Brunyiment (ceràmica)

Ceràmica tartèssia del període denominat de "reticle brunyit", anterior a la colonització fenícia, al Museu Arqueològic Nacional

El brunyiment és una tècnica decorativa que en terrissa consisteix a fregar la superfície argilenca d'una peça ceràmica fins a aconseguir una aparença polida i lluent, i amb una certa suavitat tàctil. Usat des del bronze final com a tècnica de retoc, es troba en moltes cultures diverses de l'antiguitat.

Eines o brunyidors

Les eines per fregar la superfície d'una peça són molt variades: el dit del terrisser, un pal de fusta, pedres, llavors, objectes de plàstic, ossos... i es poden alternar o intercanviar al llarg del procés fins a obtenir l'efecte desitjat. També poden usar-se com a brunyidors recursos com «mitja canya, badanes, una bola de cristall o metall... però sempre sense angles ni ressalts».

Tècnica

El brunyiment es pot realitzar quan la peça està humida, en estat de duresa de cuir o quan ja està seca. Alguns artesans consideren que l'efecte del poliment s'aconsegueix millor en la segona opció per:[5]

• Quan la peça està acabada de fer es pot deformar per la pressió exercida o la simple manipulació.
• Quan la peça està totalment seca és propensa a esquerdar-se amb la pressió de les eines, sobretot si té les parets fines.
• L'estat ideal per al brunyiment de la peça és l'anomenat «moment de duresa de cuir», quan el fang o argila no estan tan tous com per deformar-se però no són tan fràgils com per esquerdar-se durant el procés.

Detalls i recomanacions

Alguns especialistes terrissers proposen aquests trucs, observacions o recomanacions:[5]

• El brunyiment pot disminuir de lluentor després d'una crema en forn elèctric.
• La pressió exercida amb l'eina s'ha de fer-se amb molta sensibilitat, observant sempre la part on es brunyeix, la forma general de la peça, com se sosté la peça amb el cos del ceramista o amb l'ajut d'una superfície tova.
• És recomanable brunyir en una sola direcció.
• El microscopi ha descobert que les partícules argilenques tenen forma hexagonal i plana, l'eina de poliment ordena les partícules que estan en moltes direccions en la superfície de la peça.
• Convé evitar barrejar el procés de brunyiment i l'encerat o poliment amb cera.
• El brunyiment manual artesà no pot aspirar a aconseguir l'acabat dels processos o tractaments industrials, però dona a la peça més personalitat.

Bibliografia

• Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9. 
• Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás. Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3. 
• Fernández Chiti, Jorge. Curso práctico de cerámica, artística y artesanal. Tomo 1. Buenos Aires: Ediciones Condorhuasi, 1980. 
• Carmen Padilla Montoya, Equipo Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionario de materiales cerámicos. Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 84-36936-388.