Sanzinia madagascariensis
_1.jpg)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19900 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Boidae |
| Gènere | Sanzinia |
| Espècie | Sanzinia madagascariensis (A.M.C. Duméril i Bibron, 1844) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
La boa de Madagascar (Sanzinia madagascariensis) és una espècie de serp de la família Boidae endèmica de Madagascar,[1] en concret de l'illa de Nosy Be i de certes zones del nord de l'illa malgaix. Únic representant del gènere Sanzinia (de vegades inclosa en el gènere Boa). Actualment hi ha dues subespècies reconegudes: S. m. madagascariensis i S. m. volontany.[2]
Descripció
[modifica]Els adults tenen una longitud mitjana de 122-152 cm, però s'han trobat espècimens de 183-213 cm. Les cavitats termoreceptores es troben entre les escates labials.[3] Les femelles són més llargues que els mascles.
Subespècies
[modifica]Hi ha dues subespècies:
- S. m. madagascariensis (Duméril i Bibron, 1844), és de coloració verda i es troba a l'est de Madagascar
- S. m. volontany (Vences i Glaw, 2004), és de color marró i es troba en el costat occidental de l'illa.
La separació d'aquestes subespècies ha estat recolzada sobre la base de les dades genètiques, i que pot representar espècies diferents.[4]
Hàbitat
[modifica]Sol viure sobre arbres i arbustos que estan a prop de rierols, rius, estanys i pantans.[3]
Estat de conservació
[modifica]
L'espècie va ser classificada com a Vulnerable (VU) en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2006 [5] amb el criteri A1cd (v2.3, 1994). Això vol dir que s'ha observat una reducció estimada de la població d'almenys el 20%, inferida o sospitada en els últims 10 anys o tres generacions, qualsevol que sigui més llarga, basada en una reducció de l'àrea d'ocupació, extensió de presència i /o qualitat d'hàbitat, i sobre la base dels nivells reals o potencials d'explotació.[6]
Actualment figura com a risc mínim (LC), ja que està molt estesa, present en hàbitats molt degradats i no està subjecta a cap amenaça coneguda o presumpta.[5]
També figura a l'apèndix I del CITES, que significa que està en perill d'extinció i la CITES prohibeix el comerç internacional, excepte quan el propòsit de la importació no és comercial, per exemple per a la investigació científica.[7]
Alimentació
[modifica]Arbori i generalment nocturna, la S. madagascariensis s'alimenta de mamífers i aus. Les seves cavitats termoreceptores l'ajuden a localitzar la seva presa. També baixa dels arbres per a caçar petits mamífers que hi són a terra.[3]
Reproducció
[modifica]Són ovovivípars i les femelles donen llum fins a 12 cries alhora, cadascuna d'uns 38 cm de longitud.[3]
Quan les femelles estan embarassades, el seu color de pell s'enfosqueix. Aquesta adaptació ofereix una major absorció de la calor per als joves en desenvolupament. Després de donar a llum, el color es torna normal tan aviat canvia de pell. Els nounats són d'un vermell brillant per advertir els depredadors que es mantinguin allunyats, mentre que al mateix temps els proporciona camuflatge entre les flors i les copes dels arbres de colors brillants.
Taxonomia
[modifica]Quan Kluge (1991) va traslladar la Sanzinia madagascariensis (A.M.C. Duméril i Bibron, 1844) a boa juntament amb l'Acrantophis madagascariensis (AMC Duméril i Bibron, 1844), va donar lloc als sinònims. Per solucionar aquest problema de nomenclatura, va proposar el nom específic de «manditra» com un substitut de S. madagascariensis.[1]
Des de llavors s'ha demostrat que els boids malgaixos i el gènere boa no formen un grup monofilètic,[8][9][10] de manera que l'agrupació de la sanzinia, l'acrantophis i la boa era incorrecta, i per tant el nom Sanzinia madagascariensis és el nom correcte d'aquesta espècie.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, District of Columbia: Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
- ↑ 2,0 2,1 The reptile database: Sanzinia madagascariensis (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X
- ↑ Glaw, Frank; Vences, Miguel. A Field Guide to Amphibians and Reptiles of Madagascar 3rd edition. Köln: M. Vences & F. Glaw Verlags GbR, 2007. ISBN 978-3-929449-03-7.
- ↑ 5,0 5,1 Vences, M., Raxworthy, C.J., Rakotondravony, H. & Rafanomezantsoa, J. (2011). Sanzinia madagascariensis. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 4 març 2014.
- ↑ Categories de la Llista Vermella de la UICN (1994)
- ↑ Sanzinia madagascariensis Arxivat 2009-08-14 a Wayback Machine. at CITES and United Nations Environment Programme / World Conservation Monitoring Centre. Accessed 10 July 2008.
- ↑ Vences, Miguel; Glaw, F.; Kosuch, J.; Boehme, W.; Veith, M. «Phylogeny of South American and Malagasy boine snakes: Molecular evidence for the validity of Sanzinia and Acrantophis and biogeographic implications». Copeia, 2001, 4, 2001, pàg. 1151–1154. DOI: 10.1643/0045-8511(2001)001[1151:posaam]2.0.co;2.
- ↑ Noonan, Brice; Chippindale, P. «Dispersal and vicariance: The complex evolutionary history of boid snakes». Molecular Phylogenetics and Evolution, 40, 2006, pàg. 347–358. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.03.010.
- ↑ Reynolds, R.G.; Niemiller, M.L.; Revell, L.J. «Toward a Tree-of-Life for the boas and pythons: Multilocus species-level phylogeny with unprecedented taxon sampling». Molecular Phylogenetics and Evolution, 71, 2014, pàg. 201–213. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.11.011. PMID: 24315866.
Bibliografia
[modifica]- Boulenger GA. 1893. Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). Volume I., Containing the Families ..., Boidæ, ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers). xiii + 448 pp. + Plates I-XXVIII. (Corallus madagascariensis, 103-104).
- Duméril A-M-C, Bibron G. 1844. Erpétologie générale ou Histoire naturelle complète des Reptiles, Tome sixième. Paris: Roret. xii + 609 pp. (Xiphosoma madagascariense, pp. 549-552).
- Gray JE. 1849. Catalogue of the Specimens of Snakes in the British Museum. London: Trustees of the British Museum. (Edward Newman, printer). xv + 125 pp. (Sanzinia madagascariensis, p. 99).
- Kluge AG. 1991. Boine Snake Phylogeny and Research Cycles. Misc. Pub. Museum of Zoology, Univ. of Michigan No. 178. 58 pp. PDF at University of Michigan Library.
- Vences M, Glaw F, Kosuch J, Böhme W, Veith M. 2001. Phylogeny of South American and Malagasy Boine Snakes: Molecular Evidence for the Validity of Sanzinia and Acrantophis and Biogeographic Implications. Copeia No 4. p. 1151-1154. PDF at Miguel Vences.
- Vences M, Glaw F. 2003. Phylogeography, systematics and conservation status of boid snakes from Madagascar (Sanzinia and Acrantophis). Salamandra, Reinbach, 39(3/4): p. 181-206. PDF at Miguel Vences.
