Centre social ocupat
Un centre social ocupat (CSO), centre social autogestionat (CSA) o centre social ocupat autogestionat (CSOA), és un edifici autogestionat per membres del moviment okupa destinat a activitats comunitàries en què la gestió correspon als mateixos usuaris de forma assembleària, sense cap mena de dependència econòmica de cap institució pel que fa al seu funcionament.[2] En català també és habitual la denominació de casal per a referir-se als CSO. A Euskal Herria principalment s'utilitza el terme gaztetxe, que significa «casal del jovent» en basc.[3] El nom del CSO sovint pren el del carrer o el de l'edifici ocupat, però també pot no tenir-hi res a veure.
Els edificis pertanyen legalment a persones físiques o jurídiques, fet que fa habituals els desallotjaments d'aquests centres socials acompanyats de violència policial en molts casos. En són exemples destacables el desallotjament del Cinema Princesa el 1996[4] i del CSA Can Vies el 2014.[5][6]
Això no obstant, també hi ha centres socials autogestionats que tenen el seu domicili a immobles que no han estat ocupats, ja siguin de propietat pública, d'una associació, d'una cooperativa o bé cedits o llogats per un propietari particular. Alguns centres socials autogestionats tenen denominacions diferents com ara «ateneu popular», «casal popular» o «centre polivalent autogestionat», entre d'altres.
Les activitats que es porten a terme en un CSA poden ser molt diverses i depenen de les característiques del lloc, dels qui hi van i del seu context social. Poden ser activitats polítiques, socials o culturals, de lleure o també poden oferir serveis socials al barri o la població.[2] En ser considerats «espais alliberats» pels seus membres són llocs on les idees, el coneixement i les tecnologies són compartides i desenvolupades.[7] El fenomen dels CSO es pot considerar un símptoma i una resposta a una lògica del profit econòmic que, sobretot a partir de la globalització de la dècada del 1990, progressivament exclou l'espai social de les prioritats de la planificació urbana.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Permanyer, Lluís «La Carboneria, el primer edificio del Eixample, será demolido». La Vanguardia, 03-03-2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Caporale, Alessandra «Video activism in the italian centri sociali. A visual ethnography». Edinburgh Napier University, 2003, pàg. 3. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2014 [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ «Los gaztetxes son una alternativa, un ejemplo y un espacio donde aprender muchísimo» (en castellà). Nativa, 13-06-2013. [Consulta: 25 maig 2022].
- ↑ «Cinc anys del desallotjament del Cinema Princesa de Barcelona». [Consulta: 10 juny 2016].
- ↑ «Els mossos desallotgen Can Vies». [Consulta: 10 juny 2016].
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona confirma que atura l'enderrocament de Can Vies». [Consulta: 10 juny 2016].
- ↑ «10 sorprendentes casas okupa alrededor del mundo» (en castellà), 02-02-2020. Arxivat de l'original el 2022-06-08. [Consulta: 25 maig 2022].
| Catalunya |
|  |
|---|---|---|
| País Valencià |
| |
| Alemanya |
| |
| Dinamarca |
| |