Berenguer Carròs i de Llúria
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1336 (Gregorià)  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Berenguer Carròs i de Llúria (? - 1336). Militar al servei de la Corona d'Aragó.
Orígens familiars
[modifica]Fill de l'almirall Francesc Carròs i de Cruïlles i d'Estefania de Llúria, emparentada amb Roger de Llúria.[1]
Matrimoni i descendents
[modifica]- 1. ∞ Teresa Gombau d'Entença, morta abans de 1330, filla de Gombau baró d'Entença i germanastra de la infanta Teresa.[1]
Biografia
[modifica]Serví inicialment a les ordres del Robert I de Nàpols durant la Guerra de Sicília contra Frederic d'Aragó. El 1314 fou enviat a l'illa de Gerba, però rebé una contraordre que el feu retornar a Trapani. Durant la conquesta aragonesa de Sardenya actuà amb distinció en la defensa de l'infant Alfons d'Aragó i fou nomenat capità de la gent de guerra de Bonaire. El 1324 i després de la mort de Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general de l'illa.[2] El 1326 actuà durament en la repressió de la revolta de Sàsser, condemnant al rebel d'Oria i detenint al marquès Federico Malaspina. Fou recompensat amb extensos feus a Sardenya, com ara el castell de Sant Miquel (Càller), tot i que residí preferentment al Regne de València.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Abcgenealogia.com: Genealogía Carroz, Señores de Rebollet, Barones de la Toga, Marqueses de Mirasol Arxivat 2009-09-06 a Wayback Machine.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. 6a edició. Edicions 62, 2004, p. 201. ISBN 8429735216.