Vés al contingut

Blancs a l'Amèrica Llatina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Blancs a Amèrica Llatina)
Infotaula grup humàBlancs a l'Amèrica Llatina
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà, portuguès i francès Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata

Els blancs d'Amèrica Llatina són la població d'origen europeu que habiten al continent i ascendeixen a un 36%.[1] La majoria dels blancs llatinoamericans són descendents de colonitzadors espanyols i portuguesos, així com immigrants que van arribar després. Un gran nombre descendeixen d'immigrants italians, alemanys, francesos, polonesos, ucraïnesos, suïssos, holandesos, escandinaus, iugoslaus i altres europeus.

Poblacions

[modifica]
Pais % local Població
(Milions)
Uruguai Uruguai 88[2] 3.1
Argentina Argentina 52-84[3][4] 38.3
Costa Rica Costa Rica 82[5] 4
Puerto Rico Puerto Rico 75.8[6] 2.6
Xile Xile 52.7[5] 8.2
Brasil Brasil 47.7[7] 100.5
Veneçuela Veneçuela 42.2[8] 11.4
Cuba Cuba 37[9] 4.1
Paraguai Paraguai 20[5] 1.7
Colòmbia Colòmbia 37 20.5
Guatemala Guatemala 18.5[10] 2.6
Nicaragua Nicaragua 17[11] 1
República Dominicana República Dominicana 16[12] 1.3
Mèxic Mèxic 9,[13] 15[5] 10.1, 16.8
Perú Perú 15[5] 1.2
El Salvador El Salvador 12[14] 0.752
Panamà Panamà 10[15] 0.346
Equador Equador 7[16] 1.7-5.5
Bolívia Bolívia 6[17] 0.631
Hondures Hondures 1[18] 0.085

Amèrica Central

[modifica]

Costa Rica

[modifica]

Costa Rica és l'únic país d'Amèrica Central on els blancs són la majoria, la major part de la població resideixen a la vall central, que aquesta conformat principalment per descendents d'europeus, mestissos i castissos (mestís de pell blanca).

La major part de la població és d'origen espanyol (en la seva majoria català, asturià, gallec, etc.), encara que un gran nombre de persones són descendents d'italians, francesos, noruecs, alemanys, polonesos, portuguesos, irlandesos, libanesos, i fins i tot ressents immigrants argentins, uruguaians i colombians blancs s'han incorporat a la població costarricense.

El Salvador

[modifica]

El 86% de la població salvadorenca és mestissa i castissa, la població blanca només d'ascendència europea representa el 12%.[19]

Durant l'època colonial, El Salvador rep fluxos migratoris provinents principalment d'Espanya, Particularment de Galícia i Astúries, després de l'època colonial, el país va rebre onades migratòries provinents d'Itàlia, Espanya, França i Europa Central.[20][21][22]

Guatemala

[modifica]

Guatemala és el país amb major nombre de descendents d'europeus a Amèrica Central (aproximadament 2 milions). En els censos és difícil determinar qui són blancs, ja que el govern col·loca els mestissos i blancs en una mateixa categoria ("ladins" o "no indígenes") que s'aproximen a 60%.

Encara que la majoria dels blancs guatemalencs siguin descendents d'espanyols, hi ha nombrosos descendents d'alemanys, italians, francesos, anglesos, entre d'altres.

Mèxic

[modifica]

Al voltant del 15% dels mexicans són d'ascendència europea mentre que el 70% és mestís.

Els departaments del nord (Sonora, Baixa Califòrnia, Nou Lleó, Tamaulipas, etc) són de majoria criolla, persones que van mantenir la seva homogeneïtat espanyola des de la epoca colonial.

Nicaragua

[modifica]

Nicaragua va comptar amb bastant immigració espanyola i alemanya, i en menor mesura italiana, francesa, suïssa, austríaca i russa entre mitjans del segle xix i principis del segle xx, que se'ls atorgaren grans terres agricolas del pais. L'enciclopèdia de Amèrica Central diu que un 15% dels nicaragüencs on blancs, altres estudis diuen d'un 17%, encara que en censos del segle passat era de fins a un 25%. Els departaments del nord (Esteli, Jinotega i Matagalpa) predomina la població d'origen europeu particularment d'italians i alemanys, en àmplies zones de Granada, Managua, Nova Segòvia i Leon hi ha molts blancs d'origen espanol que són en la seva majoria de classe alta o mitjana alta.

Amèrica del Sud

[modifica]

Colòmbia

[modifica]

La presència europea a Colòmbia va començar a 1510 amb la colonització espanyola de San Sebastián de Urabá. En 1526 altres colons van fundar Santa Marta, la ciutat més antiga fundada pels espanyols a Colòmbia que encara es conserva. Colòmbia va ser un dels focus inicials d'assentament basc; entre 1540 i 1559, un 8,9% de la població resident a Colòmbia era d'origen basc[cal citació]. Alguns historiadors [Qui?]suggereixen que el caràcter d'aquest poble va influir molt en l'activitat comercial de la regió d'Antioquia.

A partir de la independència, arriben onades d'immigracions italianes, franceses, alemanyes, britàniques, belgues, irlandeses i portugueses. La immigració des de l'Orient Mitjà va començar cap a 1880, i va continuar fins al decenni de 1920. Eren principalment cristians maronites de la regió anomenada Gran Síria (actuals Síria i Líban) i de Palestina, escapant de la dominació otomana.

Brasil

[modifica]

Brasil és un país divers racialment, és l'únic d'Americà Llatina que experiment l'arribada d'immigrants de tots els països d'Europa, començant des de la colonització portuguesa ja havien nombrosos immigrants d'altres països particularment d'Holanda, França i Espanya que es disputaven alguns terrenys. Per al segle xix la major immigració va ser la italiana aconseguint gairebé 2 milions.

Peru

[modifica]

Al voltant del 5% 1 milions de la població peruana és d'origen europeu en la seva majoria espanyols juntament amb altres d'alemanys i britànics. La majoria dels blancs viuen a les ciutats més grans, concentrats generalment en les ciutats costaneres del nord de Trujillo, Chiclayo, Piura i la capital (Lima).

Xile

[modifica]
Article principal: immigració a Xile

Xile en l'època colonial es va formar com una nació mestissa i els blancs no superaven el 5%, però les grans immigracions europees al llarg del segle xix i fins a mitjan segle xx, el país canvi dràsticament en forma ètnica. El grup ètnic més gran a Xile va arribar d'Espanya i de les regions basques al sud de França. Les estimacions del nombre de descendents de bascos a Xile S'estima entre (10%) 1.700.000 i (27%) 4.700.000 persones. Els descendents d'alemanys que van arribar el 1848, s'estimen de 500.000 xilens o gairebé 3%. Més de 700.000 xilens tenen origen britànic (Anglaterra, Escòcia i Gal·les), és a dir, el 4,5% de la població de Xile. A més s'estima que al voltant de 800.000 persones o el 5% de la població xilena té ascendència francesa completa. Altres 700.000 d'origen italià.[cal citació] Els xilens d'origen grec s'estimen entre 90.000-120.000. Els descendents de suïssos sumen 100.000.[cal citació]

Uruguai

[modifica]
Article principal: demografia de l'Uruguai

Uruguai va rebre entre mitjans del segle xix i principis del segle XX part del mateix flux immigratori rebut per Argentina. Entre 1850 i 1900 el país va rebre unes quatre onades d'immigrants europeus, principalment espanyols, italians i francesos. En quantitats menors també van arribar britànics, alemanys, suïssos, russos, portuguesos, polonesos, holandesos, belgues, croats, armenis, grecs, escandinaus i irlandesos. L'impacte migratori a Uruguai va ser molt gran que a les principals ciutats com Montevideo la major part eren immigrants.

Argentina

[modifica]

Els blancs argentins se poden trobar en gairebé totes les regions del país, però es concentren especialment a la regió centre-oriental (pampas), la regió centre-oest (Cuyo), la regió sud (Patagònia) i la regió nord-oriental (litoral). La regió en què la seva influència demogràfica i cultural és considerablement menor és al Nord-oest, on predominen els mestissos i amerindis. La immigració boliviana, peruana i paraguaiana de les últimes dècades també ha causat que la proporció de població blanca s'hagi reduït considerablement en algunes zones del Gran Buenos Aires.

Percentualment, Argentina té la major comunitat blanca d'Amèrica Llatina, gairebé tota la seva població (97% segons el CIA World Factbook) és d'origen europeu i mestis. Argentina va tenir la major immigració italiana del món (prop de 5 milions van emigrar entre 1840 i 1940), al voltant del 52% o 21 milions d'argentins té un ancestre italià.

Ha, però en menor mesura, milions de descendents d'immigrants espanyols (colonials i post-colonials), àrabs, alemanys, francesos, ucraïnesos, polonesos, suïssos, irlandesos, britànics, islandesos, eslovacs, txecs, nòrdics, russos, albanesos, belgues i austríacs. D'altres són descendents de nord-americans, canadencs, blancs sud-africans (bóers), australians i novazelandesos.

Europeu Amerindi Africa Aráb Asiàtic Estudi Any Font
81,5 % 18,6 % — — — (Quiroga et al, 1985): Frecuencia de grupos sanguíneos y disminución de Rh negativo en población argentina 1985 Universidad de Buenos Aires [23]
78,0 % 19,4 % 2,4 % — — (Seldin et al, 2006): Argentine population genetic structure: Large variance in Amerindian contribution 2006 American Journal of Physical Anthropology [24]
60,1 % 30,8 % 9,0 % — — (Oliveira, 2008): O impacto das migrações na constituição genética de populações latino-americanas 2008 Universidad de Brasilia [25]
65,0 % 31,0 % 4,0 % — — (Avena et al, 2012): Heterogeneity in Genetic Admixture across Different Regions of Argentina 2012 Plos One Genetics [26]
67,3 % 27,7 % 3,6 % — 1,4 % (Homburguer et al, 2015): Genomic Insights into the Ancestry and Demographic History of South America 2015 Plos One Genetics [27]
52,0 % 27,0 % 9,0 % 9,0 % — Reference Populations – Geno 2.0 Next Generation 2016 National Geographic Society [28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Schwartzman, L. F. 2007. "Does Money Whiten? Intergenerational Changes in Racial Classification in Brazil." American Sociological Review 72:940-963.
  2. ↑ Uruguay: People: Ethnic Groups.[Enllaç no actiu] CIA World Factbook.
  3. ↑ Argentina: People: Ethnic Groups. Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  4. ↑ [enllaç sense format] https://genographic.nationalgeographic.com/reference-populations-next-gen/
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Composición Étnica de las Tres Áreas Culturales del Continente Americano al Comienzo del Siglo XXI Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine.. escrito por Francisco Lizcano Fernández. Covergencia, Mayo–Agosto de 2005, páginas 185–232; tabla en pag. 218. Editorial: Universidad Autónoma del Estado de México, Centro de Investigación en Ciencias Sociales y Humanidades. Lizcano utiliza en este trabajo el término Criollo como sinónimo de blanco descendiente de europeos. Al menos en algunos casos, los porcentajes dados por Lizcano Fernández en 2005 se han usado en combinación con cifras de población nacional más recientes, por lo que algunos números totales pueden diferir de los de Lizcano Fernández.
  6. ↑ «Puerto Rico: People; Ethnic groups». 2010.census.gov. Arxivat de l'original el 2011-07-05. [Consulta: 14 abril 2011].
  7. ↑ «Cor ou Raça». Censo Demográfico 2010: Características gerais da população, religião e pessoas com deficiência. Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, 2010. [Consulta: 5 octubre 2013].
  8. ↑ «Resultado Básico del XIV Censo Nacional de Población y Vivienda 2011 (Mayo 2014)» p. 29. Ine.gov.ve. [Consulta: 8 setembre 2014].
  9. ↑ «Blanco y negro: el mito de la igualdad en Cuba». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 agost 2015].
  10. ↑ Guatemala White race[Enllaç no actiu] Wikifacts
  11. ↑ Nicaragua: People: Ethnic Groups. Arxivat 2016-02-13 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  12. ↑ Dominican Republic: People: Ethnic Groups. Arxivat 2016-02-13 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  13. ↑ Mexico: People: Ethnic Groups. Arxivat 2018-01-29 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  14. ↑ El Salvador: People: Ethnic Groups. Arxivat 2018-12-24 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  15. ↑ Panama: People: Ethnic Groups. Arxivat 2018-12-25 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  16. ↑ Ecuador: People: Ethnic Groups. Arxivat 2018-12-24 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  17. ↑ Instituto Nacional de Estadística (31 jul 2013). «Censo Nacional de Población y Vivienda 2012» (PDF). INE: 50. Consulta: 8 ago 2013.
  18. ↑ Honduras: People: Ethnic Groups. Arxivat 2020-05-15 a Wayback Machine. CIA World Factbook.
  19. ↑ «El Salvador-CIA factbook» (en anglès). CIA factbook. [Consulta: 18 octubre 2021].
  20. ↑ «La storia degli italiani in El Salvador» (en italià). Biblioteca e Storiografia di Napoli. [Consulta: 18 octubre 2021].
  21. ↑ «[https://ia904509.us.archive.org/29/items/espanoles-en-el-salvador-a-fines-del-siglo-xix-y-principios-del-siglo-xx/Espa%C3%B1oles%20en%20El%20Salvador%20a%20fines%20del%20siglo%20XIX%20y%20principios%20del%20Siglo%20XX.pdf Españoles en El Salvador a fines del siglo XIX y principios del Siglo XX]» (en castellà). Jorge Ferrer. [Consulta: 18 octubre 2021].
  22. ↑ «Ser extranjero en Centroamérica. Génesis y evolución de las leyes de extranjería y migración en El Salvador: siglos XIX y XX» (en castellà). Universidad Centroamericana. [Consulta: 18 octubre 2021].
  23. ↑ Quiroga Micheo, E.; , Vilaseca, Alicia B; Bonder, M. C; Quiroga Vergara, E. R. «Frecuencia de los grupos sanguíneos y análisis de la progresiva disminución del factor Rh negativo en la población Argentina». 7.º Congreso Argentino de Hematología (en Buenos Aires). Revista Medicina (Buenos Aires); 48 (4): 355-60, 1988, octubre 1985. Arxivat de l'original el 2009-05-09. [Consulta: 14 febrer 2009].
  24. ↑ Seldin, Michael F. et al (2006). «Argentine population genetic structure: Large variance in Amerindian contribution», en American Journal of Physical Anthropology 132(3):455-462, publicado en línea el 18 de diciembre de 2006.
  25. ↑ De Oliveira Godinho, María Neide. «O impacto das migrações na constituição genética de populações latino-americanas». Universidade de Brasília, 2008. Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 16 abril 2017].
  26. ↑ Avena et al. «Heterogeneity in Genetic Admixture across Different Regions of Argentina», 2012. DOI: 10.1371/journal.pone.0034695. [Consulta: 19 agost 2016].
  27. ↑ Homburguer et al. «Genomic Insights into the Ancestry and Demographic History of South America», 2015. DOI: 10.1371/journal.pgen.1005602. [Consulta: 19 agost 2016].
  28. ↑ National Geographic. «Reference Populations – Geno 2.0 Next Generation». [Consulta: 16 abril 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blancs_a_l%27Amèrica_Llatina&oldid=33902384»