Bernat de Cruïlles i de Peratallada
|
No s'ha de confondre amb Bernat de Cruïlles. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1250  |
| Mort | 1325 (74/75 anys) |
| Procurador general | |
| Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Cònjuge | Elisabet Dionís Gueraua de Cabrera |
| Fills | Gilabert V de Cruïlles Constança de Cruïlles Dalmau de Cruïlles (  ) Jofré Gilabert de Cruïlles ( ) Berenguer de Cruïlles ( ) Gueraua de Cabrera |
| Pare | Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà |
Bernat de Cruïlles i de Peratallada (?, ca. 1250 - ?, ca. 1325) fou senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà.[1]
L'infant Jaume, fill de Jaume II d'Aragó, el va nomenar portantveus de general governador de València, fins al 1315, quan fou succeït pel seu germà Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1269 acompanyà l'infant Pere a Castella. El 1277 es casà amb Elisabet Dionís, parenta de Violant d'Hongria, i després de la mort de la primera dona en 1298, el 1305 es casà amb Gueraua de Cabrera.[1]
Batlle de Barcelona el 1282, durant la Guerra de Sicília participà en la campanya de Calàbria de 1283 prenent Seminara en 1283. Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l'acompanyaren al desafiament de Bordeus.[2] Lluità en la defensa de Catalunya durant la Croada contra la Corona d'Aragó.[1]
El 1288 fou nomenat alcaid de Siurana. Més tard topà amb Jaume II el Just, i el 1294 estigué pres per la seva actuació contra els templers de Palafrugell. Reconciliat amb el rei participà en la conquesta del Regne de Múrcia i com a almirall a la Croada d'al-Mariyya. El 1312 i en 1319-21 fou procurador general de València, on obtingué del rei l'hospital del Temple en 1312 i el domini de Barxeta. El 1315 el rei li confiscà els feus de l'Empordà, i el 1316 atorgà carta de poblament a Benifallim.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bernat de Cruïlles i de Peratallada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852. José Cuesta, 1853, p. vol.4, p.243.