Cèlia Amorós Puente
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 maig 1944 (80 anys) València |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | filòsofa |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
Interessada en | Il·lustració feminisme androcentrisme multiculturalisme Islam |
Gènere | Assaig |
Premis | |
Cèlia Amorós Puente (València, 18 de maig de 1944) és una filòsofa i assagista valenciana. Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores més destacades en l'actualitat. Referent clau de l'anomenat feminisme de la igualtat.[1][2]
Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED, ha centrat una part important de la seua investigació en la construcció de les relacions entre Il·lustració i feminisme.
Entre les seves principals investigacions: els processos d'Il·lustració i les seves implicacions per al feminisme i les dones en l'Islam, i els Drets Humans i els drets de les dones en el marc del multiculturalisme.[3]
És la primera dona que ha obtingut el Premi Nacional d'Assaig (2006).[4] El seu llibre Cap a una crítica de la raó patriarcal constitueix un nou enfocament des de la perspectiva de gènere (estudis de gènere) de la filosofia, posa de manifest els biaixos de l'androcentrisme i en reivindica una revisió crítica per part de les dones.
Biografia
[modifica]Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, 1969. Va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura (1970). El títol de la seva tesi: El concepte de raó dialèctica en Jean Paul Sartre. També a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València va realitzar el seu doctorat. El títol de la seva tesi doctoral va ser: Ideologia i pensament mític: Entorn de Mitologies de Claude Lévi-Strauss.
És especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre i en la història de l'existencialisme. En aquest camp destaquen les seves obres Sören Kierkegaard o la subjectivitat del cavaller (1987) i Diàspora i Apocalipsi. Assajos sobre el nominalisme de Jean Paul Sartre (2001).
A 1970 milità a Germania Socialista un grup polític valencià fundat el 1970 per Josep Vicent Marquès com a "grup de treball polític per a la revolució socialista".
També milità en el Front d'Alliberament de la Dona de Madrid (FLM) fins a 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de feminisme per la seva obra Feminisme i partits polítics, a Zona oberta, Primavera 1980.[5]
El 1987 va crear el Seminari Permanent Feminisme i Il·lustració impartit a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid fins a 1994. I va ser la primera directora de l'Institut d'Investigacions Feministes, des 1.989 a 1993 any en què Amorós inicia una estada a la Universitat Harvard.
Directora del curs Història de la teoria feminista, de l'Institut d'Investigacions Feministes des de la seva creació el 1991 fins a l'any 2005 que va ser substituïda per la filòsofa Ana de Miguel. Els temes impartits en el curs en l'any 2003 per part d'Amorós: Feminisme i multiculturalisme, Feminisme i Il·lustració, El feminisme freudomarxista de Shulamith Firestone i L'ontologia del present de Donna Haraway.[6]
L'any 2006 es converteix en la primera dona guardonada amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles per l'obra La gran diferència i les seves petites conseqüències... per la lluita de les dones, coeditada per l'Editorial Càtedra, l'Institut de la Dona i la Universitat de València. Dotat amb 15.000 euros, el guardó distingeix un treball de reflexió o pensament d'autor o autora espanyols escrit en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i editat l'any anterior al veredicte.
Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED en l'última dècada destaquen les seves investigacions i treballs sobre feminisme i multiculturalitat. Amorós considera que hi ha vetes d'il·lustració a les diferents cultures, especialment en la cultura islàmica i busca el punt de trobada en la construcció de la igualtat entre les dones de diferents procedències culturals.[7]
En març de 2011 rep la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)[8]
Bibliografia
[modifica]- Hacia una crítica de la razón patriarcal, Barcelona, Anthropos, 1985, 1991;
- Sören Kierkegaard o la subjetividad del caballero, Barcelona, Anthropos, 1987
- "Espacio de los iguales, espacio de las idénticas. Notas osbre poder y principio de individuación", en Arbor, núm. 503-504;
- "El feminismo: senda no transitada de la Ilustración", en lsegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, núm. 1, 1990, Instituto de Filosofia, CSIC, pág. 139;
- "Patriarcalismo y razón ilustrada", en Razón y Fe, núms. 113-114, julio-agosto 1991;
- "Los escritos póstumos de Sartre" (I) y (II), en Revista de Filosofia, 3~ época, vol. III y IV, Madrid, Universidad Complutense;
- "El nuevo as-pecto de la polis", en La balsa de la Medusa, núms. 19-20, 1991;
- C. Amorós (dir.), "Feminismo y Etica", número monogrático de Isegoría. Revista de Filosofia Moral y Política, núms. 6, 1992;
- *"Feminismo, Ilustración y misoginia romántica", en Birules y otros, Filosofía y género, Identidades femeninas, Pamplona, Pamiela, 1992;
- Feminismo: igualdad y diferencia, Colección Libros del PUEG, UNAM, México, 1994;
- Angeles Jiménez Perona, "Celia Amorós", en Philosophinnen-Lexikon, ein-Fach-verlag, 1994
- 10 palabras clave sobre Mujer, Estella (Navarra), Verbo Divino, 1995;
- La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias... para la lucha de las mujeres Ed. Cátedra 2005
- Celia Amorós y Ana de Miguel (eds.) Teoría feminista. De la Ilustración a la globalización (3 vols.), Madrid, eds. Minerva. 2005
- Vetas de ilustración: Reflexiones sobre feminismo e islam Madrid, Editorial Cátedra 2009
- "El feminismo como proyecto filosófico-político" en Ciudad y ciudadanía, Madrid, Editorial Trotta. 2008
Premis i distincions
[modifica]- Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de Feminisme (1980): "Feminisme i partits polítics", publicat a Zona Oberta, Primavera 1980
- Premi Nacional d'Assaig (2006)
- Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)
Publicacions sobre l'autora
[modifica]- Filosofía y feminismo en Celia Amorós. Per Luisa Possada Kubissa. Labrys, Estudios Feministas (2006)
- Pensar con Celia Amorós. Fundamentos (2010) Un llibre homenatge editat per les filòsofes Marian López Cao i Luisa Posada Kubissa, de l'Institut d'Investigacions Feministes de la Universitat Complutense de Madrid, en el qual col·laboren destacades pensadores feministes com Amelia Valcárcel, Alicia Puleo i Maria Luisa Femenías entre altres.
Vegeu també
[modifica]- Altres feministes valencians: Neus Campillo i Iborra, Josep Vicent Marquès i González, Rosa María Rodríguez Magda, Dolors Solís Donat.
- Begoña San José
Referències
[modifica]- ↑ «Celia Amorós» (en alemany). Enzyklopädie - Brockhaus.de. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ Rosa María Rodríguez Magda. «La teorización del género en España: Ilustración, diferencia y transmodernidad». El modelo Frankensntein, De la diferencia a la cultura post. Tecnos, 1997. Arxivat de l'original el 14 d’octubre 2016. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Perfil oficial UNED». Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Celia Amorós». Ministerio de educación, cultura y deporte. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Celia Amorós gana el Premio Nacional de Ensayo por su reflexión sobre el feminismo», 18-10-2006. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Historia Instituto de Investigaciones Feministas». Instituto Complutense Universitario. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Celia Amorós aboga por un canon feminista multicultural». AmecoPress, 29-06-2007. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Medalla de la Igualdad». El País, 05-03-2011. [Consulta: 25 febrer 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Pienso, luego existo. RTVE Video. Programa sobre Celia Amorós 2011.
- Celia Amorós relata su genealogía en el feminismo Video 2011
- Por una ilustración multicultural Celia Amorós. Quaderns de filosofia i ciència, 34, 2004, pp. 67-79.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Javier Gomá Lanzón (2004) Imitación y experiencia |
Premi Nacional d'Assaig 2006 |
Succeït per: José María González García La diosa Fortuna. Metamorfosis de una metáfora política |
- Persones vives
- Filòsofs valencians contemporanis
- Filòsofs de València
- Filòsofs valencians en castellà
- Filòsofs valencians del segle XX
- Filòsofs valencians del segle XXI
- Feministes de València
- Premis Nacionals d'assaig de les Lletres Espanyoles
- Alumnes de la Universitat de València
- Feministes valencians contemporanis