals. Constanta Maritime University [Constanta, Romania], 2010, pàg. 206–209. ISSN: 1582-3601.
- DeSantis, Marc. Rome Seizes the Trident: The Defeat of Carthaginian Seapower and the Forging of the Roman Empire. Barnsley: Pen and Sword, 2016. ISBN 978-1-4738-7990-4.
Notes
[modifica]- ↑ La xifra de tres-cents cinquanta vaixells de guerra prové de Polibi. No obstant això, la majoria dels principals historiadors del segle XX, inclosos Karl Julius Beloch, Gaetano De Sanctis i F. W. Walbank, van defensar xifres més baixes, de dos-cents deu o dos-cents cinquanta, ja que consideraven que la de Polibi es basava en un error de càlcul o era simplement propaganda romana. El 1985, l'historiador G. K. Tipps va publicar un article influent a favor de la xifra de Polibi, i des de llavors els estudiosos moderns han seguit generalment les seves conclusions.[1]