Xibec cap-roig
Netta rufina  | |
|---|---|
_Stampf_2011-04-24_15-55-50.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 56 g 1,115 kg |
| Envergadura | 87 cm |
| Nombre de cries | 8,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 27 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680348 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Netta |
| Espècie | Netta rufina (Pallas, 1773) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Anas rufina |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El xibec,[1][2][3][4] ànec becvermell,[5] becvermell,[6][3] xibec cap-roig o sivert[7][3] (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.
Morfologia
[modifica]- Té el port rodanxó.
- El mascle presenta en plomatge estival el bec roig vermelló, el cap roig terrós, pit i ventre negres i flancs del cos blancs, el dors i la part superior de les ales terrós fosc. En vol tots dos sexes presenten una franja alar de color crema.
- La femella és de color terrós clar amb la part superior del cap terrós fosc i les galtes blanques.
Reproducció
[modifica]A l'abril-maig la femella farà un niu -amb boga (Typha) o amb jonc (Juncus)- prop de l'aigua, en forma de con truncat, de vegades, surant a l'aigua, tant dolça com salabrosa, però que tingui prats submergits perquè és d'on treu l'aliment. Hi pon 6 o 12 ous que la mateixa femella haurà d'escalfar durant 27 dies.[8]
És corrent l'existència de femelles que parasiten altres nius, no ja de la seua mateixa espècie, sinó d'espècies diferents. Al Delta de l'Ebre han estat comprovats nius amb 20 i fins a 30 ous, fruit de la posta de diverses femelles en un mateix niu.[9]
Alimentació
[modifica]Menja sobretot plantes aquàtiques i de vegades alguns petits peixos que captura capbussant-se. També és granívor a l'hivern.
Hàbitat
[modifica]Freqüenta molt les aigües dolces o salabroses lliures.
Distribució geogràfica
[modifica]La seua àrea de cria és el sud d'Europa i sud i centre d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i l'Àfrica del Nord.
La població catalana és sedentària encara que molt mòbil: es pot desplaçar molt i varia així en gran manera els seus efectius segons l'època de l'any. És present quasi tot l'any als Països Catalans. Tot i així, es reprodueix al Delta de l'Ebre, l'Albufera de València, als marjals de El Fondo i a pocs llocs més (és accidentals a les Balears). Al Parc de la Ciutadella de Barcelona hi havia fins fa pocs anys algunes parelles amb els omnipresents ànecs collverds.
Costums
[modifica]És una espècie gregària que no rebutja barrejar-se amb altres ànecs.
Referències
[modifica]- ↑ «xibec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «xibec» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3.
- ↑ «ànec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «becvermell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «sivert» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 29-30. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 93-94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
