Vés al contingut

Xuclamel xilosti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Boix moll)
Infotaula d'ésser viuXuclamel xilosti
Lonicera xylosteum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaCaprifoliaceae
GènereLonicera
EspècieLonicera xylosteum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

El xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum) és un arbust de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de boix moll, xuclamel, xuclamel de bosc o xuclamel santjoaner.[1]

Descripció

[modifica]
Flors i fruits

És un arbust caducifoli erecte, d'1 a 2 m d'alçada, de fulles el·líptiques, enteres, peciolades, oposades, blanes, lleugerament rugoses.

Les flors són blanques tirant a groguenques cap al final de la floració, sense olor, unides per parelles en un peduncle pelut. Corol·la tubular, amb dos llavis, inferior sencer i superior amb 4 lòbuls, amb 5 estams. Floreix entre els mesos de maig i juny.

Els fruits són baies globuloses vermelles, unides per parelles.[2]

Origen i hàbitat

[modifica]

És una espècie eurasiàtica, medioeuropea. És un arbust heliòfil o de mitja ombra que prefereix sòls argilosos, margues o llims d'aciditat (pH) lleugerament àcid o bàsic. Espècie mesòfila, amb elevada amplitud hídrica.[3] Creix especialment en terrenys calcàris.[2]

Als Països Catalans es fa principalment a les rouredes humides, i formacions pròpies d'indrets frescals, com ara l'avellanosa, freixenedes i pinedes de pi roig.[2]

Creix entre els 0 i els 2.000 metres d'altitud.[4]

Etimologia

[modifica]

El terme Lonicera prové del nom del botànic alemany Adam Lonitzer (1528–1586). La paraula llatina xylosteum prové del terme grec xylosteon que significa fusta dura com os.

Referències

[modifica]
  1. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-26. [Consulta: 10 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Paisos Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1998, p. 214. ISBN 84-7306-504-2. 
  3. Rameau i altres, J. C.. Flore Forestière Française. París: Institut pour le Developement Forestière, 1989, p. 501. ISBN 2-904740-16-3. 
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2016].