Vés al contingut

Batalla del riu Yalu (1894)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Batalla del Riu Yalu (1894))
Infotaula de conflicte militarBatalla del riu Yalu (1894)
黄海海 战, literalment batalla del Mar Groc
Primera Guerra Sinojaponesa

"Batalla del mar Groc" per Korechika
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data17 de setembre de 1894
Coordenades39° 12′ 50″ N, 123° 07′ 35″ E / 39.213888888889°N,123.12638888889°E / 39.213888888889; 123.12638888889
LlocBadia de Corea, prop de la desembocadura del Riu Yalu
ResultatDecisiva victòria japonesa
Bàndols
Dinastia Qing Dinastia Qing Imperi del Japó Imperi Japonès
Comandants
Dinastia Qing Ding Ruchang
Dinastia Qing Liu Buchan
Marina japonesa Sukeyuki Ito
Marina japonesa Tsuboi Kozo
Forces
Dinastia Qing 2 cuirassats
Dinastia Qing 7 creuers
Dinastia Qing 1 Corbeta
Dinastia Qing 2 canoneras
Dinastia Qing 2 llanxes llançatorpedes
Marina japonesa 1 cuirassat
Marina japonesa 8 creuers protegits
Marina japonesa 1 corbeta
Marina japonesa 1 canonera
Marina japonesa 1 creuer auxiliar
Baixes
Dinastia Qing 850 morts
Dinastia Qing 500 ferits
Dinastia Qing 5 vaixells enfonsats
Dinastia Qing 3 vaixells malmesos
Marina japonesa 90 morts
Marina japonesa 200 ferits
Marina japonesa 4 vaixells malmesos

La batalla del riu Yalu també anomenada simplement "la batalla de Yalu" va tenir lloc el 17 de setembre de 1894. Fou una batalla naval en la qual s'hi comprometeren les armades de l'imperi de la dinastia Qing de la Xina i de l'imperi del Japó, i va ser la batalla naval més gran de la Primera Guerra Sinojaponesa. El riu Yalu conforma la frontera entre Xina i Corea. Malgrat el seu nom, la batalla es va lliurar en realitat a la desembocadura d'aquest riu, al Mar Groc. Una flota japonesa al comandament de l'almirall Sukeyuki Ito tractava d'obstaculitzar el desembarcament de tropes xineses protegides per una flota sota el comandament de l'almirall Ding Ruchang.

Antecedents

[modifica]

Després de la batalla de Pyongyang, els japonesos van avançar cap al nord fins al riu Yalu sense oposició. Els xinesos havien decidit abandonar el nord de Corea i defensar-se de la riba nord del riu Yalu i el comandament del Primer exèrcit japonès va ser lliurat pel mariscal Yamagata al general Nozu per raons de salut. El comandament de la 5a divisió va ser assumida pel tinent general Yasukata Oku.

Els xinesos disposaven de vaixells de disseny més antiquats per la tradicional reticència xinesa a la modernitat,[1] però amb millor blindatge i incloïen nombroses muntures d'armes gran calibre,[2] de deu i vuit polzades (203 mm). No obstant això, els xinesos no s'havien exercitat en pràctiques de tir durant els mesos previs a la batalla, i els artillers xinesos no estaven preparats per l'estrès de l'artilleria sota el foc.

Molts dels vaixells de guerra més recents de la Marina Imperial Japonesa van ser construïts en drassanes angleses, franceses i alemanyes, i eren més ràpids i tenien una freqüència de foc més elevada.[3] Al començament de la guerra, el Japó podia desplegar una força total de 120.000 homes en dos exèrcits i una flota composta per 12 creuers moderns, tot i que no tenia cuirassats.

Batalla

[modifica]

El 17 de setembre 1894 la Marina Imperial Japonesa va destruir vuit dels 12 vaixells de guerra davant la desembocadura del Yalu Beiyang. La flota xinesa després es va retirar darrere de les fortificacions de Weihaiwei.

Conseqüències

[modifica]

Els xinesos havien portat a terme amb èxit el seu desembarcament de tropes, i es van retirar a Port Arthur i després a Weihaiwei, on va ser finalment destruïda per un atac combinat de terra i naval. Els japonesos es van retirar, possiblement, a causa del temor d'un atac nocturn amb torpedes i per de la manca de municions.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Eric W. Osborne, Cruisers and battle cruisers: an illustrated history of their impact, p.58
  2. (anglès) S. C. M. Paine, The Sino-Japanese War of 1894-1895: perceptions, power, and primacy[Enllaç no actiu], p.180
  3. (anglès) S. C. M. Paine, The Sino-Japanese War of 1894-1895: perceptions, power, and primacy[Enllaç no actiu], p.166