Càstor d'Ate
  | |
| Nom original | (fr) Castor d'Apt |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Castorius, en occità: Castre segle IV Nimes (França) |
| Mort | 420 (Gregorià) Ate (França) |
| Sepultura | Cripta de la catedral de Marsella |
| Bisbe d'Apt | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Període | Alt Imperi Romà |
| bisbe i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Festivitat | 21 de setembre |
| Iconografia | Com a bisbe, amb un senglar |
| Patró de | Ate |
Càstor d'Ate (Nimes, mitjan segle iv - Marsella, ca. 421) va ser bisbe d'Ate. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Se'l considera sant i es commemora el 21 de setembre. És representat amb un senglar perquè en va salvar un que va buscar protecció vora seu a l'entrada de la ciutat d'Ate.
Les fonts sobre la seva vida són tardanes i poc fiables. Segons elles, va néixer a Nimes a mitjan segle iv i va exercir-hi com a advocat. Cap al 395 va casar-se amb una hereva rica amb la qual va tenir una filla, Perculiarita. La parella va tenir una crisi religiosa i van acordar viure en castedat.[1] Amb la fortuna familiar, van fundar a prop de Menèrba una abadia per a homes dedicada a sant Faustí de Lió i un convent femení, i van retirar-s'hi a fer vida monàstica.
Amic de Joan Cassià, li va demanar que redactés, cap al 416, les seves Institutiones coenobiticae, les conferències sobre la formació dels monjos i la novena sobre la pregària. Cap a l'any 419 va ésser elegit pels fidels bisbe d'Ate, a la mort del bisbe Quintí i contra la seva voluntat. Es pensa que va fundar-hi un monestir; va signar en el concili de Valença la condemna del bisbe Maximí Valentí. En tornar-ne, va morir de camí, cap al 421 a Marsella. Poc després, la invasió dels bàrbars va dispersar la comunitat cristiana d'Ate.
Va ser sebollit a l'oratori del Salvador, monestir de monges que havia fundat Joan Cassià a Marsella; des de llavors, l'oratori va ser conegut amb el nom de Santa Maria i Sant Càstor, i s'integrà a la catedral de la ciutat. En 1179 les relíquies es van portar a la catedral nova, i es van instal·lar a la cripta.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Segons algunes fonts van viure a Sabran (Gard) al Mas Sent-Castre, prop de Megier; altres fonts diuen que vivien prop de Menèrba.
- ↑ Barruol, Guy. Provence romane. II: La haute-Provence. Saint-Léger-Vauban: Zodiaque, 1977, p. 185-186. ISBN 2-7369-0139-8.
Bibliografia
[modifica]- Manuscrit de Raymond de Bot (1275-1303), Vie de saint Castor, évêque d'Apt, traduite d'un manuscrit latin du VIIIe siècle. Desaparegut en 1793, copiat a les Acta ad firmandam eccl. gall. historiam de Carpentras.
- P. A. Février, "Saint Castor, évêque d'Apt, et son culte", Provence historique, fasc. 146 (1986).
Enllaços externs
[modifica]- Hagiographie de saint Castor d'Apt Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine.