Bryum dichotomum
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Bryopsida |
Ordre | Bryales |
Família | Bryaceae |
Gènere | Bryum |
Espècie | Bryum dichotomum Hedw. |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Bryum dichotomum (sinònim Bryum bicolor) és una espècie de molsa de la família de les briàcies.[1][2]
Descripció
[modifica]Molsa dioica amb esporòfits freqüents, de 0,5 a 1 centímetre d'alçària que creix formant gespets compactes de color verd-groguenc o bé de forma aïllada. Rizoides de color marró pàl·lid lleugerament papil·losats. Els seus caulidis són de color verd o rogenc presenten fil·lidis de marge enter, còncaus i curts (2–2,5 mm.) en relació amb la seva amplada en comparació amb altres espècies de Bryum i augmenten de mida al llarg del caulidi. Els fil·lidis poden tenir nervis excurrents o percurrents, en aquest cas, l'àpex no supera el 400 µm. Presenta abundants bulbils axil·lars esfèrics o oblongs (fins a 5 per axil·la del fil·lodi), de forma i mida variable (200-500 µm.) Les càpsules són vermelloses o negroses, pèndules i apareixen al llarg de la tardor i hivern, al capdamunt d'unes setes rogenques i curtes (0.8 a 1,5 cm.). Tenen formada ovada, més aviat curtes entre 1 i 2.5 mm i molt estretes a la base de la seta. Presenta unes espores d'aproximadament 10 µm., groc pàl·lid, llises o lleugerament papil·losades.[1][2]
Ecologia i distribució
[modifica]Molsa cosmopolita molt comuna i pionera. Apareix sobre sòls pertorbats, especialment arenoargil·losos i bàsics o àcids, com per exemple sòls compactats, al costat de camins, carreteres o cursos d'aigua, llits de zones inundades seques o depressions salines en dunes. També habita zones antropitzades com jardins, camps de conreu i inclús en terrats o teulades i murs.[1][2] Present a la terra baixa i estatge montà d'arreu dels Països Catalans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Erzberger, P.; Schröder, W. «The genus Bryum (Bryaceae, Musci) in Hungary». Studia botanica hungarica, 44, 2013, pàg. 5-192.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 VVAA. Mosses and liverworts of Britain and Ireland: a field guide. Plymouth: British Bryological Society, 2010, p. 848.
- ↑ Casas, Creu. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-583-9.