Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | p. 1380  |
| Mort | 1433 (Gregorià) (52/53 anys) |
| Virrei de Sardenya | |
| 1421 – 1433 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Cònjuge | Elionor de Queralt |
| Fills | Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt |
| Pares | Gilabert de Centelles i Riu-sec i Elionor de Cabrera |
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera (? - 1433), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Ascendència i descendència
[modifica]Fill de Gilabert de Centelles i Riu-sec, conegut també per Ramon de Riu-sec, es casà amb Elionor de Queralt, baronessa de Rocafort de Queralt. Del matrimoni nasqué Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt, Violant i Caterina.[1]
Biografia
[modifica]De molt jove s'incorporà al servei de la corona com a camarlenc de Martí el Jove de Sicília, de qui fou conseller i amic, i l'acompanyà a les campanyes de Sardenya (1408) amb tropes pròpies. El 1409 va heretar de son pare els senyorius de Nules, Oliva i Rebollet, als quals afegirà els feus de Montacuto, Marghine, Osilo, Meilogu, Anglona i altres 39 llocs d'aquella illa cedits per Martí l'Humà en reconeixement als seus mèrits i els dels seus avantpassats.[1]
Tornà a València a la mort del seu pare per capitanejar el bàndol dels Centelles durant les lluites originades a partir de la mort del rei Martí l'Humà, en el context de les anomenades bandositats del Regne de València, on el Centelles eren partidaris de Ferran d'Antequera i els seus contraris, els Vilaragut, de Jaume d'Urgell. El 1412 Bernat va participar en la batalla de Morvedre, on els urgellistes van perdre el penó de la ciutat de València i els Centelles va poder entrar a la capital, dominant així en poc temps el regne, quedant els Vilaragut reduïts.[2] L'elecció de Ferran d'Antequera al Compromís de Casp va suposar el triomf dels Centelles, el rei va recompensar la seua lleialtat, nomenant-lo mariscal de la Corona i Conestable d'Aragó. Més tard, Alfons el Magnànim el va fer capità general dels seus exèrcits durant les guerres de Sardenya, Còrsega i Nàpols, a més de donar-li diverses possessions a la península italiana, com el comtat de Goceà, donat el 15 de febrer de 1421, i el nomenament com a virrei de Sardenya el mateix any fins a 1433, any de la seua mort.
| Precedit per: ? |
Virrei de Sardenya 1421-1433 |
Succeït per: ? |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 50, ISBN 84-6056972-1
- ↑ Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 52, ISBN 84-6056972-1