Bernardo de Sandoval y Rojas

Bernardo de Sandoval y Rojas

Biografia
Naixement	20 abril 1546 Aranda de Duero (província de Burgos)
Mort	7 desembre 1618 (72 anys) Toledo (Espanya)
Inquisidor general d'Espanya
1608 – 1618
Cardenal prevere Sant’Anastasia
26 febrer 1601 – 7 desembre 1618
Arquebisbe de Toledo
19 abril 1599 – 7 desembre 1618 ← García Loaysa y Girón Diòcesi: arquebisbat de Toledo
Bisbe de Jaén
29 abril 1596 – 19 abril 1599 ← Francisco Sarmiento de Mendoza – Sancho Dávila Toledo → Diòcesi: bisbat de Jaén
Bisbe de Pamplona
16 març 1588 – 29 abril 1596 ← Pedro de Lafuente (en) – Antonio Zapata y Cisneros → Diòcesi: bisbat de Pamplona
Bisbe de Ciudad Rodrigo
8 gener 1586 – 16 març 1588 ← Pedro Vélez Guevara (en) – Pedro Maldonado (en)  → Diòcesi: bisbat de Ciudad Rodrigo
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universidad Complutense de Madrid Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1586–), mecenes, sacerdot catòlic
Consagració	Rodrigo de Castro Osorio
Altres
Títol	Cardenal (1599–) Primat d'Espanya (1599–)

Bernardo de Sandoval y Rojas (Aranda de Duero, 20 d'abril de 1546 - Toledo, 7 de desembre de 1618) va ser un eclesiàstic, erudit i mecenes espanyol. Fou el segon de nou germans, fill de Hernando de Rojas i Sandoval i de María Chacón de Guevara; el seu pare estigué, pels càrrecs que tingué a la Cort, entre altres llocs, a Aranda de Duero, on nasqué Bernardo el 1546.

Parent proper del privat del rei Felip III, Francisco Gómez de Sandoval, més conegut com a duc de Lerma, Bernardo fou marqués de Dénia i bisbe de Ciudad Rodrigo (1586-1588), de Pamplona (1588-1596) i de Jaén (1596-1599), Cardenal i Arquebisbe de Toledo (1599-1618), primat d'Espanya, conseller d'Estat i, de 1608 a 1618, Inquisidor general. El 1612 publica l'Index Librorum Prohibitorum

Es va distingir també per la protecció que dispensà a tot tipus d'escriptors, entre ells Fray Luis de León, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Luis de Góngora. Durant el seu arquebisbat (1599-1618) es van fer valer els drets arquebisbals sobre el districte de Cazorla i es retornà a la mateixa el poble de Brigueja. Per altra banda, aconseguí el 1606 les restes del màrtir Sant Félix, conservades fins aleshores al Monestir de San Zoilo de Carrión de los Condes (província de Palència), i que des d'aleshores es veneren a la Magistral. Fundà a Alcalà d'Henares el Monestir Cistercenc de San Bernardo (1613).