Vés al contingut

Berta Betanzos Moro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Berta Betanzos)
Plantilla:Infotaula personaBerta Betanzos Moro
Imatge
(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1988 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes72 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregatista Modifica el valor a Wikidata
Esportvela Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaclasse internacional Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 2016
2012Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: berta-betanzos-moro


Berta Betanzos Moro (Santander, Cantàbria, 15 de gener de 1988) és una regatista. La seva especialitat fins a 2013 ha estat la classe 470 i compartia embarcació amb la seva companya Tara Pacheco. Actualment forma part de l'Equip Olímpic Espanyol de Vela a la classe 49erFX formant equip amb Támara Echegoyen.

Ha obtingut entre altres títols la medalla d'or en el Campionat Mundial de Vela de 2011 celebrat a la ciutat australiana de Perth. La medalla de plata en el Campionat Mundial de 470 de 2009, i diverses medalles en el Campionat Mundial Júnior. En 2011 també es va adjudicar el Campionat Europeu de Vela Olímpica 2011. Va participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012 a la classe 470, però només va poder ser desena en la classificació final.[1]

En 2016 va guanyar, amb Támara Echegoyen, el Campionat Mundial de 49erFX.[2] Anteriorment havia disputat en tres ocasions el Campionat del Món Júnior a la classe 470, sent campiona en l'edició de 2009 a Grècia, i subcampiona en 2007 a Bulgària i 2008 a Polònia.

Trajectòria

[modifica]
Equip espanyol en els Jocs Olímpics de Londres 2012.
Equip espanyol de 49erFX, Berta Betanzos i Támara Echegoyen.

Va començar a practicar la vela amb 12 anys, però tres anys més tard ho va intentar compaginar amb jugar a l'hoquei herba amb la Reial Societat de Tennis de la Magdalena. Als 17 anys va tornar a la vela a temps complet, després d'una trucada de Jan Abascal, i va guanyar les seves primeres regates en categoria juvenil.[3][4] Va ser segona en el Campionat del Món Júnior de 470 celebrat en Port Bourgas, Bulgària, en 2007. A l'any següent va tornar a repetir lloc en el mateix Campionat celebrat en Gdynia, Polònia, i per fi en 2009 es va adjudicar la medalla d'or en aquest Campionat celebrat a Tessalònica, Grècia.[5]

En 2008 també va disputar el Campionat del Món absolut de 470 disputat a Melbourne, Austràlia, sent la 31ena classificada.[5] També en aquest any va disputar el Campionat Europeu en Riva del Garda, Itàlia, sent la 12ena. Per acabar l'any es va adjudicar la Skandia Sail For Gold Regatta en el Regne Unit.[5][6] A l'any següent es va celebrar el Mundial en Rungsted, Copenhage, Dinamarca, i també ho va disputar, sent en aquesta ocasió segona classificada.[5] Una altra vegada va participar en els Europeus, en aquesta ocasió en el Llac Traunsee, Àustria, i van acabar sent segones.[7] Ja al desembre de 2009 va guanyar la Christmas Race de Palamós.[5] Al començament de 2010 van ser guardonades amb el premi Infanta d'Espanya SAR Donya Cristina, que distingeix a l'esportista que pels resultats obtinguts durant l'any hagi suposat la revelació més significativa.[8] Aquest any van participar novament en el Campionat del Món de La Haia, sent desena. Al final de l'any va revalidar la seva victòria de l'any anterior en la Regata de Palamós.[5]

Ja en 2011, al costat de Tara Pacheco (patrona) va guanyar l'or en el Campionat Mundial de vela en la categoria 470 celebrat en Perth (Austràlia). També en 2011 van guanyar el Campionat d'Europa de vela olímpica celebrat a Hèlsinki.[4] Va guanyar al costat de la seva companya Tara, el premi Reina Sofia a les millors esportistes de 2011, guardons convocats pel Consell Superior d'Esports.[9] A l'abril també havien guanyat la Setmana Olímpica Francesa. Per la seva temporada en 2011 van ser nominades com a millors esportistes de l'any en la 64a edició de la Gran Gala de Mundo Deportivo.[10] Gràcies als resultats de Tara i Berta l'equip preolímpico espanyol de vela va ascendir cinc llocs en el rànquing de la ISAF. A més es van situar líders mundials a la seva classe després d'haver guanyat en 2011 el Mundial i l'Europeu.[11]

Al maig de 2012 va intentar al costat de la seva companya Tara revalidar el seu títol Mundial a Barcelona. Van participar 98 equips masculins i 54 femenins, per intentar aconseguir una plaça olímpica, encara que les espanyoles ja la tenien.[12] Finalment van finalitzar dissetenes classificades amb 130 punts, mentre que les guanyadores, les britàniques Hanna Mills i Saskia Clark van tenir 65 punts.[13] També va disputar al costat de Tara els Jocs Olímpics de Londres 2012. Van començar la seva participació amb dos quinzens llocs, que les van deixar dissetenes en la classificació general provisional.[14] Acabada la fase prèvia tenien opcions d'aconseguir diploma olímpic, perquè van entrar en la Medal Race com a desenes classificades, no obstant això ja no podien accedir a les medalles.[15] Tampoc van poder guanyar un diploma olímpic, malgrat haver estat quartes en la Medal Race. La seva posició final va ser la desena, mentre que les guanyadores van ser les neozelandeses Jo Aleh i Olivia Powrie que van superar a les campiones del món que van ser segones.[16] També va guanyar en 2012 el premi d'Orujera Major 2012 a la Festa del Orujo de Potes.[4]

Al començament de 2013 va anunciar un canvi a la modalitat de 49erFX de cara als propers Jocs Olímpics, al costat de Támara Echegoyen, campiona olímpica de la classe Match race.[17] A l'abril de 2014 van ser sisenes en el Princesa Sofia de Palma, prova de la Copa del Món, i poc després van ser setenes en Hyéres (França).[18] Al juny d'aquest any, no obstant això, van obtenir la seva primera victòria juntes en la Kieler Woche, celebrada en la localitat alemanya de Kiel.[18] A l'any següent van ser segones en la setmana olímpica de Trentino, Itàlia, i poc després terceres en la quarta prova de la ISAF Sailing World Cup en Weymouth.[19] A finals d'any es van proclamar subcampiones de la III Copa Brasil, celebrada en aigües de Praia Sao Francisco (Brasil).[20]

Al febrer de 2016 Berta i Támara van viatjar fins a Clearwater, als Estats Units per disputar el Campionat Mundial de 49er, en el qual van obtenir la medalla d'or.[21] Van arribar a l'última regata, que tenia valor doble, com a capdavanters i amb nou punts d'avantatge sobre les brasileres Martina Grael i Kahena Krunche, la qual cosa les garantia una medalla. En aquesta regata van ser setenes i van aconseguir avantatjar en 13 punts a les daneses Maike Foght i Anne-Julie Schütt, i en un més a les alemanyes Victoria Jurczok i Anika Lorenz. Dos mesos més tard van quedar en tercer lloc en el Campionat Europeu de 49erFX de 2016 celebrat a Barcelona.[22]

Participacions en Jocs Olímpics

[modifica]
Mundial Seu Resultat
Jocs Olímpics de Londres 2012 Regne Unit Desena

Participacions en Campionats del Món

[modifica]
Mundial Seu Resultat
Campionat Mundial Júnior de 470 de 2007 Bulgària Subcampiona
Campionat Mundial de 470 de 2008 Austràlia 31ena
Campionat Mundial Júnior de 470 de 2008 Polònia Subcampiona
Campionat Mundial Júnior de 470 de 2009 Grècia Campiona
Campionat Mundial de 470 de 2009 Dinamarca Subcampiona
Campionat Mundial de 470 de 2010 Països Baixos 10ena
Campionat Mundial de 470 de 2011 Austràlia Campiona
Campionat Mundial de 470 de 2012 Barcelona 17ena
Campionat Mundial de 49erFX de 2016 Clearwater Campiona

Participacions en Campionats d'Europa

[modifica]
Campionats Seu Resultat
Campionat Europeu de Vela (classe 470) de 2008 Itàlia 12ena
Campionat Europeu de Vela (classe 470) de 2009 Àustria Subcampiona
Campionat Europeu de Vela Olímpica 2011 Hèlsinki Campiona
Campionat Europeu de 49erFX de 2016 Barcelona Tercer lloc

Palmarès

[modifica]
Equip espanyol de 49erFX, Berta Betanzos i Támara Echegoyen.
Títol País Any
Campionat Mundial Júnior de 470 Bulgària 2007
Campionat Mundial Júnior de 470 Polònia 2008
Skandia Sail For Gold Regatta Regne Unit 2008
Campionat Mundial Júnior de 470 Grècia 2009
Campionat Mundial de 470 Dinamarca 2009
Campionat Europeu de Vela (classe 470) Àustria 2009
Christmas Race de Palamós Espanya 2009
Christmas Race de Palamós Espanya 2010
Setmana Olímpica Francesa França 2011
Campionat Mundial de 470 Austràlia 2011
Campionat Europeu de Vela Olímpica 2011 Hèlsinki 2011
Campionat Mundial de 49erFX Estats Units 2016

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Berta Betanzos» (en anglès). Página oficial de los Juegos Olímpicos de Londres 2012. Arxivat de l'original el 2013-01-28. [Consulta: 14 març 2013].
  2. ↑ ABC 15-2-2016
  3. ↑ Pablo Sánchez. ««La vela no me gustaba»». El Diario Montañés. [Consulta: 15 març 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Ana del Castillo. «La regatista cántabra Berta Betanzos será la Orujera Mayor». El Diario Montañés, 25-10-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «SAILOR BIOGRAPHY» (en anglès). sailing.org. [Consulta: 14 març 2013].
  6. ↑ «Berta Betanzos y Tara Pacheco, oro en 470F de la Skandia Sail for Gold Regatta». masmar.net, 21-09-2008. [Consulta: 14 març 2013].
  7. ↑ «Pacheco y Betanzos se proclaman subcampeonas de Europa de 470». masmar.net, 14-06-2009. [Consulta: 15 març 2013].
  8. ↑ «Tara Pacheco y Berta Betanzos, galardonadas con el premio Infanta de España SAR Doña Cristina». Real Federación Española de Vela, 22-03-2010. [Consulta: 15 març 2013].
  9. ↑ Amador Gómez. «Navarro y Betanzos reciben la máxima distinción en los Premios Nacionales 2011». El Diario Montañés, 17-10-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  10. ↑ «Tres nominaciones para la vela en la Gran Gala de Mundo Deportivo». Real Federación Española de Vela, 23-01-2012. [Consulta: 15 març 2013].
  11. ↑ «España se coloca segunda del ranking mundial de vela olímpica por países a 177 días de los Juegos». mujerydeporte.org, 07-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 15 març 2013].
  12. ↑ Josep Margalef. «Pacheco y Berta Betanzos quieren revalidar su título». Diario As, 12-05-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  13. ↑ Josep Margalef. «Pacheco y Betanzos, décimo séptimas en féminas». Diario As, 19-05-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  14. ↑ «Juegos Olímpicos: Pacheco y Betanzos abren su participación con dos decimoquintos puestos». El Mundo Deportivo, 03-08-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  15. ↑ «Tara Pacheco y Berta Betanzos entran en la 'Medal Race' como décimas clasificadas de 470». Rtve, 08-08-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  16. ↑ «Pacheco y Berta Betanzos se quedan sin diploma olímpico», 10-08-2012. [Consulta: 14 març 2013].
  17. ↑ «49er FX: Támara Echegoyen y Berta Betanzos». inforegatta.com, 11-01-2013. [Consulta: 14 març 2013].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ 18,0 18,1 Antón Bruquetas. «Echegoyen, a todo trapo hacia Río». La Voz de Galicia, 26-06-2014. [Consulta: 23 abril 2016].
  19. ↑ «Támara Echegoyen y Berta Betanzos se cuelgan la medalla de bronce en Weymouth». La Información, 14-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-08-07. [Consulta: 23 abril 2016].
  20. ↑ «Echegoyen y Betanzos, plata en FX en la Copa Brasil». Europapress, 21-12-2015. [Consulta: 23 abril 2016].
  21. ↑ «Echegoyen y Betanzos se proclaman campeonas del mundo de FX». La Información, 15-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 23 abril 2016].
  22. ↑ Marco García. «Oro y bronce para la vela cántabra en Barcelona», 16-04-2016. [Consulta: 19 abril 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berta_Betanzos_Moro&oldid=33253651»