Blat xeixa
Triticum aestivum  | |
|---|---|
 Espigues de blat xeixa | |
| Dades | |
| Font de | common wheat (en)  , Tritici Semen (en) , wheatgrass (en) i blat |
| Ploïdia | hexaploïdia |
| Mida del genoma | 16.000 |
| Planta | |
| Tipus de fruit | cariopsi |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Triticeae |
| Gènere | Triticum |
| Espècie | Triticum aestivum L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El blat blancal, blat comú, blat xeixa, forment o xeixa (Triticum aestivum)[1] és una espècie de blat, gènere Triticum, dins la família de les poàcies.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de blat, blat blancatxo, blat candial, blat de coure, blat de prats, blat escoat, blat menut, blat orb, blat rodonell, blat roig, blat tendre, blat tosell i blat tremesí. També s'han recollit les variants lingüístiques blat candeal, blat hembrilla, blat tosella i froment.[1]
Descripció
[modifica]Normalment fa una alçada de 40 a 100 cm i rares vegades arriba als 150 cm. La fulla és prima i buida. La làmina de la fulla fa entre 6 i 16 mm d'ample. Inicialment és pubescent i més tard perd la pilositat. El fruit és una cariopsi, i l'endosperma és farinós. La germinació només es produeix a temperatures superiors a 4 °C.
Evolució
[modifica]La xeixa és un al·lohexaploide, és a dir, un al·lopoliploide amb sis conjunts de cromosomes de tres espècies diferents, dos jocs de cadascuna. Està relacionada amb l'espelta i amb la gramínia Aegilops tauschii, que li han donat les característiques que té en l'actualitat.
Història
[modifica]El blat xeixa es va domesticar inicialment a l'Àsia occidental. Les restes més antigues s'han trobat a Anatòlia durant el principi de l'Holocè. Posteriorment, durant el neolític, es va estendre al nord d'Àfrica, Europa i l'est d'Àsia.
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[3][4]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les cinc subespècies següents:[2]
- Triticum aestivum subsp. aestivum
- Triticum aestivum subsp. compactum (Host) H.Messik.
- Triticum aestivum subsp. macha (Dekapr. & Menabde) McKey
- Triticum aestivum subsp. spelta (L.) Thell.
- Triticum aestivum subsp. sphaerococcum (Percival) Mac Key
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims homotípics de Triticum aestivum:[2]
- Frumentum triticum E.H.L.Krause
- Triticum aestivum proles vulgare Thell.
- Triticum aestivum subsp. vulgare Thell.
- Triticum aristatum Schübl.
- Triticum aristatum aestivum (L.) Schübl.
- Triticum cereale var. aestivum (L.) Klett & Richt.
- Triticum sativum Lam.
- Triticum sativum var. aestivum (L.) Pers.
- Triticum sativum var. vulgare Desv.
- Triticum sativum subsp. vulgare (Vill.) P.Fourn.
- Triticum vulgare Vill.
- Triticum vulgare var. aestivum (L.) Willd.
- Triticum vulgare subsp. aestivum (L.) Arcang.
- Triticum vulgare convar. aristatum Alef.
- Triticum vulgare var. aristatum Döll
Altres formes de blat xeixa
[modifica]
Els blats compactes (per exemple, el club wheat, Triticum compactum, i, a l'Índia, T. sphaerococcum) estan estretament relacionats amb el blat xeixa, però tenen l'espiga molt més compacta. Sovint, els blats compactes es consideren subespècies del blat xeixa (Triticum aestivum). Aleshores, s'anomenen T. aestivum subsp. compactum.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «blat blancal». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 juny 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Triticum aestivum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 juny 2023].
- ↑ «Triticum aestivum L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 juny 2023].
- ↑ Linné, 1753, p. 85.
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Bonjean, Alain P. and William J. Angus (eds). The world wheat book : a history of wheat breeding. Andover: Intercept, 2001, p. 1131. ISBN 1898298726. Excellent resource for 20th century plant breeding.
- Caligari, P.D.S. and P.E. Brandham (eds). Wheat taxonomy : the legacy of John Percival. London: Linnean Society, Linnean Special Issue 3, 2001, p. 190.
- Heyne, E.G. (ed.). Wheat and wheat improvement. Madison, Wis.: American Society of Agronomy, 1987, p. 765. ISBN 0891180915.
- Zohary, Daniel and Maria Hopf. Domestication of Old World plants: the origin and spread of cultivated plants in West Asia. Oxford: Oxford University Press, 2000, p. 316. ISBN 0198503563. Standard reference for evolution and early history.
