Bioelectromagnetisme

Bioelectromagnetisme és l'estudi de la interacció entre camps electromagnètics i entitats biològiques. Les àrees d'estudi inclouen el camp elèctric o els camps electromagnètics produïts per cèl·lules vives, teixits biològics o organismes incloent bacteris bioluminescents; per exemple, el potencial de membrana cel·lular i el corrent elèctric que flueixen en nervis i músculs, com a resultat de potencial d'acció. Uns altres inclouen navegació animal usant el camp geomagnètic; efectes potencials de fonts artificials de camps electromagnètics com telèfon mòbils; i desenvolupar noves teràpies per tractar diverses condicions. El terme també pot referir-se a la capacitat de les cèl·lules, teixits i organismes vius per produir camps elèctrics i la resposta de les cèl·lules als camps electromagnètics.^[1]

Efectes del comportament

Molts efectes del comportament a diferents intensitats s'han informat des de l'exposició als camps magnètics, particularment amb els camps magnètics polsats. El pols específic utilitzat sembla un factor important per a l'efecte conductual observat; per exemple, es va trobar que un camp magnètic polsatori originalment dissenyat per a MRI espectroscòpic, anomenat Low Field Magnetic Stimulation, va millorar temporalment l'estat d'ànim en pacients bipolars,^[2] mentre que un altre pols de la ressonància magnètica no va tenir cap efecte. Es va trobar una exposició de cos sencer a un camp magnètic polsant per alterar l'equilibri dempeus i la percepció del dolor en altres estudis.^[3]^[4]

Referències

↑ Malmivuo, Jaakko; Robert Plonsey. Bioelectromagnetism : principles and applications of bioelectric and biomagnetic fields. Nova York: Oxford University Press, 1994. ISBN 978-0195058239.
↑ Rohan, M.; Parow, A; Stoll, AL; etal «Low-Field Magnetic Stimulation in Bipolar Depression Using an MRI-Based Stimulator». American Journal of Psychiatry, 161, 1, 2004, pàg. 93–98. DOI: 10.1176/appi.ajp.161.1.93. PMID: 14702256.
↑ Thomas, A.W; White, K.P; Drost, D.J; Cook, C.M; Prato, F.S «A comparison of rheumatoid arthritis and fibromyalgia patients and healthy controls exposed to a pulsed (200 μT) magnetic field: effects on normal standing balance». Neuroscience Letters, 309, 1, 2001, pàg. 17–20. DOI: 10.1016/S0304-3940(01)02009-2.
↑ Shupak, Naomi M; Prato, Frank S; Thomas, Alex W «Human exposure to a specific pulsed magnetic field: effects on thermal sensory and pain thresholds». Neuroscience Letters, 363, 2, 2004, pàg. 157–162. DOI: 10.1016/j.neulet.2004.03.069. PMID: 15172106.

[1] Malmivuo, Jaakko; Robert Plonsey. Bioelectromagnetism : principles and applications of bioelectric and biomagnetic fields. Nova York: Oxford University Press, 1994. ISBN 978-0195058239.

[2] Rohan, M.; Parow, A; Stoll, AL; etal «Low-Field Magnetic Stimulation in Bipolar Depression Using an MRI-Based Stimulator». American Journal of Psychiatry, 161, 1, 2004, pàg. 93–98. DOI: 10.1176/appi.ajp.161.1.93. PMID: 14702256.

[3] Thomas, A.W; White, K.P; Drost, D.J; Cook, C.M; Prato, F.S «A comparison of rheumatoid arthritis and fibromyalgia patients and healthy controls exposed to a pulsed (200 μT) magnetic field: effects on normal standing balance». Neuroscience Letters, 309, 1, 2001, pàg. 17–20. DOI: 10.1016/S0304-3940(01)02009-2.

[4] Shupak, Naomi M; Prato, Frank S; Thomas, Alex W «Human exposure to a specific pulsed magnetic field: effects on thermal sensory and pain thresholds». Neuroscience Letters, 363, 2, 2004, pàg. 157–162. DOI: 10.1016/j.neulet.2004.03.069. PMID: 15172106.

[1]

[2]

[3]

[4]