Cabot de fang
Gobius niger  | |
|---|---|
_1.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198570 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Gobiiformes |
| Família | Gobiidae |
| Gènere | Gobius |
| Espècie | Gobius niger Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El cabot de fang, gobi d'alga, cabot d'alga, cabot mocós,[2] gobi negrós, gòbit, gòmbit, gòmit, peix del diable o ruc d'alga (Gobius niger) és un peix de la família dels gòbids.
Morfologia
[modifica]- La talla màxima és de 15 cm.
- Cos allargat i de secció cilíndrica.
- El cap és gros.
- Els ulls són grossos i es troben a la part superior del cap.
- Els tentacles que surten dels orificis nasals es troben poc desenvolupats.
- Les aletes dorsals i l'anal són llargues.
- La primera dorsal és molt alta en els mascles.
- Els radis lliures de les pectorals es troben poc desenvolupats.
- El disc pelvià és rodó.
- Presenta quasi la mateixa coloració que Gobius geniporus, però és més fosc.
- Té una taca negra a la part anterior de la primera dorsal.[3]
Reproducció
[modifica]Té lloc durant la primavera i l'estiu. En aquest període pot realitzar diverses postes. La posta és bentònica, els ous són aferrats davall qualque objecte i els mascles s'encarreguen de protegir-los. Tenen 4 anys de vida i a partir del segon ja són sexualment madurs.
Alimentació
[modifica]Menja crustacis, mol·luscs i poliquets.
Hàbitat
[modifica]És bentònic de fons tous preferentment fang amb pedres. També apareix a praderies de Posidonia oceanica i Caulerpa prolifera. Arriba fins als 75 m de fondària. És molt freqüent a l'interior de ports.
Distribució geogràfica
[modifica]Apareix a tot el Mediterrani, a l'atlàntic oriental (des de Noruega a Mauritània), a la mar Bàltica i a la mar Negra.[4]
Observacions
[modifica]Suporta grans variacions de paràmetres fisicoquímics.
Curiositats
[modifica]- Fou la primera espècie de gòbid descrita per Carl von Linné.
- El mascle produeix feromones per atreure la femella.
Referències
[modifica]- ↑ Asturnatura (castellà)
- ↑ Boletín de dialectología española (continuación del B. D. C.) (1913) (DIEC) (castellà)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 237-238
- ↑ FishBase (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- El cabot mocós a les Illes Britàniques Arxivat 2007-10-30 a Wayback Machine. (anglès)