Ca' da Mosto
Ca' da Mosto | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Mosto | |||
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Venècia (Itàlia) | |||
Localització | Campiello del Lion Bianco, 5631-34 - Cannaregio | |||
| ||||
Lloc web | venicevenice.com… | |||
Ca' da Mosto és un palau del segle xiii i l'edifici més antic del Gran Canal de Venècia. S'ubica al sestiere (barri) de Cannaregio, la façana dona al canal i és a prop del Pont de Rialto. Modificat moltes vegades, conserva una interessant façana d'estil vèneto-romà d'Orient.
Història
[modifica]L'edifici existia al segle xiii, era propietat de la família Barozzi.[1] Qualcuns troben elements més antics, sobretot el portego (porx) de tres arcs, vora l'aigua.[2][3] El 1266 va passar dels Barozzi al Da Mosto i va ser comprat per un Marco da Mosto.[1]
Dins aquest palau hi va nàixer i morir l'explorador Alvise Cadamosto, qui del 1454 al 1462 va ésser a Portugal, al servei d'Enric el Navegant. Entre el segle xvi i el xviii va servir d'hotel, el conegut Albergo Leon Bianco (Hotel Lleó Blanc), tot allotjant personatges il·lustres, com Josep II (fill de Maria Teresa i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic) que s'hi va hostatjar entre 1769 i 1775. Durant aquest període s'afegiren dues plantes a l'edifici.
Arquitectura
[modifica]Ca' da Mosto és una típica casa-fondaco veneciana, amb el portego d'aigua (porxo) (o «curia») per la descàrrega de les mercaderies i la lògia de la planta noble. El porx, amb els arcs amb l'intradós allargat, influència de l'art gòtic, presenta a la part superior una interessant decoració a base de marbres romans d'Orient (pàteres, baixos relleus, frisos).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Arbel, Benjamin «00.03.18, Kittell and Madden, eds., Medieval and Renaissance Venice» (en anglès). The Medieval Review, 01-03-2000. ISSN: 1096-746X.
- ↑ A.V. Sullam, D. Calimani. Canal Grande. Milano, Mondadori Electa SpA, 2007. ISBN 978-88-370-4626-2
- ↑ * Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milano, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2
Bibliografia
[modifica]- Marcello Brusegan. La grande guida dei monumenti di Venezia. Roma, Newton & Compton, 2005. ISBN 88-541-0475-2.
- Guida d'Italia – Venezia. 3a ed. Milano, Touring Editore, 2007. ISBN 978-88-365-4347-2.
- Elsa e Wanda Eleodori. Il Canal Grande. Palazzi e Famiglie. Venècia, Corbo e Fiore, 2007. ISBN 88-7086-057-4.
- A.V. Sullam, D. Calimani. Canal Grande. Milà, Mondadori Electa SpA, 2007. ISBN 978-88-370-4626-2