Vés al contingut

Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Mahé».
Plantilla:Infotaula personaBertrand-François Mahé de La Bourdonnais

Mahé de La Bourdonnais. Retrat, per Antoine Graincourt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1699 Modifica el valor a Wikidata
Sant-Maloù (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1753 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaParís Modifica el valor a Wikidata
Governador de l'Illa de la Reunió
12 juliol 1735 – 1r octubre 1735
← Pierre-Benoît Dumas – Charles L'Emery Dumont →
Governador general de les Illes Mascarenyes
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1718 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarMarina de França Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapitaine de frégate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió Austríaca
First Carnatic War (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJean-Jacques Mahé de la Bourdonnais, Louis François Mahé de La Bourdonnais Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bertrand François Mahé, comte de La Bourdonnais, nascut a Saint-Malo l'11 de febrer de 1699, i mort a París el 10 de novembre de 1753, fou un almirall francès, administrador al servei de la Companyia Francesa de les Índies Orientals.

Biografia

[modifica]

Nadiu de Saint-Malo, la mar el va atraure des de ben jove. El 1718, entrà al servei de la Companyia francesa de les Índies Orientals com a tinent. El 1724, fou nomenat capità, i mostrà tanta valentia en la presa de Mahé, a la Costa Malabar, que obtingué el dret de posar el seu nom a la ciutat. Serví llavors dos anys sota les ordres del virrei de Portugal a Goa, després torna al servei dels francesos en tant que governador de l'"illa de França" (illa Maurici) i de l'"illa Bourbon" (illa de la Reunió) el 1735.

Estàtua de François Mahé de La Bourdonnais a Le Barachois, a Saint-denis de La Reunió.

Aquests cinc primers anys foren marcats per nombrosos èxits, ja que contribuí al desenvolupament tant militar com econòmic d'aquests llocs.

A l'"Isle de France", per instaurar la cultura de la canya de sucre, creà la primera sucreria de l'illa al barri dels Pamplemousses amb material que portà de França. I per fomentar la cultura alimentària, condicionà als jardins de Monplaisir, la seva luxosa residència del barri dels Pamplemousses, uns horts les fruites i llegums dels quals servirien per avituallar les tripulacions a Port Louis. Animà també els colons a cultivar la mandioca, planta resistent als diversos depredadors (rates, saltarel·les) i de la qual l'arrel subministra a una farina, la cassave, de la qual sortirien els aliments de base dels esclaus.

Intentà dotar Port Louis, fins llavors anomenat simplement, «el Camp», d'una bona infraestructura portuària. Feu créixer el port, l'enriquí amb un dic sec per reparar i construir els vaixells, d'un arsenal i d'un hospital.[1] Una ciutat del sud de l'illa Maurice porta encara avui el seu nom: Mahebourg.

A Bourbon, va fer condicionar el port de Saint-Denis i fundà la ciutat de Saint-Louis.

Primera guerra carnàtica

[modifica]
Setge de Madràs el 1746. La presa de la ciutat fou una brillant victòria francesa de Dupleix i de La Bourdonnais.

El 1740, mentre es trobava de visita a França, es van iniciar les hostilitats amb la Gran Bretanya, i va ser destinat a comandar una flota a l'Índia, per plantar cara a la Royal Navy.

Alliberà Mahé, rellevà el general Dupleix qui s'havia tancat a Pondichéry el 1746, i va prendre Madras el setembre 1746 al final d'un setge en què pràcticament no es va haver de disparar cap tret. Llavors anà a socórrer Joseph François Dupleix, bloquejat a Pondichéry. Sense haver rebut de França els reforços esperats, La Bourdonnais es va fer a la mar amb una flotilla de la Companyia i, malgrat els seus molt limitats recursos, va batre la flota de lord Peyton a l'altura de Négapatam.[2] S'enemistà amb Dupleix per qüestions relatives a la direcció dels afers indis, i això el conduí a la Bastilla, on fou empresonat sota acusacions d'especulació i mala administració.

Arrestat el 1748, no fou jutjat fins al 1751. Tot i que fou absolt, patí les seqüeles del seu empresonament, i va perdre les seves propietats. A la seva mort, el rei concedí a la seva vídua una pensió de 2400 lliures.


Record

[modifica]

El seu nom ha estat donat a dos pailebots de la "Missatgeria Marítima" francesa:

  • LA BOURDONNAIS 1[3]
  • LA BOURDONNAIS 2][4]

Dos carrers de Pondichéry duen també el seu nom:

  • el carrer Labourdonnais
  • el carrer Mahé de Labourdonnais

Fou l'avi de Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais, un dels millors escaquistes de la seva època.

Autobiografia

[modifica]
  • Mémoires historiques de B.-F. Mahé de La Bourdonnais, gouverneur des îles de France et de la Réunion, recollides i publicades pel seu net, el cèlebre jugador d'escacs Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais, París, 1890; 1898.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Piat, Denis. Sur la route des épices. L'île Maurice 1598-1810 (en francès). Les Editions du Pacifique, 2004. 
  2. ↑ Mahé de La Bourdonnais, Bertrand François. Mémoires historiques de B.-F. Mahé de La Bourdonnais, gouverneur des îles de France et de la Réunion (en francès), 1890 i 1898. «Memòries compilades pel seu net A.-C. Mahé de La Bourdonnais» 
  3. ↑ «LA BOURDONNAIS 1». Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 27 novembre 2010].
  4. ↑ LA BOURDONNAIS 2[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
  • Histoire, ou éloge historique de M. Mahé de La Bourdonnais. [s.l.n.d.]
  • Île Maurice, Mahé de La Bourdonnais, documents réunis par le comité du bi-centenaire de La Bourdonnais, 11 février 1899, avec des annotations par le comité des souvenirs historiques. (2 août 1899), Port-Louis : E. Pezzani, 1899.
  • Étienne Buisson, Le Mirage de l'Inde, la dramatique existence d'un grand Français au s.XVIII : Bertrand Mahé de La Bourdonnais, París, Hachette, 1937.
  • Pierre Crépin, Mahé de La Bourdonnais, gouverneur général des îles de France et de Bourbon (1699-1753), París, Leroux, s.d.
  • Louis Ducrocq, Une ingratitude nationale : La Bourdonnais, gouverneur des îles de France et de Bourbon, 1735-1746, Arras, Sueur-Charruey, 1902.
  • Philippe Haudrère, La Bourdonnais: marin et aventurier, París, Desjonquères, 1992. ISBN 2-904227-63-6
  • E. Herpin, Mahé de La Bourdonnais et la Compagnie des Indes, Saint-Brieuc, R. Prud'homme, 1905.
  • Alfred de Longpérier-Grimoard, Notice historique sur La Bourdonnais, París, 1856.
  • Huguette Ly Tio Fane-Pineo, Île de France, 1715-1746, Tome I. L'émergence de Port Louis, Moka (Île Maurice), Mahatma Gandhi Institute, 1993. ISBN 99903-39-00-7
  • Michel Missoffe, Dupleix et La Bourdonnais : essai critique, Paris, Ligue maritime et coloniale, 1943.
  • Dureau Reydellet, Mahé de La Bourdonnais, gouverneur des Mascareignes, Saint-Denis, éd. CNH, 1994 (Cahiers de notre histoire, 45-46). ISBN 2-909471-14-4
  • Louis Roubaud, La Bourdonnais, Paris, Plon, 1932 (Les grandes figures coloniales, 10).
  • Jackie Ryckebusch, Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais : entre les Indes et les Mascareignes, Sainte-Clotilde, éd. du CRI, 1989 (Collection Figures). ISBN 2-907017-05-5
  • Robert Surcouf, Souvenirs historiques sur Mahé de La Bourdonnais : le combat de La Hogue. Eloge de La Tour d'Auvergne. Portzmoguer (Primauguet), Saint-Malo, 1886.
  • Le Guide de Pondichéry. L'unique guide français de Pondichéry. Editions Presse Bureau 2008/2009. Pondichéry.
  • Pondicherry Heritage Trail. Publicat per INTACH, Pondicherry. Desembre 2007.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bertrand-François_Mahé_de_La_Bourdonnais&oldid=33872793»