Cànon Pali
  | |
| Tipus | text sagrat i Buddhist canon (en)  |
|---|---|
| Llengua | pali |
| Format per | Vinaya Pitaka (en) aṭṭhakathā Abhidhamma Piṭaka (en) nikāya (en) Tika (en) |
El Tipiṭaka (en pali Els Tres Cistells: ti = tres, piṭaka = cistell) és un corpus de texts búdics[1] que se sol anomenar el Cànon Pali, fent referència a la llengua en què foren escrits, la llengua Pali.[2] Aquest cànon fou transcrit al segle i aC a partir d'una tradició oral de 400 anys, i constitueix el recull doctrinal del budisme theravada. En sànscrit se l'anomena Tripitaka (त्रिपिटक).
Fou escrit per membres d'una comunitat de monjos o sangha de cada principal tradició budista antiga. Fou escrit en peli, sànskrit i altres llengües regionals asiàtiques.[3]
El Cànon Pali es divideix doncs en tres parts (pitaka), dits per aquest ordre: Vinayapiṭaka,[4] Suttapiṭaka[5] i Abhidhammapiṭaka.[6]
Vinayapitaka
[modifica]El Llibre del Vinaya o La disciplina monàstica és un compendi de regles acompanyades d'anècdotes (històriques o ad hoc) en les quals es narra quan, on i com el Buda Gotama va decretar una o altra de les més de dues-centes regles del codi monàstic theravada.[4][7]
Suttapitaka
[modifica]És el Cistell de la instrucció o Llibre dels Suttes. L'etimologia de la paraula sutta (Pali) no és clara. Alguns diuen que correspon al sànscrit "sutra" (i en efecte els textos sànscrits budistes es titulen "sutres", però és possible que es tracti d'una hipercorrecció), d'altres proposen que potser sutta és la forma pali del vèdic sukta. D'altres simplement creuen que sutta és el nom dels textos transmesos per tradició oral (Pali sutti, sànscrit shruti), la qual cosa es confirmaria pel fet que molts suttes comencen amb la fórmula "evam me sutam", "així ho he sentit". És la col·lecció de textos més antiga. En els textos que el componen hi ha al·legories, símils i paràboles adoctrinadores.[5][8]
El Suttapitaka conté, doncs, textos que suposadament corresponen a discursos del Buda Gotama o dels seus deixebles més pròxims. És el grup de texts o pitaka més extens del cànon i constitueix el cor de l'ensenyament budista.[9] Està subdividit en cinc Nikaya o col·leccions:
- Dīgha Nikāya — Col·lecció dels discursos llargs
- Majjhima Nikāya — Col·lecció dels discursos mitjans
- Saṃyutta Nikāya — Col·lecció dels discursos agrupats per tema
- Aṅguttara Nikāya — Col·lecció dels discursos agrupats numèricament
- Khuddaka Nikāya — Col·lecció dels petits texts
Abhidhammapitaka
[modifica]És el tercer pitaka i posterior als anteriors. És el Cistell dels texts superiors, un compendi en què s'aborden els principis doctrinals dels altres dos pitaka, però reorganitzats de tal manera que permeten estudiar en profunditat la natura de la ment i de la matèria.[10] Segons la llegenda, el Buda Gotama va predicar l'essència de la filosofia o dhamma suprem (abhidhamma, sànscrit abhidharma) als déus primer i després al seu deixeble en cap, Sariputta, qui va transmetre als mortals aquest dharma comprimit en tractats altament escolàstics que requereixen una iniciació per a ser compresos. L'abhidhamma combina filosofia, psicologia i ètica.[11] Conté la doctrina sobre la comunitat de monjos o sangha.[6] Tenint en compte, tanmateix, que psicologia és un concepte occidental que implica una psique (ànima), el budisme és refractari a acceptar aquesta etiqueta, ja que precisament en l'abhidhamma s'explica i es detalla minuciosament com allò que anomenem "persona" no és res més que una massa d'elements materials i mentals subjectes a un canvi constant.
Conté:[6]
- Una anàlisi dels fenòmens psíquics.
- Una llista dels estats de consciència, descrits i amb els elements constituents assenyalats.
- Una classificació dels estats de consciència segons la seua capacitat de produir karma benigne o maligne.
Referències
[modifica]- ↑ Mason, David A. «Tripitaka Koreana: ural Treasure». Korean Times, 04-03-2010 [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ Gombrich, 2006, p. 3.
- ↑ Gombrich, 2006, p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Vinaya-pitaka». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 424. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ 5,0 5,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Sutta-pitaka». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 397. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Abhidhamma, Pitaka». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 10. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Holt, John Clifford; Holt, John. Discipline: The Canonical Buddhism of the Vinayapiṭaka (en anglès). Motilal Banarsidass Publishe, 1995. ISBN 978-81-208-1051-8.
- ↑ Feer, Leon; Davids, Caroline Augusta Rhys. The Samyutta-Nikaya of the Sutta-Pitaka. Edited by M. Léon Feer (en anglès). Creative Media Partners, LLC, 2015-08-08. ISBN 978-1-298-53154-4.
- ↑ The Sutta-nipâta: Being a Collection of Some of Gotama Buddha's Dialogues and Discourses. II. (en anglès). Henry Frowde, 1893.
- ↑ Tan, P. B.. A Perfect Knowledge of Mind-Body from the Abhidhamma (Dathukatha): The Third Book of Abhidhamma Pitaka (en anglès). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017-03-09. ISBN 978-1-5440-8781-8.
- ↑ Anuruddha, Bodhi. A comprehensive manual of Abhidhamma: the Abhidhammattha Sangaha of Ācariya (en anglès). Buddhist Publication Society, 1993, p.405. ISBN 9552401038.
Bibliografia
[modifica]- Gombrich, Richard F. Theravada Buddhism. 2 ed. Londres: Routledge, 2006. ISBN 9780415365093.
Bibliografia complementària
[modifica]- Bodhi, Bhikkhu. En Palabras del Buddha: Una Antología de Discursos del Canon Pali (en castellà). EDIT KAIROS, 2020-06. ISBN 978-84-9988-670-1.
- Dragonetti, Carmen. Digha Nikaya: Diálogos Mayores de Buddha (en castellà). Fundación Bodhiyana, 2017. ISBN 978-987-46465-0-7.
- Udana: la palabra de Buda (en castellà). Editorial Trotta, 2006. ISBN 978-84-8164-850-8.
- Solé-Leris, Amadeo; Vélez de Cea, Abraham. Majjhima Nikaya: Los Sermones Medios del Buddha (en castellà). Editorial Kairós SA, 1999. ISBN 978-84-7245-378-4.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Jambudipa.cat · Biblioteca pali en català Arxivat 2015-04-14 a Wayback Machine.
- Tipitaka en català. Textos traduïts al català Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine.