Vés al contingut

Bedoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bedollars)
El terme bedoll s'aplica a tots els arbres del gènere Betula, però també es fa servir específicament per al bedoll comú (Betula pendula).[1]
Infotaula d'ésser viuBedoll
Betula Modifica el valor a Wikidata

bedoll comú Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font desaba de bedoll, fusta de bedoll, llavor de bedoll, oli de bedoll, Baltic birch (en) Tradueix, Escorça de bedoll i birch triterpenes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae
SubfamíliaBetuloideae
GènereBetula Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicBetula alba Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula,[2] del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies. La major part són arbres.

És originari de l'hemisferi nord amb moltes espècies de zones fredes. A Europa s'hi troben quatre espècies de bedolls, dues de molt esteses Betula pendula, el bedoll comú, i Betula pubescens, el bedoll pubescent, i altres dues que només es troben a les regions àrtiques, Betula nana, el bedoll nan, i Betula humilis.[3] Moltes altres espècies es troben repartides per Àsia i l'Amèrica del Nord. Al sud de Groenlàndia i Islàndia, el bedoll és pràcticament l'únic arbre silvestre que fa bosc actualment. A Catalunya, el bedoll comú es pot trobar als Pirineus,[4] com a acompanyant de les rouredes humides, fagedes i avetoses,[5] i a les comarques més centrals i ocasionalment a les muntanyes del sud,[6] mentre que el bedoll pubescent només es troba als Pirineus en altituds entre els 1.400 i 2.200 metres, en boscs clars de l'estatge subalpí, de vegades dominant.[7]

Són arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles són simples, i generalment tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una núcula.[8]

A la saba del bedoll se li han atribuït propietats medicinals des de fa segles i, basant-se en aquestes creences tradicionals, s'ha desenvolupat una indústria extractiva que amenaça de posar en perill l'espècie.[9] També s'ha vist que l'escorça del bedoll conté una sèrie de derivats de triterpens, com ara l'àcid betulínic o la betulina, amb propietats anticanceroses i antiinflamatòries.[10]

Algunes espècies

[modifica]

Bedolls d'Euràsia[11]

[modifica]

Bedolls de l'Amèrica del Nord[13][14]

[modifica]

El bedoll a la cultura

[modifica]

El bedoll és un arbre sagrat per a moltes cultures del nord, com la siberiana, on pot actuar com a axis mundi.[15] Entre els celtes s'associa a l'inframon i té el mateix caràcter simbòlic i funerari que el xiprer al cristianisme.[cal citació]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «bedoll». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, 2014, p. 152. ISBN 9788439391685. 
  3. Beck, P.; Caudullo, G.; de Rigo D.; Tinner, W. «Betula pendula, Betula pubescens and other birches in Europe: distribution, habitat, usage and threats». A: J. San-Miguel-Ayanz, D. de Rigo, G. Caudullo, T. Houston Durrant, A. Mauri (eds.). European Atlas of Forest Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Pubblication Office of the European Union, p. 70-73. ISBN 978-92-76-17290-1 [Consulta: 2 juny 2023]. 
  4. «Regió Forestal I: Bedoll. Distribució segons l'orografia» (en català). CREAF. [Consulta: 26 març 2023].
  5. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Valls: Cossetània, 2014, p. 116. ISBN 978-84-9034-358-6. 
  6. «Mapes de distribució: Betula pendula Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
  7. «Mapes de distribució: Betula pubescens Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
  8. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Valls: Cossetània, 2014, p. 117. ISBN 978-84-9034-358-6. 
  9. «L'aigua de bedoll, una moda que pot arribar a posar en risc l'espècie». TV3, 02-05-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
  10. Dehelean, Cristina; Pinzaru, Simona Cinta; Peev, C.I.; Soica, Codruta; Antal, Diana S. «Characterization of birch tree leaves, buds and bark dry extracts with antitumor activity». Journal of Optoelectronics and Advanced Materials, 9, 3, 2007, pàg. 783-787 [Consulta: 2 juny 2023].
  11. Andreev, A.A.; Tarasov, P.E.. «Pollen Records, Postglacial | Northern Asia». A: Encyclopedia of Quaternary Science (en anglès). 2a. Elsevier, 2013, p. 164–172. DOI 10.1016/B978-0-444-53643-3.00194-1. 
  12. Xiao, Chun Wang; Sang, Wei Guo; Wang, Ren-Zhong «Fine root dynamics and turnover rate in an Asia white birch forest of Donglingshan Mountain, China» (en anglès). Forest Ecology and Management, 255, 3, 20-03-2008, pàg. 765. DOI: 10.1016/j.foreco.2007.09.062. ISSN: 0378-1127.
  13. Nielsen, David G.; Muilenburg, Vanessa L.; Herms, Daniel A. «Interspecific Variation in Resistance of Asian, European, and North American Birches (Betula spp.) to Bronze Birch Borer (Coleoptera: Buprestidae)» (en anglès). Environmental Entomology, 40, 3, 01-06-2011, pàg. 648–649. DOI: 10.1603/EN10227. ISSN: 0046-225X.
  14. Birch: Symposium Proceedings (en anglès). Northeastern Forest Experiment Station, 1969. 
  15. Chevalier, Jean. DICCIONARIO DE LOS SIMBOLOS. Herder, 2000. ISBN 9788425415142 [Consulta: 8 juny 2014]. 

Enllaços externs

[modifica]