Bignoniàcies
Bignoniaceae  | |
|---|---|
 Amphitecna macrophylla | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula i baia |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Bignoniaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Bignonia |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Les bignoniàcies (Bignoniaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] Agrupa unes 800 espècies amb una distribució cosmopolita, però essencialment concentrades a les zones tropicals.[3]
Són plantes llenyoses, predominantment lianes, però també poden ser arbustives i arbòries. Entre les bignoniàcies arbòries cal mencionar els ipés del Brasil (Tabebuia sp) i el majestuós arbre xicranda (Jacaranda sp), amb les seves abundants flors violetes.
Descripció
[modifica]Les bignoniàcies són arbres, arbusts i lianes amb fulles sempre oposades, pinnades o simples. Les flors són hermafrodites, zigomorfes, sempre grans i vistoses, i sovint de colors vius. Les inflorescències són en panícules o en raïms. Els fruits són en càpsula, amb formació, o sense, de síliqua o fruit indehiscent i bacciforme (amb aspecte de baia).[4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836),[6] sota el nom Bignoniae.[7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els següents gèneres:[8]
- Adenocalymma Mart. ex Meisn.
- Amphilophium Kunth
- Amphitecna Miers
- Anemopaegma Mart. ex Meisn.
- Argylia D.Don
- Astianthus D.Don
- Bignonia L.
- Callichlamys Miq.
- Campsidium Seem.
- Campsis Lour.
- Catalpa Scop.
- Catophractes D.Don
- Chilopsis D.Don
- Colea Bojer ex Meisn.
- Crescentia L.
- Cuspidaria DC.
- Cybistax Mart. ex Meisn.
- Delostoma D.Don
- Deplanchea Vieill.
- Dinklageodoxa Heine & Sandwith
- Dolichandra Cham.
- Dolichandrone (Fenzl) Seem.
- Eccremocarpus Ruiz & Pav.
- Ekmanianthe Urb.
- Fernandoa Welw. ex Seem.
- Fridericia Mart.
- Godmania Hemsl.
- Handroanthus Mattos
- Heterophragma DC.
- Hieris Steenis
- Incarvillea Juss.
- Jacaranda Juss.
- Kigelia DC.
- Lamiodendron Steenis
- Lundia DC.
- Manaosella J.C.Gomes
- Mansoa DC.
- Markhamia Seem. ex Baill.
- Martinella Baill.
- Mayodendron Kurz
- Millingtonia L.f.
- Neosepicaea Diels
- Newbouldia Seem. ex Bureau
- Nyctocalos Teijsm. & Binn.
- Oroxylum Vent.
- Pachyptera DC. ex Meisn.
- Pajanelia DC.
- Pandorea Spach
- Paratecoma Kuhlm.
- Parmentiera DC.
- Pauldopia Steenis
- Perianthomega Bureau ex Baill.
- Perichlaena Baill.
- Phyllarthron DC.
- Phylloctenium Baill.
- Pleonotoma Miers
- Podranea Sprague
- Pyrostegia C.Presl
- Radermachera Zoll. & Moritzi
- Rhigozum Burch.
- Rhodocolea Baill.
- Romeroa Dugand
- Roseodendron Miranda
- Santisukia Brummitt
- Sparattosperma Mart. ex Meisn.
- Spathodea P.Beauv.
- Spirotecoma (Baill.) Dalla Torre & Harms
- Stereospermum Cham.
- Stizophyllum Miers
- Tabebuia Gomes ex DC.
- Tanaecium Sw.
- Tecoma Juss.
- Tecomanthe Baill.
- Tecomaria Spach
- Tecomella Seem.
- Tourrettia Foug.
- Tynanthus Miers
- Xylophragma Sprague
- Zeyheria Mart.
Utilitats
[modifica]Les espècies d'aquesta família tenen diversos usos per la nostra societat a banda dels cultius.[9] Diverses espècies van ser de gran importància per als pobles indígenes dels tròpics americans.[10] Fridericia elegans, Tanaecium bilabiata i Tanaecium excitosum són verinosos per al bestiar i han causat pèrdues greus.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 20.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «BIGNONIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ «bignoniàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC, 01-12-1986. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Olmstead, Richard G.; Zjhra, Michelle L.; Lohmann, Lúcia G.; Grose, Susan O.; Eckert, Andrew J. «A molecular phylogeny and classification of Bignoniaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 96, 9, 9-2009, pàg. 1731–1743. DOI: 10.3732/ajb.0900004. ISSN: 0002-9122.
- ↑ «Bignoniaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 137.
- ↑ «Bignoniaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Gentry, Alwyn H. «Bignoniaceae: Part I (Crescentieae and Tourrettieae)». Flora Neotropica, 25, 1, 1980, pàg. 1–130. ISSN: 0071-5794.
- ↑ 10,0 10,1 Gentry, A. H. «A Synopsis of Bignoniaceae Ethnobotany and Economic Botany». Annals of the Missouri Botanical Garden, 79, 1, 1992, pàg. 53–64. DOI: 10.2307/2399809. ISSN: 0026-6493.
Bibliografia
[modifica]- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
