Castell de Bell-lloc
|
Per a altres significats, vegeu «Castell de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 231 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Roca del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Camí de Bell-lloc | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1377-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005617 | |||
| Id. IPAC | 1549 | |||
El Castell de Bell-lloc és un edifici de la Roca del Vallès declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció
[modifica]La finca actualment té més de 124 hectàrees de superfície, i la major part està coberta per bosc mediterrani d'alzines i pins però també hi ha camps de conreu, arbres fruiters i 9 hectàrees d'instal·lacions escolars.
Al cim del turó es conserva un edifici de planta circular, la base d'una antiga torre que ara és la Capella de Sant Pau. Fa uns 7 m de diàmetre i uns 6 m d'alçada. És fet amb pedres de mida mitjana sense treballar unides amb morter de calç. L'accés està situat a la banda de migdia i està format per un portal de llinda plana i brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Per sobre d'aquest portal hi ha un arc de descàrrega bastit en maons, un petit rosetó, una inscripció i l'escut dels comtes de Bell-lloc. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons i un petit campanar al mig de la coberta.[1]
Darrere de la torre es conserven restes de la muralla d'un recinte que devia tenir una planta més o menys rectangular, del qual només són visibles els costats nord i part de l'oest. A la banda nord, a uns 2 m d'aquest recinte, s'intueix un altre que probablement tingués també planta rectangular.[1]
A prop hi ha un gran casal residencial, ara masia, del segle xvii.[1]
Història
[modifica]Castell de Bell-lloc
[modifica]La primera referència documental és del 1073, quan n'era senyor Geribert Guitard.[2] El 1117, Gausbert de Bell-lloc va cedir la senyoria al monestir barceloní de Sant Pau del Camp, mantenint-se com a castlà. Tanmateix, l'any 1314, Simó de Bell-lloc en recupera la propietat.[2]
Entre 1704 i 1706, Ramon de Bell-lloc i Macip, sergent major d'infanteria i tresorer de l'exèrcit de l'Empordà, va transformar la torre d'homenatge en una capella, dedicada a Sant Pau.[2] El 1707 va rebre de mans del rei Carles III el títol de comte de Bell-lloc.
Al cens de Floridablanca (1787), el castell constituïa un poble independent amb el seu batlle, annexionat el 1836 a la Roca del Vallès. Durant la Guerra del Francès fou gairebé destruït, essent restaurat el 1941.[2] El 1944, la família Bell-lloc es va vendre la finca.[2]
Residència Escolar Bell-lloc
[modifica]El 1964, la Diputació de Barcelona, a través de l'Obra Social de la Caixa de Barcelona va adquirir la finca, amb la intenció de dedicar-hi unes 10 hectàrees per a una casa de colònies. Tanmateix, els responsables canviaren d'idea i decidiren construir-hi un conjunt escolar complet sota la direcció de l'arquitecte Manuel Baldrich.[3]
El nou centre va ser inaugurat el 29 de juny de 1966, dia de Sant Pere. La part dels nens la portaven els Salesians i el setembre hi va començar el curs de 1r de batxillerat amb dues classes amb una setantena de nens, les nenes eren una cincuantena i les portaven les Germanes de la caritat. Durant els primers anys, l'escola funcionava en règim d'internat. L'escola ocupava 9 de les 124 hectàrees de tota la finca. Des de bon principi, el centre va funcionar com a escola concertada. Des del principi va promoure la cultura catalana, fent des del 1980 el jocs florals, va assolir molt prestigi gràcies a unes instal·lacions, un entorn i una qualitat en l'ensenyament immillorables, va ser la primera escola d'Espanya que va tenir aules d'ordinadors com a suport per l'ensenyament. Hi venien alumnes de tota la comarca i comarques veïnes i de poder adquisitiu divers. Disposava d'instal·lacions esportives, una piscina i una desena d'apartaments on inicialment vivien les comunitats de religiosos que en els primers anys es feien càrrec de la docència. Aquests apartaments es feien servir per acollir el personal de la Caixa que seguia cursos de formació. i la seva acurada decoració feia que el bloc fos conegut popularment com l'hotelet. Un dels elements més destacats del complex residencial i escolar és l'església, en la qual destaquen dues portes amb peces de bronze i un Sant Crist, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.
El col·legi, que acollia alumnes des de P3 fins a tercer de BUP, encara que al primers anys era en règim d'internat i després funcionava en règim de mitja pensió. Disposava de dos grans menjadors on els alumnes i el personal dinaven en dos torns. També tenia un servei de transport. Setze autobusos arribaven cada matí amb els alumnes procedents de diverses localitats. En el seu punt àlgid, l'escola va arribar a tenir 1200 alumnes, una seixantena de professors i mig centenar de professionals no docents.
El 1994, i com a resultat de la reducció del pressupost que La Caixa a la seva obra social, es va decidir tancar l'escola. Les portes del centre tancaren el setembre de 1995, deixant desenes de professors al carrer i 800 alumnes sense escola. Durant els anys posteriors, l'escola restà mig abandonada, fent-se servir per a magatzem de la Fundació La Caixa i com a plató de rodatge de diversos curtmetratges més o menys amateurs. L'any 2004, l'Associació de Pares dels Alumnes de Bell-lloc aconseguí que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés la resolució, però després de gairebé deu anys del tancament ja era massa tard per a obrir l'escola de nou.
Des de l'any 1983 fins a la venda dels terrenys per part de la Fundació La Caixa ocupà la masia de Bell-lloc i part dels terrenys un centre de treball per a per a discapacitats amb el nom de Viver de Bell-lloc. Actualment, tenen les seves instal·lacions al terme municipal de Cardedeu. Des del 2003, la finca és propietat de la societat Parc de Belloch SL.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Bell-lloc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Castell de Bell-lloc». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Escola-residència de Bell-lloc (1964-1968)». ARQUITECTURA ...IDEES, PROJECTES I OBRES (blog). Eloi Masferrer, arquitecte, 27-07-2011.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castell de Bell-lloc». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.