Batalla del Cap Spada
| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 El Bartolomeo Colleoni enfonsant-se | |||
| Tipus | batalla naval  | ||
| Data | 19 de juliol de 1940 | ||
| Coordenades | 35° 41′ 34″ N, 23° 43′ 14″ E / 35.692777777778°N,23.720555555556°E | ||
| Lloc | la Mediterrània, davant de Creta | ||
| Resultat | Victòria aliada | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
_crowned.svg){kind=small}
Alexandria · Arpó · Badia de Suda · Banc de Skerki · Barrets · Blanc · C3 · Calàbria · Campanya dels U-boat · Cap Bon · Cap Matapan · Cap Passero · Cap Spada · Cap Teulada · Collar · Comboi Duisburg · Comboi Espero · Comboi Taringo · Combois de Malta · Creta · Estret d'Otranto · Excés · Gènova (1940) · Gènova (1941) · Grog · Hèrcules · Malta · Mar de Ligúria · Mers el-Kebir · N.A. 1 · Pedestal · Pressa · 1a Sirte · 2a Sirte · Tàrent |
La batalla del Cap Spada tingué lloc el 19 de juliol de 1940 durant la II Guerra Mundial al Cap Spada, la punta nord-oest de l'illa de Creta
Orígens
[modifica]La batalla tingué lloc quan un esquadró aliat que patrullava pel Mar Egeu trobà dos creuers italians que feien la ruta entre Trípoli a Leros, en aquells moments una colònia italiana a les illes del Dodecanès. L'esquadró aliat estava comandat pel Capità australià John Collins, a bord del HMAS Sydney, i incloïa els destructors Havock, Hyperion, Hasty, Ilex i Hero, mentre que la 2a Divisió italiana de creuers estava comandada pel contraalmirall Ferdinando Casardi i consistia en els creuers lleugers d'alta velocitat Giovanni dalle Bande Nere i Bartolomeo Colleoni.[1]
Batalla
[modifica]Quan els italians es trobaren als destructors aliats al voltant de les 07:30, "Sydney" i "Havock" estaven a unes 40 milles (64 km) al nord en una pantalla per submarins. Els altres destructors es van dirigir a la cacera dels italians cap al nord per donar temps al "Sydney" perquè arribés al rescat. El "Sydney" albirà als italians a les 8:26, obrí foc a les 8:29 i els creuers italians giraren cap al sud-oest.
A la batalla que seguí, el "Bartolomeo Colleoni" va ser durament colpejat pel "Sydney", i després d'una diana al timó (a les 9:23), s'aturà en sec a l'aigua. Si bé va lluitar, era totalment incapaç de maniobrar i va ser enfonsat pels torpedes de l'"Ilex" i del "Hyperion" a les 9:59. El "Sydney" ho va deixar perquè estava curt de munició i el "Giovanni delle Bande Nere" tornà a Bengasi. Es van rescatar 555 supervivents del "Bartolomeo Colleoni", i 121 mariners van morir.[2]
Ordre de batalla
[modifica]
Regia Marina
[modifica]- Contraalmirall Ferdinando Casardi
- 2 creuers lleugers: Bartolomeo Colleoni (enfonsat), Giovanni dalle Bande Nere
Aliats
[modifica]- Capità John Collins
Reial Marina Australiana: 1 creuer lleuger: HMAS Sydney (danys lleugers)
Royal Navy: 5 destructors: Hasty, Havock (danyat) Hero, Hyperion, Ilex
Referències
[modifica]- ↑ Coulthard-Clark, C. D.. The encyclopaedia of Australia's battles. Crows Nest, NSW: Allen & Unwin, p. 170-171. ISBN 978-1865086347.
- ↑ O'Hara, Vincent P. Struggle for the Middle Sea : the great navies at war in the Mediterranean theater, 1940-1945. Annapolis, Md.: Naval Institute Press, p. 46. ISBN 978-1-59114-648-3.