Kàlimnos
| ||||
| Tipus | illa i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de l'Egeu | |||
| Regió | Egeu Meridional | |||
| Unitat perifèrica | Kalymnos Regional Unit (en)  | |||
| Municipi | Municipality of Kalymnos (en) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 110,581 km² | |||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Altitud | 760 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 852 00 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | kalymnos.gov.gr | |||
Càlimnos[1] o Calimnos[2][3] (en grec: Κάλυμνος, Kàlymnos), a l'antiguitat Calimna o Calidna (en grec antic: Κάλυμνα, llatí: Calymna; o bé Κάλυδνα, Calydna),[4] és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Samos i Cos. Té una població prop dels 20.000 habitants, amb una densitat de 156 h/km². La superfície és de 111 km² i la línia de costa és de 96 km.
La capital és Póthia (Πόθια, o bé Ποθαία, Pothea; també anomenada simplement Kàlimnos), i les ciutats principals són Vathí, Mirtiés, Massuri, Emboriós, Arginonda, Skàlia i Khorió. Fins a l'1 de gener de 2011 formava part de la prefectura del Dodecanès, que a partir del programa Cal·lícrates va quedar dividia en quatre unitats perifèriques. Actualment Càlimnos és una d'aquestes 74 divisions administratives.
Història
[modifica]Al Catàleg de les naus de la Ilíada, Homer esmenta les illes Calidnes (νῆσοι Κάλυδναι),[5] de les quals Calimna seria la més important de l'arxipèlag, que segurament inclouria Leros, Telendos i altres illes menors. Estrabó[6] diu que hi havia autors que identificaven les Calidnes d'Homer amb les Espòrades (les que no pertanyen a les Cíclades), però que és més raonable que el poeta es refereixi a les illes dels calidnis, els habitants de l'illa de Calidna, que seria el nom antic de Calimna. Les monedes, inscripcions i la major part d'autors antics parlen sempre de Calimna (grec antic: Κάλυμνα, llatí: Calymna), encara que hi ha autors que, respectant l'autoritat d'Homer, l'anomenen Calidna, i fins i tot Plini el vell arriba a parlar de dues illes diferents, Calidna i Kàlimnos.[7] L'Oxford Classical Dictionary diu que Kàlymna podria derivar dels seus bons ports (καλός, kalós 'favorable', i λιμήν, limḗn 'port': ports acollidors), mentre que Calidna voldria dir 'aigües agradables'.
La tradició deia que els primers pobladors havien estat caris, i que més tard va ser colonitzada per tessalis, eolis i doris sota cabdills heraclides, a més d'haver rebut una colònia d'Argos.[7] En qualsevol cas, en època històrica els seus pobladors eren doris,[8] a diferència de la veïna Leros, que era de raça jònica.
En temps de la invasió persa de Grècia, l'illa estava sotmesa a Artemísia d'Halicarnàs, juntament amb Cos i Nisiros.[7]
S'han trobat les restes d'una antiga ciutat a l'oest de l'illa, a l'actual Linària, però cap inscripció permet d'identificar-la. A la ciutat hi havia un temple d'Apol·lo (Apol·lo Calydenus) que més tard fou una església. Hi havia alguns altres llocs poblats dels que queden petites ruïnes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Sabaté i Marquès, Pau (trad.) «Andreas Kalvos (1792-1869). Odes quarta i sisena de les Líriques (París,1826)». Αέρηδες –Torre dels Vents, 3, 2022, pàg. 224. ISSN: -9681 2660 -9681.
- ↑ Pla, Josep. Les illes. Edicions Destino, 1970, p. 500 (Obra completa, XV).
- ↑ Alberich, Joan (notes). «Vol. I (cants I-IV)». A: Ilíada. Fundació Bernat Metge, 2005, p. 87.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223.
- ↑ Homer, Ilíada, II 677.
- ↑ Estrabó. «Geografia, XX 5.19». Topos text. Aikaterini Laskaridis Foundation. [Consulta: 4 febrer 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Smith, William (ed.). «Calymna». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Doric Greek Dialects (2023).
