Bestiari popular català
El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals dels Països Catalans en processons, cercaviles, balls, etc.[1] Tenen el seu origen en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi,[2] evolucionant i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables, entre altres. El 24 de novembre ha estat establert com a "Dia Europeu del Bestiari Festiu".[3]
Història
[modifica]Si bé algunes d'aquestes representacions animals poden tenir un origen atàvic, com és el cas del drac, no n'hi ha cap constància fins a l'aparició de la festa de Corpus. La participació de figures animals en la processó de Corpus –formant part d'escenes de l'hagiografia o de la història sagrada, primer, i més endavant bo i soles– deixà una interessant documentació que ens permet de seguir-ne el rastre en el temps i l'evolució dins la festa.[4]
Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va contribuir a crear noves figures arreu del país, un fenomen que encara dura. Cal remarcar que, a banda la recuperació dels bestiaris considerats tradicionals, aquest àmbit festiu ha impulsat processos de creació molt interessants que s'han materialitzat en la construcció de figures d'alt nivell preciosista i imaginatiu.[4]
Aparicions
[modifica]Una de les festes més conegudes on són presents és la Patum de Berga, que se celebra la setmana del Corpus, declarada el 2005 «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.[5] També són presents a la Festa del Corpus i al Carnaval de Solsona (festa d'interés turístic nacional),[6] el Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona per les festes de la Mercè, les Festes de Santa Eulàlia i el Corpus, i en festes majors com les de Santa Tecla de Tarragona, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, i festes d'altres tipus arreu del país.
Bèsties
[modifica]Hi ha dues tipologies diferenciades de figures: les bèsties que representen animals reals i les que representen animals de tipus mitològic o fantàstic. Classificar el bestiari és complex, perquè n'hi ha una gran diversitat. L'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, que és l'entitat federativa de referència, organitza els elements del bestiari en aquests grups: foc, protocol, cavallets, animació i infantil. El fet de pertànyer a un tipus de bestiari no és excloent, és a dir, una bèstia pot compartir diverses categories.[4]
Bestiari del foc
[modifica]El bestiari de foc és el grup de figures, carcasses o elements corporis i protèsics de formes zoomòrfiques que fan ús d'artefactes pirotècnics. Generalment, aquestes figures tenen una fesomia fantàstica, i la més representada és el drac. Tot amb tot, avui dia veiem creacions de més figures de l'imaginari que tenen a veure amb la identitat d'un barri o del territori o associació a què pertanyen. L'origen d'aquest bestiari cal cercar-lo en la processó de Corpus, on, de primer, formava part d'escenes de l'hagiografia o de la història sagrada i, més endavant, va participar en solitari en les processons.[7]
Acabada la dictadura franquista, la recuperació del carrer com a espai lúdic va propiciar la creació de noves figures arreu del país, un fenomen que encara dura. Cal remarcar que, a banda la recuperació dels bestiaris considerats tradicionals, aquest àmbit festiu ha impulsat processos de creació molt interessants que s'han materialitzat en la construcció de figures d'un alt nivell preciosista i imaginatiu.[7]
Animals reals
[modifica]- Àliga: Considerada la senyora de totes les aus i associada pel cristianisme a sant Joan.[8]
- Bou simbol del camp, de la tenaçitat i l'esforç, lligat a l'evangeli de Sant Lluc.
- Camell
- Gall
- Lleó: Símbol de força i poder, lligat a l'evangeli de Sant Marc.[8]
- Mulassa com el bou simbol del camp
- Porc
- Xot, xut o mussol
- Senglar
- Ratpenat
-
Àliga (Aguila de Reus) -
Bou (Bou de Tarragona) -
Camell (Camell de Molins de Rei) -
Gall (Pollo del Prat de Llobregat) -
Lleó (Lleó de Lleida) -
Mulassa (Mulassa de Barcelona) -
Porc (Tossino de Tàrrega) -
Xot, xut o mussol (Xut de Solsona) -
Senglar (Massaporc de Montclar d'Urgell)
.JPG)
Animals fantàstics
[modifica]- Basilisc: Segons la creença neix d'un ou de gall. Té cap, coll i pit de gall i cos de serp.[8]
- Cucafera: Ésser amb closca de tortuga gegant, i cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir la mainada. També pot ser una mena de drac -segons com una processionària molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes.
- Drac: Bèstia de terra, aigua i aire, a Occident és associat amb lo maligne. Pot tenir diversos caps.[8]
- tarasca: animal amb cap de mico o llop i cos de tortuga
- Griu o grifó: Au més gran que existeix, té cos de lleó i cap i ales d'àguila.[8]
- Víbria: Drac identificat habitualment com la femella del drac, s'explica que quan es troba amb un home ben vestit, l'ataca i procura donar-li mort, mentre que si el troba nu, fuig atemorida. Pot tenir diversos caps i es diferencia del drac per tenir mamelles.[8]
-
Basilisc (Basilisc de Reus) -
Cucafera (Cucafera de Tarragona) -
Drac (Drac de Vilafranca del Penedès) -
Griu (Griu d'Artesa de Lleida) -
Víbria (Víbria de Tarragona) -
Tarasca (Tarasca de Barcelona)
Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
[modifica]
L'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya (ABFPC) és una associació de l'àmbit catalanoparlant que agrupa 180 entitats de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya Nord, incloent més de 300 figures del bestiari festiu popular. Té la seu a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).[3]
L'agrupació representa el "Món del Bestiari" i es va fundar el 24 de novembre de 1996 per proveir als grups d'ajuda tècnica i informació, com també de plataforma per la recerca i canal de comunicació del creadors, comissions i usuaris.[9]
L'entitat, conjuntament amb la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, va redactar un manifest en contra de la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu que amenaçava el futur de la Cultura del Foc.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Bestiari popular català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Meseguer i Pallarés, Lluís. Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 8478264442.
- ↑ 3,0 3,1 «15 anys de l'"Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya"». Generalitat de Catalunya, 25-11-2011. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Bestiari». Patrimoni festiu. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Patum of Berga». Unesco. Arxivat de l'original el 2012-05-19. [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ «Festes principals». Oficina de Turisme del Solsonès. Arxivat de l'original el 2012-05-27. [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ 7,0 7,1 «Bestiari del foc». Elements festius. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 3 de gener 2015. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Bestiari fantàstic». Carrutxa, 2010. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ Hernández, Jo Farb. Forms Of Tradition In Contemporary Spain. Univ. Press of Mississippi, 2005. ISBN 1578067502.
- ↑ «Manifest de suport als grups folklorics amb foc. 19 gener 2009». Arxivat de l'original el 23 d'octubre 2015. [Consulta: 3 juny 2012].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]