Vés al contingut

Les Borges Blanques

(S'ha redirigit des de: Borges Blanques)
Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Borges Blanques
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 31′ 10″ N, 0° 52′ 06″ E / 41.519444444444°N,0.86833333333333°E / 41.519444444444; 0.86833333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaGarrigues Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Capitalles Borges Blanques Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.215 (2023) Modifica el valor a Wikidata (101,06 hab./km²)
Llars119 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentiliciborgenc, borgenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície61,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat percanal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Altitud304 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Ramon Farran Belart (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25058 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250582 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc weblesborgesblanques.cat Modifica el valor a Wikidata

Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Disposa d'una excel·lent xarxa de comunicacions que inclou les carreteres N-240 i C-233, l'autopista del Nord-est, diverses carreteres locals i la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, amb parada pròpia al municipi.

Patrimoni

[modifica]
Plaça Major
  • La plaça Major destaca per les seves àmplies porxades, arcs i alguns casals notables, amb certs elements arquitectònics renaixentistes.
  • L'actual església parroquial de l'Assumpció de Maria és un temple neoclàssic, dotat de campanar amb un gran balcó que l'envolta, que fa funció de mirador de les Borges Blanques. La capelleta, d'estil barroc, data de l'any 1743.
  • L'ermita de Sant Salvador, a 3,5 km de la ciutat, a la carretera que uneix les Borges Blanques amb Cervià, és un edifici senzill, de base romànica, d'una sola nau acabada en una capçalera rectangular.
  • A 2 km de la ciutat hi ha el parc de la Font Vella, amb l'ermita moderna de Sant Cristòfol.
  • Al passeig del Terrall, al cor de la ciutat, s'hi troben dues basses amb cignes, ànecs, oques i un gran jardí en el qual es troba una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una premsa d'oli del segle xviii. En un extrem del passeig hi ha situada la Biblioteca Marquès d'Olivart.[1]
  • El Palau del Marquès d'Olivart és ara l'actual ajuntament. Està situat en el nucli antic, en un lloc molt cèntric al poble, vora la plaça Major.

Geografia

[modifica]

Economia

[modifica]

Les Borges Blanques és una població activa que treballa principalment en el sector de serveis i un 8% es dedica a l'agricultura. En els darrers anys ha experimentat un impuls important del sector industrial afavorit per la creació de dos polígons industrials: el polígon de "Les Verdunes" i el polígon de grans indústries "Castellots".

L'oli és el comerç més important de l'agricultura, i un dels trets característics de la comarca de Les Garrigues i el poble. Està fet a partir de la varietat d'oliva arbequina, i està reconegut mundialment. A mitjans del segle xx, l'oli s'exportava quasi totalment a Itàlia, i allí era venut fent-lo passar com si fos d'origen italià o el feien anar per a millorar els seus olis propis.

Comunicacions

[modifica]

Carreteres

[modifica]

Ferrocarril

[modifica]

Les Borges Blanques disposa d'estació pròpia a la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, tot i que està tancada actualment. Tot i això, el tren continua recollint i deixant gent al poble, podent comprar el bitllet al revisor del ferrocarril.

Política i Govern municipal

[modifica]
Resultats electorals - Les Borges Blanques, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Enric Mir Pifarré 1.431 8 53,66
ERC-AM Salvador Noguera 779 4 29,21
CUP Josep Ramon Farran 302 1 11,32
Altres 88 3,30
Nuls 26 0,97
Blancs 67 2,51
Total 2.693 13 60,83
Resultats electorals - Les Borges Blanques, 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CM Núria Palau Minguella 990 6 40,87
BxRep Josep R. Farran Belart 721 4 29,76
ERC-AM

Salvador Noguera Vilalta

439 3 18,12
PSC-CP Xavier Gispert Pedrol 143 0 5,90
PP Jose Luis Pardo Arqued 72 0 2,97
Blancs 57 2,35
Nuls 60 2,41
Total 2.482 13 57,07

Llista de batlles de la ciutat de les Borges Blanques

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Bardia i Farré independent 19/04/1979 --
1983–1987 Josep Bardia i Farré independent 23/05/1983 --
1987–1991 Josep Domènech i Perera
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991–1995 Josep Domènech i Perera
Logotip de CiU
05/07/1991 --
1995–1999 Miquel Àngel Estradé i Palau
Logotip d'ERC
07/07/1995 --
1999–2003 Miquel Àngel Estradé i Palau
Logotip d'ERC
03/07/1999 --
2003–2007 Maria Carme Benet i Pelegrí
Logotip de CiU
14/06/2003 --
2007–2011 Miquel Àngel Estradé i Palau
Logotip d'ERC
16/06/2007 --
2011–2015 Enric Mir i Pifarré
Logotip de CiU
11/06/2011 --
2015–2019 Enric Mir i Pifarré
Logotip de CiU
13/06/2015 --
2019-2023 Enric Mir i Pifarré
Logotip de JxCat
15/06/2019 --
Des de 2023 Josep R. Farran Belart
Isotip de la candidatura municipal Borges per la República
17/06/2023 --

Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 a les Borges Blanques

[modifica]
Resultats electorals - Les Borges Blanques, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 2.315 - 68,19
Candidatura d'Unitat Popular Ramon Usall i Santa 275 - 8,10
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Jorge Soler 251 - 7,39
Partit dels Socialistes de Catalunya Òscar Ordeig i Molist 174 - 5,13
Partit Popular Català Marisa Xandri i Pujol 139 - 4,09
Unió Democràtica de Catalunya Josep Maria Pelegrí i Aixut 111 - 3,27
Catalunya Sí que es Pot Sarà Vilà i Galan 93 - 2,74
Altres 16 0,48
Vots en blanc 21 0,62
Vots nuls 8 0,24
Total 3.403 77,64

Patrimoni històric

[modifica]

Aquest municipi conserva mostres artístiques pictòriques de l'anomenat Art esquemàtic, com el Cogul i d'altres indrets de Lleida. També en té dels grups productors neolítics, en el jaciment de les Roques Guàrdies II (6.500 anys abans del present), que foren descobertes per Anna Alonso el 1985, i declarades Patrimoni Mundial, com tot l'art rupestre de Catalunya, el 1998.

Hi ha l'Espai Macià, un centre d'interpretació dedicat a la figura del President Macià, i l'Antic Molí d'Oli i Refugi de Cal Gineret, on s'han conservat antics cups d'emmagatzematge de l'oli d'oliva i un refugi de la Guerra Civil espanyola.

Festes

[modifica]
Gegants a la Festa major 2007
"Canó del Salo", propietat de l'Ajuntament de les Borges Blanques. Surt al carrer per festa major o altres festes excepcionals per fer soroll, i es posen traques a l'interior. Probablement de l'època de la Guerra del Francès. El canó era conduït per en Felip del Pom, persona molt coneguda a les Borges.
  • Festa major. Se celebra el primer cap de setmana de Setembre. La Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs de les Borges Blanques, és un dels actes principals de la festa i fou declarada d'interès cultural.
  • Fira de l'oli. Celebrada el cap de setmana més proper a Sant Antoni. Fira on es mostren els productes relacionats amb l'oli de les cooperatives de les Garrigues i de Catalunya
  • Cavalcada dels Tres Tombs. El diumenge més proper a Sant Antoni. Mostra de carrosses realitzades per associacions del poble, on desfilen pels voltants dels jardins del parc del Terrall.
  • Aplec de l'Ermita de Sant Cristòfol. 10 de juliol. Benedicció de vehicles i celebració de l'acte durant tot el dia a l'ermita de la Font Vella. Es considera també com la festa pròpia de l'ermita.

Actes anuals

[modifica]
  • Borges Crema. 2n o 3r dissabte de juliol. Festival musical amb formacions locals i comarcals. Al recinte de les piscines.
  • Concurs de paelles d'arròs. Primer diumenge de juny. Al passeig de Terrall.
  • Aplec de l'Ermita de Sant Salvador. 6 d'agost. Anada a peu i missa matinal. Celebració el dissabte amb missa, sardanes i àpat.
  • Aplec de la Sardana. Dissabte més proper al 10 d'agost. Ballada de sardanes amb diferents cobles, al passeig del Terrall.
  • Sardanadal. Dissabte tarda i nit anterior al dia de Nadal. Al Poliesportiu Francesc Macià.

Punts d'interès turístic

[modifica]
  • El Polero és una gelateria valenciana amb una gran tradició al poble, situada al carrer que porta a la plaça Major. El sortit de gustos i de varietats de gelat és molt gran, i cada any experimenten amb nous sabors.
  • El Parc Temàtic de l'Oli[2] és un parc temàtic situat als afores del poble, que entre altres coses, ofereix una exposició sobre el procés de fabricació de l'oli, a més de l'exposició al públic de diverses oliveres centenàries i mil·lenàries (Oliveres del Parc Temàtic de l'Oli).
  • L'Espai Macià és un museu i centre d'interpretació basat en la figura del president de la Generalitat Francesc Macià, molt vinculat a la població.

Associacions

[modifica]

Mitjans de comunicació

[modifica]
  • Ràdio les Borges és l'emissora de ràdio municipal de les Borges Blanques. Emet per primera vegada el 5 de febrer de l'any 1987 i, a través de diverses freqüències (del 1987 al 1990 al 104 FM; del 1990 al 1993, al 107 FM; i a partir del 1993[3] al 107.1 FM [4]), ho ha fet ininterrompudament fins avui. A partir de l'any 2012, amb la creació d'un portal web de notícies, comencen les seves emissions per internet.
  • Les BorgesTV és la televisió pública municipal de les Borges Blanques, i també d'abast comarcal pel territori de les Garrigues. Es caracteritza per ser una televisió participativa. S'emet i es pot seguir pel seu portal web.
  • SomGarrigues és el periòdic comarcal. Nascut l'any 2000, de periodicitat quinzenal, té la seu i la redacció a les Borges Blanques i el seu abast és el dels 24 municipis de la comarca actual de les Garrigues i nou més que actualment pertanyen al Segrià, les anomenades Garrigues històriques. Des de l'any 2006 publica, també, a Internet. Ha rebut els premis Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural, Tasis-Torrent 2008 i 2011 a la millor iniciativa periodística i empresarial, Pica d'Estats 2012 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació locals, Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal el 2014 i Premi a la Millor Publicació Digital 2017.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
108 106 119 468 1.691 3.346 3.866 3.816 4.254 4.772

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.587 4.586 4.240 4.849 5.086 4.991 5.139 5.193 5.131 5.131

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.190 5.181 5.212 5.313 5.425 5.606 5.942 6.049 6.060
6.088

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
6.000
6.002
6.173
7.000 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. «Biblioteca Marquès d'Olivart». Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 20 febrer 2013].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 40. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1993/03/16/pagina-5/34717193/pdf.html?search=%22r%C3%A0dio%20les%20borges%22 Freqüències de les emissores municipals a Catalunya el 1993
  4. Llistat d'estacions de freqüència modulada municipals[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL: "La pintura rupestre de les Borges Blanques. Art prehistòric i Art contemporani", Conferències i Relats. 800 Aniversari de les Borges Blanques, les Borges Blanques, 2006, pp. 13-21.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO: L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida, 2007, (ISBN 978-84-9779-593-7)

Enllaços externs

[modifica]