Berenguer de Tolosa

Berenguer de Tolosa

Biografia
Naixement	790 (Gregorià) Girona
Mort	835 (44/45 anys)
Comte de Barcelona, Girona i Besalú
835 – 835
← Bernat de Septimània Bernat de Septimània →
Comte de Rosselló i Empúries
832 – 834
← Gaucelm Sunyer I →
Comte de Tolosa
816 – 835
← Bigó de Tolosa Bernat de Septimània →
Comte de Pallars i Ribagorça
816 – 833
← Bigó de Tolosa Galí I Asnar →
Activitat
Ocupació	comte
Orde religiós	Orde de sant Benet
Família
Família	Unròquides
Pares	Unroch de Friül   i Ingeltrud
Germans	Eberard de Friül
Llista Comte de Barcelona 832 (Gregorià) – 835 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Bernat de Septimània → Comte d'Osona 832 (Gregorià) – 835 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Bernat de Septimània → Comte de Girona 832 (Gregorià) – 835 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Bernat de Septimània → Comte de Melguer

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Fill d'Unroch de Friül i Engeltruda de París, neta del comte Guillem I de Tolosa i neboda de Bernat d Septimània, Berenguer era germà d'Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides.

Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de Pipí I d'Aquitània des del 816, havent succeït a Bigó mort el 28 d'octubre del 816. El 831, quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador Lluís el Pietós, Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a Bernat de Septimània que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de Rosselló (amb el Vallespir), de Rasès i de Conflent.

El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna on va tenir un placitum en el que va fer restituir a Babilas del monestir de Nostra Senyora d'Arles al Vallespir, les terres que se li havien usurpat; en aquesta assemblea s'esmenta al seu col·laborador Adefons com a vescomte. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Trèveris, essent concedits els seus territoris a Carles II el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la Septimània i la Gòtia que foren entregades a Berenguer (dieta de Joac, octubre del 832).

El 833, Galí I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya va usurpar els comtats de Pallars i de Ribagorça del domini de Berenguer.

El 834, Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germà Lotari I en la defensa de la ciutat de Chalons-sur-Saone. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament.

El juny del 835, l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a Crémieu, prop de Lió, on es prendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat.

Vegeu també

• Llista dels comtes de Tolosa.

Precedit per: Bigó de Tolosa	Comte de Tolosa 816-835	Succeït per: Bernat de Septimània
	Comte de Pallars i Ribagorça 816-833	Succeït per: Galí I Asnar
Precedit per: Bernat de Septimània 1ª vegada	Comte de Barcelona i Girona 832-835	Succeït per: Bernat de Septimània 2ª vegada
Precedit per: Gaucelm	Comte de Rosselló i Empúries 832-834	Succeït per: Sunyer I