Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | COICA, COICA i COICA  | ||||
| Tipus | organització no governamental organització pels drets dels pobles indígenes | ||||
| Camp de treball | drets dels pobles indígenes | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1984 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Format per | AIDESEP Asociación de Pueblos Amerindios de Guyana (es)  Federation des Organisations Amerindiennes de Guyane (en) Organization of the Indigenous Towns of the Colombian Amazonia (en) Regional Organization of Indigenous Peoples of the Amazon (en) Coordination of the Indigenous Organizations of the Brazilian Amazon (en) Confederation of Indigenous Peoples of Bolivia (en) Confederación de Nacionalidades Indígenas de la Amazonía Ecuatoriana Organización Indígenas de Surinam (es) | ||||
| Lloc web | coica.org.ec | ||||
 
| |||||
La Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica (COICA) és una organització transnacional que reuneix diferents organitzacions indígenes de la conca de l'Amazones.
La missió de l'organització és "la promoció, protecció i seguretat dels pobles i territoris indígenes a través de la defensa de les seves formes de vida, principis i valors socials, espirituals i culturals."[1]
Història
[modifica]
COICA va ser fundada durant el primer Congrés de l'Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica a Lima en el 14 de març de 1984. Organitzacions les que van participar ser AIDESEP del Perú, ONIC de Colòmbia, CIDOB de Bolívia, CONFENIAE de l'Equador, i UNI del Brasil.[2][3]
| Part d’una sèrie sobre |
| drets dels pobles indígenes |
|---|
 |
| Drets |
| Organitzacions governamentals |
| ONGs i grups polítics |
| Qüestions |
| Representació legal |
| Categoria |
Els objectius de l'organització COICA són promoure i desenvolupar mecanismes que fomentin la interacció dels pobles indígenes amb les organitzacions membres de COICA, defensar la autodeterminació dels pobles indígenes, respectar els drets humans dels seus membres, a coordinar les accions dels seus membres a nivell internacional, per a enfortir i conrear la col·laboració entre tots els pobles indígenes de la regió, i per a promoure la reivindicació cultural dels seus membres.[4] Les organitzacions de COICA representen a 5000 comunitats membres els territoris de les quals inclouen 240 milions d'hectàrees de bosc.[5]
Algunes de les iniciatives que COICA ha pogut aconseguir inclouen permetre que els pobles indígenes siguin educats en els seus idiomes natius i la fundació d'una Universitat Indígena de l'Amazones. Assoliments com aquests han encoratjat la revitalització de les cultures tradicionals. En 1993, la seu de COICA va ser reubicada permanentment en Quito, l'Equador. Aquí l'organització ha rebut el reconeixement legal de l'estat equatorià.[6]
Organitzacions afiliades
[modifica]COICA és principalment una col·laboració entre nou organitzacions:
- Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), Perú
- Amerindian Peoples Association (APA), Guyana
- Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia (CIDOB), Bolívia
- Coordenação das Organizações Indígenas da Amazônia Brasileira (COIAB), Brasil
- Confederación de Nacionalidades Indígenas de la Amazonía Ecuatoriana (CONFENIAE), Equador
- Federation des Organisations Amerindiennes de Guyane (FOAG), Guaiana Francesa
- Organización Regional de Pueblos Indígenas del Amazonas (ORPIA), Veneçuela
- Organization Van Inheemsen in Suriname (OIS), Surinam
- Organización de los Pueblos Indígenas de la Amazonía Colombiana (OPIAC), Colombia
Coordinadors Generals
[modifica]- Evaristo Nugkuag Ikanan (1984-1992, com a President)
- Valerio Grefa Uquiña
- Edwin Vasquez [5]
- Gregorio Díaz Mirabal
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Qué es la COICA?». Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Historia». Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Etnocidio y resistencia en la Amazonía peruana. Universidad de Castilla - La Mancha, 2003, p. 17. ISBN 978-4-8427-2141-5.
- ↑ Historias para nuestro futuro: Narraciones autobiográficas de líderes Asháninkas y Ashéninkas (en anglès). IWGIA, 1987, p. 115. ISBN 9788791563218.
- ↑ 5,0 5,1 «Derechos indígenas: ¿cultura contra consumo?». DW, 08-08-2015 [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica (COICA)». Llacta!. [Consulta: 16 maig 2020].