Bosó d'Arle
- Per personatges amb el nom Bosó, vegeu la pàgina de desambiguació Bosó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 885  Provença (França) |
| Mort | 936 (50/51 anys) Borgonya (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Arle (934–936) Margrave of Tuscany (en)  (931–936) |
| Família | Bosònides |
| Cònjuge | Wil·la II de Borgonya |
| Fills | Ratbold l'Antic, Berta d’Arle, Wil·la III d'Arle |
| Pares | Teobald d'Arle i Berta de Lotaringia |
| Germans | Teutberga d'Arle Ermengarda de Toscana Hug d'Arle Guiu de Toscana Lambert de Toscana |
 | |
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Era fill de Teobald d'Arle[1] i Berta de Lotaríngia, una filla il·legítima de Lotari II de Lotaríngia.
Biografia
[modifica]El 926, va succeir al seu germà Hug d'Arle com a comte d'Arles quan aquest va deixar Arle per anar a Itàlia. Bosó d'Arles es va implicar també a Itàlia i va ser designat marquès de Toscana el 931 pel seu germà després de la deposició de Lambert de Toscana. A Provença, Bosó va ser reemplaçat llavors pel seu gendre, el marit de la seva filla Berta i fill de Ricard el Justicier, també anomenat Bosó i conegut com a Bosó I (895- 935)[2] Bosó d'Arle va intervenir igualment a Lorena contra Enric I d'Alemanya.
Va ser finalment deposat i arrestat el 936[3] i reemplaçat per un fill il·legítim d'Hug: Hubert. En realitat Bosó d'Arles va morir probablement assassinat sota les ordes del seu germà Hug. A instàncies de la seva dona Wil·la, hauria intentat un cop de força contra Hug.
Genealogia
[modifica]D'una primera esposa no identificada, hauria tingut un fill:
- Rotbald l'Antic o Rotbold l'Antic (vers 907-936) que es va casar amb Ermengarda d'Aquitània, filla de Guillem el Pietós, i fou assassinat pel seu oncle el rei Hug el 936.
Es va casar llavors amb Wil·la de Borgonya, filla de Rodolf I de Borgonya i de Wil·la de Provença. D'aquesta unió van néixer quatre filles:[4]
- Berta d'Arle (abans de 912- després de 18 d'agost de 965), comtessa d'Arle qui es va casar probablement el 924[5] amb Bosó I (895- 935),[6] fill del duc de Borgoyna, Ricard el Justicier. Bosó era abat laic de l'abadia de Saint-Pierre de Moyenmoutier i de l'abadia de Remiremont als Vosges. Quan va esdevenir vídua, Berta d'Arle es va casar el 936 amb Ramon II († 961), comte de Rouergue.[7] Es diu igualment que va acollir al seu oncle Hug d'Arle a Arle el 947.
- Wil·la III (912-970) qui fou reina d'Itàlia el 930 casant-se amb Berenguer II, rei d'Itàlia.
- Riquilda
- Gisela
Enllaços externs
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ El pare de Bosó, Teobald d'Arle (850-895), comte d'Arle i Viena, era el cosí de Bosó, rei de Borgonya Cisjurana de 879 a 887
- ↑ Per la discussió sobre aquest Bosó vegeu Bosó II d'Arle
- ↑ . Frédéric de Gingins-La-Sarra - Mémoires pour servir à l'histoire des royaumes de Provence et de Bourgogne-Jurane - 1851, pàgina 97, a [1]
- ↑ "Bertam, Willam, Richildam et Gislam" are named (in order) as the four daughters of Boso and Willa by Liutprand a els comtes de Provença
- ↑ Les dates de 931 i 933 són de vegades avançades. Però Berta era ja casada quan el seu pare va marxar a Itàlia el 931; la data de 924 és doncs més probable, malgrat la jove edat de la núvia
- ↑ La data de defunció d'aquest Bosó es discutida
- ↑ Es troben també per l'enllaç les dates de 935 i 940