Borja de Riquer i Permanyer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1945  (78/79 anys)Barcelona | ||
| President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | |||
| 2018 – ← Pere Molas i Ribalta | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Director de tesi | Jordi Nadal i Oller | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador, professor d'universitat, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Catalanisme | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Montserrat Comas i Güell, Maria Gemma Rubí Casals, Carme Molinero i Ruiz, Pere Ysàs i Josep Lluís Martín i Berbois | ||
| Família | |||
| Pare | Martí de Riquer i Morera | ||
| Germans | Isabel de Riquer i Permanyer | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX. Fill del filòleg Martí de Riquer i Morera i de Maria Isabel Permanyer i Cintrón, de Riquer obtingué la llicenciatura a la Universitat de Barcelona l'any 1968. El 1969 va entrar a treballar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d'història contemporània. Durant la seva joventut va militar a Bandera Roja i el 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[1][2]
El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[3]
El novembre del 2018 fou elegit president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, substituint en el càrrec a Pere Molas i Ribalta que ho havia estat des de l'any 2006.[4]
Obra
[modifica]Entre les seves obres sobre el catalanisme polític hi ha Lliga Regionalista, la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), que fou la seva tesi doctoral; El último Cambó, 1936-1946. La tentación autoritaria (1997); i "Escolta Espanya": la cuestión catalana en la época liberal (2001). També ha treballat la història de Catalunya (és l'autor dels volums VII, IX i X de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar) i el franquisme, amb La dictadura de Franco.
El 1992 presentà una ponència, Nacionalidades y regiones en la España Contemporánea. Reflexiones, problemas y líneas de investigación sobre los movimientos nacionalistas y regionalistas, en el Primer Congreso d'Historia Contemporánea d'España organitzat per l'Asociación de Historia Contemporánea, a Salamanca. En ella argumentava que el procés de construcció nacional a Espanya havia fracassat durant el segle xix. L'impacte de la ponència fou molt gran i polèmic i fou publicat a diversos països (el 1993, a Itàlia; el 1994 a França i Espanya). També va formar part de la comissió d'experts que va assessorar a la Generalitat de Catalunya per a aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d'altres entitats i particulars catalanes que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
- Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977);
- Les eleccions de Solidaritat Catalana a Barcelona (1972)
- El franquisme i la transició democràtica. 1939-1988 (1989), amb Joan B. Culla;
- Tres volums de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (volum VII, amb Joan B. Culla); La Catalunya autonòmica 1975-2003. Primera part (volum IX); y La Catalunya autonòmica 1975-2003. Segona part (volum X, amb Jordi Maluquer de Motes);
- Epistolari polític de Manuel Duran i Bas (corresponència entre 1866 i 1904) (1990);
- La historia en el 90 (1991);
- La sèrie Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1995-99, de la que fou director);
- L'últim Cambó (1936-1947) (1996);
- Memòria de Catalunya: del retorn de Tarradellas al pacte Pujol-Aznar (1997, codirector amb Lluís Bassets i Joan B. Culla);
- Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (2000);
- "Escolta Espanya". La cuestión catalana en la época liberal (2001);
- Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006, que codirigir);
- Francesc Cambó. Entre la monarquía y la República (1930-32) (2007);
- La dictadura de Franco (2010, novè volum de la Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares);
- Reportajes de la Historia (2010, en col·laboració amb Martí de Riquer).[5]
- Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político (2013).
- Anar de debò. Els catalans i Espanya (2016)
- Història mundial de Catalunya (2018, director)
- Vides catalanes que han fet història (2020, director)[6]
- Francesc Cambó. L'últim retrat (2022)
Referències
[modifica]- ↑ Serra, Joan «Colau exhibeix el suport de 300 personalitats per fer de Barcelona l'inici del "canvi"». Ara, 19-05-2015.
- ↑ López Arnal, Salvador «La veracidad de una información». El Viejo Topo, 218, 2006, pàg. 102-111. Arxivat de l'original el 2014-06-06. ISSN: 0210-2706 [Consulta: 2 juny 2014]. Arxivat 2014-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].
- ↑ «Borja de Riquer, presidente de la Academia de las Buenas Letras de Barcelona». El Diario.es, 05-11-2018 [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «El testigo y su relato». Babelia, 01-01-2011 [Consulta: 1r gener 2011].
- ↑ Aragay, Ignasi «Com es construeix un país?». Ara, 25-12-2020, p. 42.
Enllaços externs
[modifica]
- «Borja de Riquer i Permanyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Ressenya en castellà sobre Borja de Riquer a l'Editorial Acantilado. Arxivat 2013-07-20 a Wayback Machine.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francesc Marsà Gómez |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla IV 2008- |
Succeït per: ' |
.svg)