Buenaventura Carbó y Aloy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1819  Madrid | ||
| Mort | 2 març 1888 (68 anys) Madrid | ||
| Conseller del Consell Suprem de Guerra i Marina | |||
| 1887 – 1888 | |||
 Capità general de Canàries | |||
| 10 setembre 1885 – gener 1887 ← José Chinchilla y Díez de Oñate – Adolfo Morales de los Ríos y Septién → | |||
 Senador al Senat espanyol | |||
| 1881 – 1882 Circumscripció electoral: Alacant | |||
 Governador i Capità General de Cuba | |||
| 1r març 1875 – 8 març 1875 ← José Gutiérrez de la Concha – Blas Villate y de la Hera → | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 13 abril 1871 – 28 juny 1872 – Teodoro Martel y Fernández de Córdoba → Circumscripció electoral: Oriola | |||
 Capità general de les Illes Balears | |||
| 1868 – 30 setembre 1871 ← José García de Paredes y Losada – Joaquín Peralta y Pérez de Salcedo → | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Primera Guerra Carlina | ||
| Família | |||
| Cònjuge | María de Gracia de Soria y Ladoux | ||
| Pare | Jaime Carbó Bissech | ||
| Premis | |||
Buenaventura Carbó y Aloy (Madrid, 25 d'octubre de 1819 - Madrid, 2 de març de 1888) fou un militar i polític espanyol, fill del militar Jaime Carbó.
Biografia
[modifica]El 1832 ingressà a l'Exèrcit Espanyol. Va participar, com a ajudant del seu pare en les preses de Marbán i de la plaça de Portalegre (Portugal) a Extremadura, així com en diverses accions contra les faccions carlines catalanes del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó a Farriols, Calaf, Coll de Comadros i Sant Joan de les Abadesses, en l'aixecament del setge de Puigcerdà i en la presa de Ripoll, durant la Primera Guerra Carlina, aconseguint tres creus de Sant Ferran de primera classe per la seva participació en les accions de guerra com a tinent del Regiment Almansa en 1837.
Un cop acabada la contesa rebé el grau de brigadier i fou enviat a Canàries per a combatre el contraban. Tanmateix, tornà a la península i va prendre part en la revolució de 1848 i en la vicalvarada de 1854, raó per la qual va estar a punt de ser afusellat. El 1857 fou nomenat comandant general del Maestrat i governador militar de Morella, i de 1859 a 1863 governador militar d'Alacant. Quan es trobava a Granada, ciutat d'on era natural la seva esposa María de Gràcia de Soria y Ladoux, va ser un dels dirigents que van encapçalar el pronunciament revolucionari a la ciutat el 26 de setembre de 1868, presidint la Junta Revolucionària creada després del triomf de la revolta.
Fou elegit diputat per Oriola a les eleccions generals espanyoles de 1871 i abril de 1872. Fou Capità General de les Illes Balears (1871) i Ministre de Guerra interí entre desembre de 1871 i febrer de 1872. Després de la restauració borbònica fou capità general de Granada a l'octubre de 1873 i de Burgos al desembre següent i governador militar de Cuba en funcions (març de 1875),[1] així com senador per la província d'Alacant el 1881. Finalment va ser nomenat capità general de Canàries el 10 de setembre de 1885, càrrec que va exercir fins a gener de 1887 quan va ser nomenat conseller del Consell Suprem de Guerra i Marina.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.127. ISBN 9788495484802.
- Biografia a xtec.es
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat