Hidrogensulfit de sodi
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 103,954409172 Da |
Rol | mutagen, agent antiinfecciós local i antioxidant |
Estructura química | |
Fórmula química | NaHSO₃ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,34 g/cm³ (a 25 ℃) |
Solubilitat | 29 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
Punt de fusió | 150 ℃ |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 5 mg/m³ (10 h, cap valor) |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
L'hidrogensulfit de sodi o bisulfit de sodi és un compost químic inestable d'alt poder reductor i que quan reacciona amb l'oxigen es transforma en sulfat de sodi. S'utilitza a la indústria alimentària, en especial als vins, a la qual figura en l'etiquetatge de la Unió Europea com a E-222.
Usos
[modifica]És un excel·lent reductor i prevé l'oxidació actuant com a "màrtir". S'utilitza per a minvar i prevenir la corrosió a sistemes de transport hidràulic d'aigües. També se sol utilitzar com a additiu alimentari com conservant (antioxidant) a begudes alcohòliques i vins en particular, productes a base de pa o de patata, en aliments dessecats i sucs i conserves de fruita. A les etiquetes figura com a E-222. Als laboratoris de fotografia s'usa per reduir l'excés d'hipoclorit d'algunes solucions del revelat. Forma part del reactiu de Schiff que s'utilitza en laboratoris d'anàlisi química i histològica.
Nutrició
[modifica]Una persona sana no hauria d'ingerir més de 0,7 mil·ligrams d'hidrogensulfit de sodi per quilogram del seu pes personal. Totes les persones amb intolerància als sulfits l'haurien d'evitar.[1] En contacte amb àcids pot alliberar gasos tòxics.
Referències
[modifica]- ↑ Dean D. Metcalfe, Ronald A. Simon, (2003), «Food allergy», Wiley-Blackwell, 3ª, ISBN 0-632-04601-5