Blaveta estriada

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Blaveta estriada
Leptotes pirithous
	; Revers ♂
	Anvers
Dades
Hoste	alfals, Mundulea, Cajanus, Medicago, Indigofera erecta, Plumbago capensis, Sesbania, Crotalaria agatiflora, Cajanus cajan, Crotalaria, Burkea, Rhynchosia, Sesbania sesban, Pisum sativum, alzina, Crataegus, Vigna i Indigofera tinctoria
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	174286
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Superfamília	Papilionoidea
Família	Lycaenidae
Tribu	Polyommatini
Gènere	Leptotes
Espècie	Leptotes pirithous ; ((Linnaeus, 1767))
Nomenclatura
Sinònims	Lampides telicanus (Lang, 1789); Papilio pirithous (Linnaeus, 1767); Papilio telicanus (Lang, 1789); Syntarucus pirithous;
Protònim	Papilio pirithous

La blaveta estriada (Leptotes pirithous)^[1]^[2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.^[3]

Distribució

S'estén pel nord d'Àfrica, sud i centre d'Europa i Orient Mitjà fins a l'Índia. Al centre d'Europa i zones fredes és migratòria. Molts dels exemplars que es troben a Europa i als Països Catalans provenen d'exemplars migradors africans. Es pot trobar a les Illes Balears.^[3]

Descripció

Imago

Envergadura alar d'entre 21 i 30 mm. Similar a Lampides boeticus, però generalment més petita i sense la franja blanca postdiscal al revers de les ales. Com molts licènids, aquesta espècie presenta dimorfisme sexual: anvers blau als mascles i més tons marrons a les femelles. Revers de les ales posteriors acabades en dos ocels i una cua per ala.

Eruga

Robusta; el seu cos s'aplana a cada segment abdominal. Recoberta d'una fina pilositat curta que brilla amb la llum donant un aspecte vellutat. Pot ser de diverses coloracions (polimòrfica), normalment o verd clara, rosada o ambdues coses alhora.

Hàbitat

Hàbitat variat, normalment herbassars càlids i secs, llindars de camins... L'eruga s'alimenta diversos gèneres i espècies de Fabaceae, Lythraceae, Plumbaginaceae, Rosaceae i Ericaceae com Plumbago capensis, Indigofera, Rynchosia, Vigna, Burkea, Mundulea, Melilotus, Crataegus, Quercus suber, Medicago sativa, Trifolium alexandrium, Arachis hypogaea, Lythrum, Calluna, Genista, Dorycnium, Lythrum salicaria, Calluna vulgaris, Onobrychis viciifolia, Ulex, Melilotus alba...^[3]

Període de vol

Allà on resideix és polivoltina, volant des de febrer fins a novembre. Als Països Catalans es torna molt comuna a finals d'estiu i tardor. No se sap amb certesa si en el seu cicle hi ha diapausa; en captivitat no se l'ha aconseguit induir.^[3]

Referències

↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].
↑ «Noms de papallones | TERMCAT». [Consulta: 14 novembre 2024].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.

Enllaços externs

Insectarium Virtual (castellà)
Asturnatura (castellà)
Waste magazine (castellà)
Eurobutterflies (anglès)

[noms-1] «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].

[2] «Noms de papallones | TERMCAT». [Consulta: 14 novembre 2024].

[Tom-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.

[1]

[2]

[3]