Bretxa Peyta
| Tipus | collada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | capçalera de Caldes i capçalera de Valarties | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.765 m | |||
| Material | granit | |||
_Besiberri_Nord,_Bretxa_d%27en_Peyta_i_Punta_d%27Harl%C3%A9.JPG)
La Bretxa Peyta, o de Peyta, és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
El coll està situat a 2.765,5[1] metres d'altitud, en la cresta de la Serra de Tumeneia, entre el Besiberri Nord (OSO) i la Punta d'Harlé (ENE), comunica la nord-occidental vall de Valarties amb la sud-oriental Capçalera de Caldes.
Entre el 1960 i el 1990, en aquest mateix indret, a la seva vessant sud, va estar ubicat el Refugi de la Bretxa Peyta o l'històric Refugi de Bessiberri que atès el seu mal estat va ser desmuntat i retirat pels guardes del Parc.[2][3][4]
Rutes
[modifica]Dues són les rutes més habituals per arribar al coll:[5]
- des del Refugi de la Restanca via Lac de Mar i Estanh Gelat dera Aubaga.
- des del Pletiu de Riumalo, pel Barranc de Malavesina i l'Estany de Malavesina.
Des de la bretxa es pot iniciar l'ascens al Besiberri Nord, o anar a trobar el Pas de Trescazes per atacar el Besiberri del Mig.
Referències
[modifica]- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ↑ «El nou refugi del Besiberri, a punt d'entrar en servei». laxarxa.cat, 15-08-2001. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «refugi de Besiberri». enciclopedia.cat. Enciclopèdia de l’esport català. Enciclopèdia Catalana.. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ «Refugi Besiberri». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
Bibliografia
[modifica]
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)