Scheat
Scheat (β Pegasi / β Peg / 53 Pegasi)[9] és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs després d'Enif (ε Pegasi) i una de les que forma l'asterisme del Quadrat del Pegàs. El seu nom prové de la paraula àrab as-SAQ, que significa "la cama" o "la canyella". Es troba a 200 anys llum del sistema solar.
Scheat és una gegant vermella catalogada també com a gegant lluminosa de tipus espectral M2.5. El seu diàmetre és 95 vegades més gran que el diàmetre solar; situada al centre del Sistema Solar, englobaria a Mercuri en el seu interior, estenent-se fins al 70% de la mida de l'òrbita de Venus. És una estrella molt freda, amb una temperatura superficial de 3700 K, un 65% de la que té el Sol. La seva lluminositat és 340 vegades més gran que la lluminositat solar considerant únicament la llum visible, però tenint en compte que Scheat emet una gran quantitat de radiació a l'infraroig, la seva lluminositat bolomètrica, és a dir, totes les longituds d'ona, arriba als 1.500 sols.[10]
És una estrella variable classificada com estrella variable irregular, la brillantor oscil·la entre magnitud aparent +2,31 a +2,74.[11] Un fort vent estel·lar que bufa des de la seva superfície crea un fi embolcall de gas al voltant de l'estrella, en la qual s'ha detectat vapor d'aigua.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Dimitri Pourbaix «Spectroscopic binaries among Hipparcos M giants'. I. Data, orbits, and intrinsic variations» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 18-02-2009, pàg. 627–640. DOI: 10.1051/0004-6361/200810698.
- ↑ Verne V. Smith «The chemical composition of red giants. I. Dredge-up in the M and MS stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1985, pàg. 326–338. DOI: 10.1086/163300.
- ↑ Beta Pegasi - pulsating variable Star (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 «Scheat (Stars, Jim Kaler)». Arxivat de l'original el 2006-07-15. [Consulta: 27 febrer 2010].
- ↑ Beta Pegasi (General Catalogue of Variable Stars)
