Vés al contingut

Bruno Oro i Pichot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bruno Oro)
Plantilla:Infotaula personaBruno Oro i Pichot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, cantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbrunooro.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1711708 TMDB.org: 1261421
Facebook: brunooropichot.oficial X: bruno_oro Instagram: bru_oro Youtube: UCGegeinPWhkGKf1k-F_I0IA Musicbrainz: 99c4c14c-2bdd-4b21-8a37-2a5cd9d6dbe7 Viasona: bruno-oro Modifica el valor a Wikidata

Bruno Oro i Pichot (Barcelona, 4 de juny del 1978) és un actor i cantant català, de mare catalana i pare amb arrels napolitanes; és net d'una família d'artistes de l'Empordà.

Biografia

[modifica]

Bruno Oro és net del pintor Ramon Pichot i Soler, a través de la seva mare Sara, i nebot del també pintor Antoni Pitxot.[1][2][3] Té dos germans petits: una germana (Andrea) i un germà (Abel).[4]

Va estudiar a l'Escola Costa i Llobera i després art dramàtic a l'Institut del Teatre, on es va llicenciar el 1998 i posteriorment a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Va començar la seva carrera professional a principis dels anys 2000. En aquesta mateixa època realitzà alguns papers secundaris a la televisió i al cinema. El 2000 es va incorporar a l'equip del Minoria absoluta de RAC 1 com a imitador.[5] Aquest programa radiofònic de sàtira política va guanyar el Premi Ondas el 2006.[6] Més endavant va participar en les adaptacions televisives del programa: Las cerezas a TVE, Miré usté a Antena 3 i Polònia a TV3. Aquest últim programa va assolir un èxit d'audiència que li van merèixer un altre Premi Ondas, entre altres reconeixements. Gràcies a les seves imitacions com la d'Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega o la seva obra mestra com a imitador fent d'Ángel Acebes es va donar a conèixer entre el gran públic.[7]

Teatralment destaca la seva vinculació al món de la comèdia, formant parella artística amb Clara Segura. Durant dos anys va tenir un paper en el serial de TV3 El cor de la ciutat, i el 2008 estrena Vinagre a TV3, un programa amb Clara Segura on es mostren gags de diverses parelles de personatges, tots interpretats pel duet d'actors. Un d'ells, que ja feia temps que havia estat caracteritzat per Bruno Oro, se li podran veure aparicions com a Caçadors de bolets de TV3, entre altres.

Durant el 2008 també s'incorpora a El matí de Catalunya Ràdio, amb la secció setmanal «Petits remeis per a gran histèries», i a finals d'aquest mateix any debuta com a cantant i compositor musical amb l'estrena del seu primer disc, Napoli, on quasi totes les cançons són cantades en italià, la seva llengua paterna. En els diferents concerts que ofereix durant el 2009 també se'l pot veure cantant en català, però utilitza l'italià en la majoria de cançons.[8] El 2011 va sortir el seu segon disc Tempus Fugit, on canta en català, castellà i italià i on es poden trobar cançons com «Messi» (pel jugador del Barça Leo Messi) o «Cadaqués». El seu tercer disc, Viatge de l'home que esternuda, es presentà el 2014.[6] L'any 2016 guanyà el premi Zapping en la categoria de millor actor.[9] La nit de cap d'any de 2017 a TV3 fou presentada per ell.[10] Al 2019 publica la seva primera novel·la "Tu busques amor i jo cobertura".[11]

Actualment, està focalizat en el món del teatre, amb l'obra de Cobertura realitzada amb la seva parella artística Clara Segura.[12]

Obra

[modifica]

Cinema

[modifica]
  • 2003: Defectos secundarios de Matilde Obradors (curtmetratge)
  • 2003: El tránsfuga de Jesús Font
  • 2006: Chuecatown de Juan Flahn

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • 1998: Romeo and Juliet
  • 1999: The Cherry Orchard
  • 1999: Dark of the Moon
  • 2000: El alcalde de Zalamea
  • 2002: Don Juan
  • 2002: Els ulls de l'etern Germà
  • 2002: El cor de l'home és una mar

Ràdio

[modifica]
  • 2000–2008: Minoria absoluta (RAC 1)
  • 2007: 39+1 (Catalunya Ràdio)
  • 2008 - : El matí de Catalunya Ràdio

Novel·les

[modifica]
  • 2019: Tu busques amor i jo cobertura[11]

Música

[modifica]
  • 'Mr Dream' (2017)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia. [Consulta: 27 febrer 2016].
  2. ↑ Darder, Clara «Gemma Pichot: “A l'Àfrica valoren la vida perquè tenen la mort a la cantonada”». L'Independent de Gràcia, 559, 05-12-2014, pàg. 16. Arxivat de l'original el 11 de març 2016 [Consulta: 26 febrer 2016]. Arxivat 11 de març 2016 a Wayback Machine.
  3. ↑ «L'actor Bruno Oro segons la seva mare». La Xarxa. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 26 febrer 2016].
  4. ↑ Escales, Carme «Bruno Oro: «Sarrià es el barrio de Barcelona que más se parece a Cadaqués»». El Periódico, 26-06-2011 [Consulta: 26 febrer 2016].
  5. ↑ «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 «"Porca misèria", "Minoria absoluta", "Salvador" i Bisbal, entre els premiats als Ondas 2006». 324.cat, 24-11-2006.
  7. ↑ Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, pp. 6 – 11. GI-143-1965.
  8. ↑ «Bruno Oro debuta aquesta nit cantant damunt dels escenaris». Enderrock, 28-11-2008.
  9. ↑ «TV3 obté cinc guardons en la 21a edició dels premis Zapping». 324.cat, 18-03-2016. [Consulta: 19 març 2016].
  10. ↑ «Bruno Oro presentarà el programa de Cap d'Any de TV3». CCMA.cat, 12-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-12. [Consulta: 12 desembre 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 Miguel Marco, Luis «La gent no perdona que vulguis fer dues coses». el Periódico, 13-02-2019.
  12. ↑ «Cobertura» (en espanyol europeu). [Consulta: 26 març 2021].
  13. ↑ Castellví, Albert. «Bruno Oro deixa 'Polònia'». Ara.cat, 11-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Clara Segura: “Les bestieses que arribem a fer a l'escenari només les puc fer amb el Bruno” a Teatre Barcelona, gener de 2020
  15. ↑ Soriguera, Elisenda «Bruno Oro. Caos Harmònic». Enderrock [Barcelona], núm. 157, 11-2008, p.28. ISSN: 1136-7393.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruno Oro i Pichot
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bruno_Oro_i_Pichot&oldid=34214414»