Benet de Llança i Esquivel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1821  Can Maians (Maresme) |
| Mort | 1863 (41/42 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, dramaturg, polític |
| Família | |
| Fills | Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona |
| Pare | Rafael de Llança i de Valls |
| Germans | Rafael de Llança i Esquivel |
Benet de Llança i Esquivel (Can Maians, 1821 - Madrid, 1863) fou un escriptor i aristòcrata català.[1]
Fill del comandant d'infanteria de l'exèrcit espanyol Rafael de Llança i de Valls-Morera i de Dolors Esquivel i Hurtado de Mendoza, es llicencià en Dret. Fruit del seu casament l'any 1849 amb Concepción Pignatelli y Bellonio, passà a ser duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles.
Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts, així com de l'equip de govern de l'ajuntament i a la diputació de Barcelona. Entre 1846 i 1865 mantingué una llarga i significativa correspondència amb Francesc Pi i Margall, conservada fins al moment, i també amb Joan Mañé i Flaquer, Francesc de Paula Puig i Esteve i Manuel Tamayo y Baus. Amb aquest darrer, escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com d'altres no publicats.[1]
Fou pare del dirigent carlí Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona, que heretà el títol de duc de Solferino.
Fons personal
[modifica]La documentació de Benet de Llança i Esquivel dipositada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, està integrada per 481 cartes i 2 telegrames. Dels 483 documents que formen aquest epistolari, 440 són cartes adreçades a Benet de Llança per familiars, amics i persones de l'àmbit literari. Dels restants 43 documents, 39 són esborranys de les cartes escrites pel mateix Benet de Llança als seus corresponsals, i 4 són cartes adreçades a altres persones.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Benet de Llança i d'Esquivel». Gran Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- «Benet de Llanza Esquivel». AHCB..