Bernat Joan de Cabrera

Bernat Joan de Cabrera
Biografia
Naixement	1400 (Gregorià) ; Catalunya (Espanya)
Mort	1466 (Gregorià) (65/66 anys); Ragusa (Sicília)
Sepultura	Ragusa
Comte de Mòdica comtat de Mòdica
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de terra
Rang militar	Capità General
Altres
Títol	Comte de Mòdica
Família	Cabrera
Cònjuge	Violant de Prades de Gandia
Fills	Joan de Cabrera
Pares	Bernat IV de Cabrera i Timbor de Prades
Germans	Sança Ximenis de Cabrera; Elionor de Cabrera; Timbor de Cabrera

Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Fou un noble català que passà a Sicília on hi exercí de jurat i residí.

Orígens familiars

Fill de Bernat IV de Cabrera i Timbor de Prades.

16. Bernat I de Cabrera

8. Bernat II de Cabrera

17. Elionor de Aguilar

4. Bernat III de Cabrera

18. Pere VI de Fenollet

9. Timbor de Fenollet

2. Bernat IV de Cabrera

20. Gastó I de Foix

10. Roger Bernat I de Castellbó

21. Joana d'Artois

5. Margarida de Foix

22. Artal de Luna i Urrea

11. Constança Pérez de Luna

23. Constança Peres de Sogorb

1. Bernat Joan de Cabrera

24. Jaume II el Just

12. Pere I d'Empúries

25. Blanca de Nàpols

6. Joan de Prades

26. Gastó I de Foix

13. Joana de Foix

27. Joana d'Artois

3. Timbor de Prades

14. Gonçal Ximenis d'Arenós

7. Sança Eximenis d'Arenós

30. Galceran de Bellpuig

15. Timbor de Bellpuig

31. Ramona de Riu-sec

Núpcies i descendents

Es casà sobre el 1411 amb la seva cosina Violant de Prades, filla d'en Jaume de Prades (Conestable de Sicília) i de Violant de Gandia, van tenir quatre fills:^[1]

Joan de Cabrera el successor als títols.^[2]
Jaume de Cabrera.
Bernat de Cabrera.
Elisabet de Cabrera que es casaria el 1455 amb Joan Ramon Folc III de Cardona.

Va tenir sis fills il·legítims^[1] fora del matrimoni:

Bernat Joan.
Jaume.
Margarida.
Ponç.
Timbor de Cabrera (casada amb Joan Fernàndez d'Ixart).
Climent de Cabrera.

Fets destacats

Durant la guerra civil catalana es va posar del costat de Joan el Gran i el 1462 fou fet presoner per la Host del Consell del Principat^[3] comandada pel capità Pere de Bell-lloc i de Sentmenat després del breu setge d'Hostalric. Diuen que fou empresonat perquè volia proclamar-se rei de Sicília.

Morí el 1466, després de ser posat en llibertat i tornat a Sicília. L'enterraren a l'església de Ragusa. La seva esposa Violant, continuà dominants els seus comtats, fins al febrer de 1471 any en què morí en la seva residència del carrer dels Mercaders a Barcelona. Les despulles de Violant foren traslladades a Ragusa, per reposar junt al seu marit.

Precedit per: ?	Gran Conestable de Catalunya ?-1466	Succeït per: Joan Ramon Folc IV de Cardona
Precedit per: Bernat IV de Cabrera	vescomte de Cabrera 1423-1466	Succeït per: Joan de Cabrera
Precedit per: Bernat IV de Cabrera	vescomte de Bas 1423-1466	Succeït per: Joan de Cabrera

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 (anglès) Catalonia nobility
↑ Arxiu de Sant Bartomeu de Grau «Fons Cabrera i Bas | Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 18 maig 2008].
↑ Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462

[CN-1] 1,0 ^1,1 (anglès) Catalonia nobility

[2] Arxiu de Sant Bartomeu de Grau «Fons Cabrera i Bas | Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 18 maig 2008].

[PDGSdF-3] Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462

[1]

[2]

[3]