Vés al contingut

Black and Blue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Black And Blue)
Infotaula d'àlbumBlack and Blue
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaThe Rolling Stones Modifica el valor a Wikidata
Publicat23 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock, rock dur, blues rock, Funk rock i reggae rock Modifica el valor a Wikidata
Durada41:24 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaRolling Stones Records
Virgin Records
Universal Music Group Modifica el valor a Wikidata
ProductorReinhold Mack Modifica el valor a Wikidata
FormatCD-A (Red Book) Modifica el valor a Wikidata
Pistes
A-1. Hot Stuff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Cronologia
Àlbums dels Rolling Stones en ordre cronològic
← It's Only Rock 'n Roll (en) Tradueix
(1974)
Some Girls (en) Tradueix →
(1978) Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 30254 Allmusic: mw0000191638 Modifica el valor a Wikidata

Black And Blue (Negre i blau) és el tretzè al Regne Unit i quinzè en els Estats Units àlbum d'estudi de la banda de rock britànica The Rolling Stones, llançat el 1976. Es destaca per ser el primer àlbum d'estudi de la banda després de la partida del guitarrista Mick Taylor. També per ser el primer en què hi apareix Ron Wood, qui després quedaria com a membre oficial dels Stones. Wood havia tocat la guitarra acústica de dotze cordes en la cançó It's Only Rock 'n' Roll (But I Like It) de l'àlbum It's Only Rock 'n' Roll i apareix en la meitat de les cançons de Black and Blue (principalment en cors) amb Wayne Perkins i Harvey Mandel tocant la guitarra en els títols restants.

L'àlbum va mostrar a la banda incorporant el seu tradicional estil de rock and roll amb fortes influències de reggae i funk. Encara gravat en un moment de transició per a la banda, va rebre crítiques mixtes a positives revisions retrospectives de publicacions com Allmusic, amb el crític Stephen Thomas Erlewine dient sobre la gravació: "conté cançons amb llargs grooves i jams", concloent que "això és el millor sobre ella".[1]

Història

[modifica]

Antecedents i enregistrament

[modifica]

El desembre de 1974 els Rolling Stones van tornar a Múnic, Alemanya (lloc de gravació de It's Only Rock'n'Roll) i van començar a treballar en el seu següent àlbum amb Mick Jagger i Keith Richards, sota el nom de The Glimmer Twins, com a productors novament. Amb vista a llançar el nou disc a temps per a la seva nova gira pels Estats Units, Tour of the Americas, la banda va continuar el seu treball a Rotterdam, Països Baixos al mateix temps que audicionava guitarristes. Entre els aspirants hi havia Jeff Beck, Rory Gallagher, Harvey Mandel, Wayne Perkins, Peter Frampton, i Ron Wood, encara que només Mandel, Perkins i Wood apareixerien en l'àlbum finalment. Amb molta feina al davant encara, van decidir posposar el llançament per a l'any entrant i llançar en el seu lloc el compilat Made in the Shade. Cherry Oh Baby (cover de la cançó reggae de 1971 d'Eric Donaldson) seria l'única cançó del pròxim àlbum tocada esporàdicament al Tour of the Americas.

Després de finalitzar la gira, la banda va anar a Montreux, Suïssa, l'octubre per fer algun treball d'overdub (tècnica d'enregistrament), tornant a Musicland Studios a Múnic el desembre per realitzar treballs similars. Després d'alguns retocs finals, Black and Blue es va completar a la ciutat de Nova York el febrer de 1976. Llavors, els Stones van volar a Sanibel Island Beach a la Illa Sanibel, Florida, per ser fotografiats pel famós fotògraf de moda Hiro per a la coberta de l'àlbum. Estilísticament, Black and Blue abasta el hard rock en Hand of Fate i Crazy Mama, el funk en Hot Stuff, el reggae en Cherry Oh Baby i el jazz en Melody (amb la participació del talentós Billy Preston, un gran contribuent en l'àlbum). Estils musicals i temàtiques s'han fusionat en els set minuts de Memory Motel, tant amb Jagger i Richards que aporten les veus d'una cançó d'amor integrat dins d'una vida al carrer.

Llançament i recepció

[modifica]
Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles

[2]

Robert Christgau A–[3]
MusicHound 3/5[4]
NME 7/10[5]
The Rolling Stone Album Guide 3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles

[6]

Llançat l'abril de 1976 -amb la cançó Fool To Cry com a primer senzill, que va arribar al Top 10 en molts llocs del món- Black and Blue va aconseguir el lloc # 2 en el Regne Unit i es va mantenir quatre setmanes al cap de munt de les llistes d'èxits en els Estats Units, sent certificat platí. La visió crítica va ser mixta: Lester Bangs va escriure a la revista Creem que "aquest és el primer àlbum sense sentit dels Rolling Stones, i gràcies a Déu"; [7] però, a la Guia del Consumidor de Creem de 1976, Robert Christgau va classificar l'àlbum amb una A-.[8]

Mentre que oficialment es van acreditar les cançons de l'àlbum excepte Cherry Oh Baby a Jagger / Richards com a autors, el crèdit per Hey Negrita específica 'Inspiració per Ron Wood ' i Melody indica 'Inspiració per Billy Preston. Bill Wyman llançaria després una versió de Melody amb la seva banda Rhythm Kings, acreditant a Preston com a autor. Dues pistes extres gravades en les sessions de Rotterdam van ser alliberades més tard en l'àlbum Tattoo You de 1981: Slave i Worried About You.[9]

L'àlbum va ser promogut amb un polèmic cartell a Sunset Boulevard, Hollywood, en el qual s'apreciava a la model Anita Russell colpejada i sotmesa, acompanyada de la frase "Estic negra i blava (Black and Blue és una forma popular de referir-se als blaus) per culpa dels Rolling Stones, però m'encanta!".[10] La cartellera es va retirar després de les protestes per part del grup feminista Women Against Violence Against Women, tot i que la banda va guanyar àmplia cobertura de premsa.[11] Malgrat tot aquest enrenou, la model va declarar "La gent hauria de tenir més sentit de l'humor".[12] El 1994, Black and Blue va ser remasteritzat i rellançat per Virgin Records, una altra vegada el 2009 per Universal Music i una vegada més el 2011 per Universal Music Enterprises en una versió únicament japonesa en SHM-SACD .

Llista de cançons

[modifica]

Totes les lletres escrites per Jagger/Richards, excepte on s'indiqui. 

Cara u
Núm. Títol Durada
1. «Hot Stuff»   5:20
2. «Hand of Fate»   4:28
3. «Cherry Oh Baby» (Eric Donaldson) 3:57
4. «Memory Motel»   7:07
Cara dos
Núm. Títol Durada
5. «Hey Negrita» (inspirada per Ron Wood) 4:59
6. «Melody» (inspirada per Billy Preston) 5:47
7. «Fool to Cry»   5:03
8. «Crazy Mama»   4:34

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Black and Blue - The Rolling Stones | Songs, Reviews, Credits | AllMusic». AllMusic. [Consulta: 19 maig 2017].
  2. ↑ [http://www.allmusic.com/album/r16812 link]
  3. ↑ Christgau, Robert «Christgau's Consumer Guide». The Village Voice [Nueva York], 14-06-1976 [Consulta: 27 maig 2013].
  4. ↑ Graff, Gary; Durchholz, Daniel (eds). MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 952. ISBN 1-57859-061-2. 
  5. ↑ «The Rolling Stones – Black and Blue CD». CD Universe/Muze. [Consulta: 15 novembre 2014].
  6. ↑ "The Rolling Stones: Album Guide". rollingstone.com. Archived version retrieved 15 de noviembre 2014.
  7. ↑ Creem Vol. 8 Number 2 July 1976 "State of the Art: Bland on Bland"
  8. ↑ McPherson, Ian. «Black and Blue». [Consulta: 9 novembre 2008].
  9. ↑ "Slave" and "Worried About You" recorded during sessions in January - February 1975
  10. ↑ "Anita Russell: Stones"
  11. ↑ Child, Lee. (1977). "Really Socking It to Women" Arxivat 2009-01-14 a Wayback Machine.. Time (7 de febrero de 1977).
  12. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20090114074351/http://anita-russell.com/BlackBlue.html
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Black_and_Blue&oldid=32332055»