Vés al contingut

Hidrogensulfit de sodi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bisulfit de sodi)
Infotaula de compost químicHidrogensulfit de sodi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular103,954409172 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolmutagen, agent antiinfecciós local i antioxidant Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNaHSO₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[Na+].[O-]S(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,34 g/cm³ (a 25 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat29 g/100 g (aigua, 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió150 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps5 mg/m³ (10 h, cap valor) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'hidrogensulfit de sodi o bisulfit de sodi és un compost químic inestable d'alt poder reductor i que quan reacciona amb l'oxigen es transforma en sulfat de sodi. S'utilitza a la indústria alimentària, en especial als vins, a la qual figura en l'etiquetatge de la Unió Europea com a E-222.

Usos

[modifica]

És un excel·lent reductor i prevé l'oxidació actuant com a "màrtir". S'utilitza per a minvar i prevenir la corrosió a sistemes de transport hidràulic d'aigües. També se sol utilitzar com a additiu alimentari com conservant (antioxidant) a begudes alcohòliques i vins en particular, productes a base de pa o de patata, en aliments dessecats i sucs i conserves de fruita. A les etiquetes figura com a E-222. Als laboratoris de fotografia s'usa per reduir l'excés d'hipoclorit d'algunes solucions del revelat. Forma part del reactiu de Schiff que s'utilitza en laboratoris d'anàlisi química i histològica.

Nutrició

[modifica]

Una persona sana no hauria d'ingerir més de 0,7 mil·ligrams d'hidrogensulfit de sodi per quilogram del seu pes personal. Totes les persones amb intolerància als sulfits l'haurien d'evitar.[1] En contacte amb àcids pot alliberar gasos tòxics.

Referències

[modifica]
  1. Dean D. Metcalfe, Ronald A. Simon, (2003), «Food allergy», Wiley-Blackwell, 3ª, ISBN 0-632-04601-5