Begonya Mezquita Ramírez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1968  (55/56 anys)Sagunt (Camp de Morvedre) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, poetessa |
| Gènere | Poesia |
| |
Begonya Mezquita Ramírez (Sagunt, 1968) és una poeta valenciana. És autora dels llibres El perfecte somriure (1989, I Premi Vila de Mislata), Entre la distància exacta i la nit (1991), Signes de terra (1999, finalista del II Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt), Una illa (2007) i Parlen els ulls (2014).[1]
Arran de la publicació de Signes de terra, el poeta i crític literari Manuel Garcia i Grau entreveia "un registre poètic amarat d'un simbolisme existencial" que configurava "una veu alhora escèptica i fulgent"[2] Ha estat antologada a Dotze poetes joves valencians (2000) i treballs seus han aparegut en diverses edicions col·lectives. Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Manuel Rodríguez i Castelló, com A tres veus (2007). Col·labora en les revistes digitals La paraula nostra i Trapezi.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Begonya Mezquita Ramírez al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ http://www.traces.uab.cat/tracesbd/avui/av01265.pdf[Enllaç no actiu]
- ↑ Bordera, Laura «Edicions del Buc naix a València». El Temps, 10-11-2014. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2014 [Consulta: 21 d’agost 2016]. Arxivat 19 de desembre 2014 a Wayback Machine.