Bhaktivedanta Swami Prabhupada
  | |
| Nom original | (bn) অভয়চরণারবিন্দ ভক্তিবেদান্ত স্বামীপ্রভুপাদ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r setembre 1896 Calcuta (Índia) |
| Mort | 14 novembre 1977 (81 anys) Vrindavan (Índia) |
| Sepultura | Krishna Balaram Mandir |
| Religió | Hinduisme |
| Formació | Scottish Church College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i cultura de l'Índia |
| Ocupació | escriptor, traductor, filòsof |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 1933 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | prabhupada.net |
    | |
Abhay Charanaravinda Bhaktivedanta Swami Prabhupada (en bengalí: অভয চরণারবিন্দ ভক্তিবেদান্ত স্বামীপ্রভুপাদ; en sànscrit: अभय चरणारविन्द भक्तिवेदान्त स्वामी प्रभुपादः; nascut Abhay Charan De), (Calcuta, 1 de setembre de 1896 – Vrindavan, 14 de novembre de 1977[1]) fou un mestre espiritual (guru) del Vaixnavisme Gaudiya i el fundador (acarya) de l'Associació Internacional per a la Consciència de Krixna,[2] popularment coneguda per "Hare Krixna".[3][4][5][6][7] Els membres del moviment ISKCON veuen Bhaktivedanta Swami com un representant i missatger de Krixna Chaitanya.[8]
Nascut en una família de Subarna Banik[9] a Calcuta, es va educar a l'Escola de l'Església Escocesa.[10] Abans d'adoptar la vida de renúncia d'un novici (vanaprastha) el 1950,[11] estava casat amb fills i era propietari d'un petit negoci farmacèutic.[12][13] El 1959, va fer un vot de renúncia (sannyasa) i va començar a escriure comentaris sobre les escriptures Vaishnava.[14] En els seus darrers anys, com a monjo Vaishnava itinerant, es va convertir en un comunicador influent de la teologia de Gaudiya Vaishnava sampradaya a l'Índia i específicament a Occident a través del seu lideratge d'ISKCON, fundat el 1966.[15][16] Com a fundador d'ISKCON, "va sorgir com una figura important de la contracultura occidental, atraient a milers de joves nord-americans".[17] Va ser criticat per grups anti-cultes, però va ser ben considerat pels estudiosos religiosos, com J. Stillson Judah, Harvey Cox, Larry Shinn i Thomas Hopkins, que van lloar les traduccions de Bhaktivedānta Swāmi i van defensar el grup contra les imatges distorsionades dels mitjans i les interpretacions errònies.[18] Els líders religiosos d'altres institucions de Gaudiya Vaishnava també li van donar crèdit pels seus èxits.[19]
Ha estat descrit com un líder carismàtic que va tenir èxit a l'hora de sumar seguidors a molts països com els Estats Units, Europa i l'Índia.[20][21] La seva missió era propagar per tot el món el Gaudiya Vaishnavism, una escola d'hinduisme vaisnavita que li havia ensenyat el seu guru, Bhaktisiddhanta Sarasvati.[15] Després de la seva mort el 1977, ISKCON, la societat que va fundar basada en una forma de Krixnaisme hindú utilitzant el Bhagavata Purana com a escriptura central, va continuar creixent. El febrer de 2014, l'agència de notícies d'ISKCON va informar que havia arribat a una fita de distribució de més de mig milió dels seus llibres des de 1965. La seva traducció i comentari del Bhagavad Gita, titulat Bhagavad-gītā As It Is, és considerat pels seguidors d'ISKCON i molts estudiosos vèdics com la millor traducció de bona fe de les obres literàries Vaishnava.[5][6][7] [22]
Filosofia i ensenyaments
[modifica]Dins dels sistemes orientals, els llinatges espirituals són integrants de cada tradició, i un mestre té el mandat de mantenir la fidelitat teològica mitjançant la transmissió del coneixement tal com es dóna en el llinatge.[23] Prabhupada ve en el llinatge Brahma-Madhva-Gaudiya, que es remunta al sant i místic Chaitanya Mahaprabhu (1486–1533) [24] i al teòleg Madhwa (1238–1317), i més enrere, diuen els seus ensenyaments, als inicis. de la creació.[25] Aquest llinatge (sampradaya) segueix textos com el Srimad-Bhagavatam, el Bhagavad Gita i els escrits dels deixebles de Chaitanya i els seus seguidors.[26] Els extensos comentaris de Prabhupada sobre els textos sagrats segueixen els de Bhaktisiddhanta, Bhaktivinoda i altres mestres tradicionals, com Baladeva Vidyabhushana, Vishvanatha Chakravarti, Jiva Goswami, Madhvacharya i Ramanuja.[27][28]
La Veritat Absoluta
[modifica]D'acord amb els ensenyaments del Srimad-Bhagavatam, Prabhupada va ensenyar que la veritat suprema, o la Veritat Absoluta, és l'única entitat espiritual il·limitada i indivisa que és la font de tot. Aquesta Veritat Absoluta, va ensenyar, es realitza en tres fases: com a Braman (unitat impersonal omnipresent), com a Paramatma (l'aspecte de Déu present al cor de cada ésser viu) i com a Bhagavan, la Suprema Personalitat de Déu. Encara que la Veritat Absoluta és una, va ensenyar, que un Absolut es realitza progressivament en aquests tres trets segons el nivell d'avenç espiritual d'un. En l'etapa inicial l'Absolut es realitza com Brahman, en un estadi més avançat com Paramatma, i en l'etapa més avançada com Bhagavan.[29][30][31][32]
Krixna, la Suprema Personalitat de Déu
[modifica]En el Srimad-Bhagavatam, i així en els ensenyaments de Prabhupada, Krixna és vist com la manifestació original i suprema de Bhagavan [33] –en sànscrit, svayam-bhagavan, o la Suprema Personalitat de Déu mateix.[34] Ningú és igual o superior a Krixna.[35] Brahman i Paramatma són realitzacions parcials de Krixna.[35] Les diverses formes de Vixnu, com Rama i Narasimha, són no diferents de Krixna; són la mateixa Personalitat de Déu, que apareixen en diferents papers. La forma de Krixna és la forma original i la més completa. En el panteó hindú, va ensenyar, els déus diferents de les formes de Vixnu són semidéus, és a dir, assistents de la Suprema Personalitat de Déu.[29]
Les energies de l'Absolut
[modifica]Monuments
[modifica]
Els membres d'ISKCON van construir una sèrie de samadhis o santuaris commemoratius a Bhaktivedanta Swami en memòria seva, el més gran a Mayapur i Vrindavan a l'Índia, així com temples als Estats Units. El Palau d'Or de Prabhupada va ser dissenyat i construït per devots de la comunitat de New Vrindavan i dedicat el 2 de setembre de 1979. L'any 1972, es pretenia que fos simplement una residència per a Bhaktivedanta Swami, però amb el pas del temps els plans van evolucionar fins a convertir-se en un palau ornamentat de marbre i or, que ara és visitat per pelegrins hindús cada any i és una peça central de la comunitat.[36]
Referències
[modifica]
- ↑ «Timeline of Srila Prabhupada's Life». «1896 - September 01 - Calcutta - took birth». «Timeline of Srila Prabhupada's Life - 1977». «November 14, 19:30 - Disappearance Day of Srila Prabhupada - age 81».
- ↑ Goswami et al. 1983, p. 986
- ↑ Melton, John Gordon. «Hare Krishna - Encyclopædia Britannica». www.britannica.com. Arxivat de l'original el 16/6/2008. [Consulta: 1r juny 2008]. (anglès)
- ↑ Who's Who in Religion. 2nd. Chicago, Illinois: Marquis Who's Who, 1977, p. 531. ISBN 0-8379-1602-X. «Prabhupada, A. C. Bhaktivedanta Swami, leader, Hare Krishna Movement. Founder, Internat. Soc. for Krishna Consciousness, 1965.»
- ↑ 5,0 5,1 «Hare Krishna» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ 6,0 6,1 «His Divine Grace A.C. Bhaktivedanta Swami Prabhupada». prabhupada.krishna.com. Arxivat de l'original el 2015-08-29. [Consulta: 27 desembre 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Who is Srila Prabhupada?». berksbhaktiyoga.org.
- ↑ Satsvarupa dasa Goswami. Prabhupada: Messenger of The Supreme Lord. India: Bhaktivedanta Book Trust Publications, 1968, p. vi. ISBN 978-8189574307.
- ↑ «Interview with Srila Prabhupada's Grand-Nephew - Sankarsan Prabhu», 27-07-2017. Arxivat de l'original el 27 July 2017. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Jones, Constance. Encyclopedia of Hinduism. New York: Infobase Publishing, 2007, p. 77–78. ISBN 978-0-8160-5458-9.
- ↑ Goswami 2002
- ↑ Rhodes 2001
- ↑ Goswami 2002
- ↑ Goswami 2002
- ↑ 15,0 15,1 Klostermaier 2007
- ↑ Ekstrand & Bryant 2004
- ↑ Klostermaier 2007
- ↑ Vasan & Lewis 2005
- ↑ Paramadvaiti, Swami B. A. «Branches of the Gaudiya Math». www.vrindavan.org. Arxivat de l'original el 4 July 2008. [Consulta: 30 maig 2008].
- ↑ Chryssides, George D. Max Weber Studies, 12, 2, 2012, pàg. 185–204. DOI: 10.15543/MWS/2012/2/4. JSTOR: 24579924.
- ↑ Shinn 1987
- ↑ Smullen, Madhava. «BBT reaches half a billion books distributed since 1965». ISKCON News, 12-02-2014. Arxivat de l'original el 3 de març 2014. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ Burt, 2023, p. 12.
- ↑ Burt, 2023, p. 1.
- ↑ Tamal KriXna Goswami, 2012, p. 23.
- ↑ Burt, 2023, p. 13.
- ↑ Hopkins, 1983, p. 141.
- ↑ Ravindra Svarupa Dasa, 1985, p. 71-72.
- ↑ 29,0 29,1 Sherbow, 2004, p. 133–134.
- ↑ Tamal Krishna Goswami, 2012, p. 127, 131–132.
- ↑ Schweig, 2004, p. 15, 19.
- ↑ Deadwyler, 1989, p. 66.
- ↑ Tamal Krishna Goswami, 2012, p. 23.
- ↑ Tamal Krishna Goswami, 2012, p. 142–145.
- ↑ 35,0 35,1 Tamal Krishna Goswami, 2012, p. 132.
- ↑ Shinn & Bromley 1987
Bibliografia
[modifica]- Harvey Cox. Hare Krishna, Hare Krishna: five distinguished scholars on the Krishna movement in the West.. New York: Grove Press, 1983.
- Klostermaier, Klaus K. Hinduism: a short history. Oxford: Oneworld Publications, 2000. ISBN 1-85168-213-9.
- Goswami, Satsvarupa dasa. Srila Prabhupada Lilamrta Vol 1–2. 2nd. Los Angeles: Bhaktivedanta Book Trust, 2002. ISBN 0-89213-357-0.
- Rhodes, Linda. The challenge of the cults and new religions. Grand Rapids, Mich: Zondervan, 2001. ISBN 0-310-23217-1.
- Klostermaier, Klaus K. A survey of Hinduism. 3rd. New York: State University of New York Press, 2007. ISBN 978-0-7914-7081-7.
- Ekstrand, Maria; Bryant, Edwin H. The Hare Krishna movement: the postcharismatic fate of a religious transplant. New York: Columbia University Press, 2004. ISBN 0-231-12256-X.
- Vasan, Mildred; Lewis, James P. Cults (contemporary world issues). Santa Barbara, Calif: ABC-CLIO, 2005. ISBN 1-85109-618-3.
- Shinn, Larry D «The future of an old man's vision. ISKCON in the twenty-first century». The Future of New Religious Movements, 1987, pàg. 123–140.
- Shinn, Larry D. The dark lord: cult images and the Hare Krishnas in America. Philadelphia: Westminster Press, 1987. ISBN 0-664-24170-0. OCLC 15017927.