Vés al contingut

Ca' da Mosto

(S'ha redirigit des de: Ca' Da Mosto)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ca' da Mosto
Imatge
EpònimMosto Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVenècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCampiello del Lion Bianco, 5631-34 - Cannaregio Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 26′ 23″ N, 12° 20′ 09″ E / 45.439653°N,12.335842°E / 45.439653; 12.335842
Lloc webvenicevenice.com… Modifica el valor a Wikidata

Ca' da Mosto és un palau del segle xiii i l'edifici més antic del Gran Canal de Venècia. S'ubica al sestiere (barri) de Cannaregio, la façana dona al canal i és a prop del Pont de Rialto. Modificat moltes vegades, conserva una interessant façana d'estil vèneto-romà d'Orient.

Història

[modifica]

L'edifici existia al segle xiii, era propietat de la família Barozzi.[1] Qualcuns troben elements més antics, sobretot el portego (porx) de tres arcs, vora l'aigua.[2][3] El 1266 va passar dels Barozzi al Da Mosto i va ser comprat per un Marco da Mosto.[1]

Dins aquest palau hi va nàixer i morir l'explorador Alvise Cadamosto, qui del 1454 al 1462 va ésser a Portugal, al servei d'Enric el Navegant. Entre el segle xvi i el xviii va servir d'hotel, el conegut Albergo Leon Bianco (Hotel Lleó Blanc), tot allotjant personatges il·lustres, com Josep II (fill de Maria Teresa i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic) que s'hi va hostatjar entre 1769 i 1775. Durant aquest període s'afegiren dues plantes a l'edifici.

Arquitectura

[modifica]
Ca' da Mosto - façana al Campiello del Leon Bianco

Ca' da Mosto és una típica casa-fondaco veneciana, amb el portego d'aigua (porxo) (o «curia») per la descàrrega de les mercaderies i la lògia de la planta noble. El porx, amb els arcs amb l'intradós allargat, influència de l'art gòtic, presenta a la part superior una interessant decoració a base de marbres romans d'Orient (pàteres, baixos relleus, frisos).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Arbel, Benjamin «00.03.18, Kittell and Madden, eds., Medieval and Renaissance Venice» (en anglès). The Medieval Review, 01-03-2000. ISSN: 1096-746X.
  2. A.V. Sullam, D. Calimani. Canal Grande. Milano, Mondadori Electa SpA, 2007. ISBN 978-88-370-4626-2
  3. * Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milano, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2

Bibliografia

[modifica]
  • Marcello Brusegan. La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma, Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2.
  • Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milano, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
  • Elsa e Wanda Eleodori. Il Canal Grande. Palazzi e Famiglie. Venècia, Corbo e Fiore, 2007. ISBN 88-7086-057-4.
  • A.V. Sullam, D. Calimani. Canal Grande. Milà, Mondadori Electa SpA, 2007. ISBN 978-88-370-4626-2